Èxit en vida

La meva cal·ligrafia
és molt fràgil,
i no en té prou de seguir
la meva inspiració.
També necessita
que el paper de la vida
la faci perdurable.

Viure

Chicas en la playa
dins Las Fotos Mas Alucinantes

Encara tens el cos
mig del mar, mig dels núvols.
Amb el cap sures.

Arribar al cor

Seduce my mind and you can have my body,

Find my soul and I'm yours forever.

ANONYMOUS dins The nicest pictures

Hi ha amors de llapis,

emocions d'impremta,

sentits de ploma.

I jo ho vull tenir tot.

En la mesura humana.

Que lent el món...

Mitja vida voldria
que les agulles
anessin endavant,
l'altra mitja vida enrere.
Sóc molt constant,
però no en sé mai prou.
La rutina m'ajuda
tant com em desgasta.
La bellesa és una llar de foc
que mai ens protegeix del tot.

Sant Llorenç de Morunys

Racó de claustre

La columna més forta

el tronc de l'arbre.

Carme Rosanas  dins Col·lecció de moments

Claustre de llum.
L'horitzó amb més amplada,
el dels teus ulls.

Crítica versus creació

Com més em reflecteixo en el mirall,
més maca és aquella que s'hi reflecteix.

Sense voler

El meu amor,
sempre de tres cireres,
talment un haiku.

Comodins

No és veritat,
no, que val més un altre
que no pas cap.
L'amor és el teu dret,
tant com el teu gran deure.

Intuïció

Sé quan comença
un poema, però
mai com acaba.

[Avui fa dos anys que he començat aquest bloc]

Complementaris

Ninorepte 104 Una abraçada entranyable
dins Relats en català

En blanc i negre,
record amb els colors
de la tendresa.

De la poesia d'una imatge

AREÑAS RUSIÑOL, Consol
Coll Formic dins HORA BLAVA
la trobareu a Relats en Català,
on podeu dir-hi la vostra

El primer pla,
de càlida verdor.
El rerefons,
fet de contraclarors,
la idea rere els versos.

En veu alta

Rellegir un llibre,
com recitar un poema,
passat que torna.

Primera impressió

De nit, amb tren,
mirant per la finestra,
hi veus molt poc.
És com llegir un poema
per primer cop, a cegues.

Roig

Mujer con rosa en la boca
dins Laberinto de lluvia

La pell ben blanca,
com el full de paper
que el vers fa omplir.
Amb els llavis que parlen,
o és la rosa que diu.

Amistat

FREIXA, Ferran
Royal Hotel

Per protegir
la taula calen dues
capes de roba.
En una cantonada
és on hi ha la trobada.

Margarit

D'aquesta casa,
cada cop en sé més.
De la façana,
del món interior
en les seves parets.

Sóc arquitecta,
sóc paleta o manobre,
sóc qui hi viu.
La llum hi entra sempre,
l'escalfor passa enllà.

Alliberament

Sempre escric curt.
La meva força és
que tu em llegeixis.

Sempre escric molt.
Tot i que no em llegeixis,
tinc manta força.

Donar i prendre

Somnio aquell
que es faci el desentès,
que no ho demani
a canvi de la lluna,
a canvi d'uns quants versos.

Subjectivitat

Per què els mateixos versos,
les mateixes notes,
el mateix amor,
són diferents cada vegada?
Per què a voltes
t'entenc a la primera,
i d'altres no vibraré mai amb tu?
Hi ha criteris objectius en l'art,
però no sé on són.

Una experiència d'èxit

No veure res
no entendre
no retenir
no sentir
no somniar
no estimar
no volar.

Crear.

Calendari

De tardor, ets pluja.
Claror vessada en cingles,
la fe més alta.
Jordi Dorca

D'hivern, ets gel.

Claror que surt dels pous,

la fe més fonda.

De primavera,

ets claror desvetllada,

la fe més crua.

D'estiu, ets foc.

Claror que és resplendent,

la fe més viva.

Fragilitat

Alguna cosa es perdria...

E.M. Forster

Si aquest vidre es trenca,
mai més podràs veure-hi a través.
Mai més t'enlairaràs.

Occhi neri (Ulls negres)

Ser poca cosa,
ser lleig, la timidesa.
En la bondat,
que no és gens de moda,
resideix la grandesa.

El que a voltes es troba en un poema

La poesia,
què és? Jo faig poemes,
com qui fa sexe,
em vull reproduir
en l'obra, i ser eterna.

Abstracció

ANTONI Camí misteriós
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Branques ben nues

de tot el que és passat.

Com esquelets,

el rerefons que trobes

més enllà de la boira.

Helena Bonals

Branques ben nues
i tot el passat al terra.
Com esquelets,
esperen pacients
una nova vida.

Jpmerch

Opacitat

TÀPIES, Antoni Cadira i roba, 1970

Tapa'm amb roba,
que el pudor m'ho demana.
De peus a terra,
descalça i delicada,
desitjo l'embolcall.

Palau sense regne

i és una ofrena sense nom, un càntic sense veu i un palau sense regne.

Olga Xirinacs dins "La pluja sobre els palaus" (1990)

Ploma sense paraules,
vaixell sense far,
finestra sense horitzó.

Sóc una nena,
sóc responsable.

Biografia

No t'esperaves
un cristall permanent,
encara sorra.

L'essència de l'enginy

Una vela a l'horitzó,
la lluna en la foscor.
Sempre tan excepcional
i breu, aquella llum
d'una espelma.

Constància

Tocar el piano
cada dia, ajuda
a adquirir traça.
Amb el múscul d'escriure,
cremes l'enyorança.

Espontaneïtat

Seguint la imatge del NIPOREPTE 102 dins Relats en català

Com una balma
protectora, destaca
el teu barret.
Un bolet, no tot mor
quan torna la tardor.

Decadència

Fulles que cauen com cabells,
canes vermelles entre verds,
dia que mor més aviat.

Estructura i ornament

El paper és fet
de textura vegetal.
Com un teixit,
el que escrius. Rerefons,
forma, són el mateix.

Xarxa 2.0

Una llibreta
tipus Moleskine,
sempre a sobre.
Un llapis per
escriure-hi.
I una cal·ligrafia
de tela d'aranya,
per atrapar els versos
que fins ara volaven.
Per contenir-m'hi a mi,
a banda del lector.

Gran amor

Per què hauria
d'arribar més lluny jo
que les estrelles?
Per què a mi m'haurien
d'estimar fins la mort?

Jota de jo i tu

A voltes tot és molt abstracte,
se'ns amaga el fons del poema,
aquell sentiment congelat.
Amb fe tot i l'estratagema.

A repèl

Les convencions,
voler el millor seient,
ser gregari,
actuar com tothom,
només pensar a

L'autenticitat,
inassolible
al llarg d'una vida,
un miratge
que voldríem
que fos.

Captatio benevolentiae

M'agrada que els lectors
vagin més enllà
de la tipografia
dels meus poemes,
que hi entrin i xalin,
encara que sé que
poques vegades
sóc més que
un "Déu n'hi do".

Estimar l'art

TÀPIES, Antoni Pintura amb manilles, 1970
Pintura i assemblatge sobre tela

Per sempre més
emmanillada al gest.
Sense ser esclava.
L'essència del quadre
es troba en l'accident.

Cubisme

Amb sense tu,
colors en blanc i negre,
lògic exòtic,
classicisme extremat,
poema inacabat.

[el primer vers és manllevat d'un títol de Jordi Dorca, i l'últim de Gabriel Ferrater]

Lluminària

Les llums, de nit,
malden per
il·luminar el cel.
Els meus versos,
igualment de nit,
proven d'il·luminar
la meva existència,
i també un raconet
del teu cor lector.

Motivació

Una nineta
a l'ull, o l'espurneig
d'una mirada.
Un far que gira i gira,
i a voltes t'il·lumina.

Língüística i poètica

Talment el triangle de Saussure.
El significant, la vida,
es recolza en l'amor i l'obra.

Trobar tresors

De nit, amb cotxe,
i sense lluna.
Al tren, en una
parada sobtada .
Caminant sense
companyia,
tot perseguint la vena.
A la sala d'espera.
A la feina quan es fa feixuga.
Sempre a contracorrent,
augurant el passat,
recordant el futur.

Peus

AMFÍBRAC
Habita,
somnia,
estima
i crea.

ANAPEST
Feredat,
la tristor
de no ser
en cap vers.

TROQUEU
Joia
fora,
perds la
traça.

DÀCTIL
Tònica,
àtona,
àtona,
lírica.

IAMBE
Talent
volgut,
après,
sentit.

L'escaiença

Fer un sonet és
omplir uns mots encreuats.
El contingut
és latent en els blancs,
la forma, en els negres.

Desig i voluntat

Puc fer una rosa
per diners, per vanar-me,
per ser estimada,
però mai, mai la faré
només pel fet de fer-la.

Tardoral poètica amb la cantireta

Joan Abellaneda, Montse Aloy, Helena Bonals, Jordi Dorca, Alba Pifarré, Anna Pifarré i Joan Morros

Una tardoral gens fredolica, en un entorn molt rústic i maco, el de Verdú. Amb una Montse Aloy molt emocionada i acollidora. Uns poetes de molt nivell, i no ho dic pas per mi. M'hauria agradat de ser entre el públic, per gaudir encara més de les altres intervencions. El vídeopoema de l'Alba, per acabar amb un bon regust de boca. Il·lusió? Molta. Algun dia m'agradaria de fer un recital a Navarcles. A veure qui s'hi apunta!

Lliure albir

Davant de casa
tots els arbres giren
cercant el sol.
També el que escric és fruit
de l'esforç per la llum.

Per a la Tardoral Poètica

Deix de tristesa
reflectit en el bell,
tardor, progrés.

[Dissabte, 21 de setembre, Verdú]

Qui estima és més diví que l'estimat

PERET, i ALEU, Franc Cartes Barcelona
dins l'exposició El somni

Beauty in things

exists merely 

in the mind which

contemplates them.

David Hume

El mar, el mirall
del cel, tant com el núvol
sentit de l'aigua.
La bellesa, preuada,
precisa l'hermeneuta.

Immortalitat

El foc del cànon
l'atien les persones
fràgils, sensibles,
que cremen com branquetes.
Troncs clàssics, per després.

Món interior

Un quadre, un lloc
on fer volar la vista.
La finestra, un punt
on orientar el teu escriptori,
la teva cambra pròpia.
Tota terrassa,
a mig camí entre terra i cel,
entre ploma i paper.

Plenitud

Pel sentiment
tractem de deseixir-nos,
també a repèl.
Tenim el contingut,
arribarà la forma.

[amb aquest poema enllaço amb McAbeu en la cadena de blocs per la Independència amb el número 35]

Dos rius paral·lels

Dues persones que s'estimen
són com dos ulls generant perspectiva,
com un parell d'auriculars en estereo,
com dues corxeres agafades per dalt.
Que es fonen en una sola mirada.

Valdre la pena

Tants anys de temps perdut,
de treballar sense premi.
Però és aquesta bicicleta avariada
la que ara, amb la roda
del darrere de l'ofici
i la del davant de  la vocació,
et permet d'anar endavant.

Sensible

M'eixoriveixo
com la vegetació
quan plou,
quan m'afalagues.
Em faig enrere
en la closca
com un cargol,
quan em gires el rostre.

La utilitat d'un llapis

Dibuix,
objectes en capses,
la mesura del llapis,
que no et tremoli el traç.

Poesia,
alguna cosa a dir,
paraules mesurades,
i deixa't anar.

Quan baixa la tapa

Has passat anys
només amb el capoll,
després ha arribat la flor,
esperes de viure abans
que el fruit
no caigui al terra.

Elecció

Les ciències,
tot el que es pot tocar,
les muntanyes, els rius, la mar.
Les lletres,
els núvols per sobre
els nostres caps,
els estels i el sol giravoltant.
Les humanitats humanitzen.

Fe cega

Ets un imant,
que m'atreu i és atret.
Jo sóc metall,
que sols és captivat,
no som d'igual a igual.

Obre la tanka

Polsim fet gran,
bellesa sublimada,
passat etern.
Lliga't a aquest estel,
deixa anar la finestra.

Sinonímia

RICARDO TRIGO, Xulio, Brillar dins Tens un racó dalt del món

No hi ha una gota
idèntica a cap altra.
Parell de fulles
traduïdes en dues
llàgrimes, dues pedres.

Itàlica

Un vers és sempre
el que queda del dia.
Tot el que és líric
és com trobar cursiva
en un text en rodona.

Foix 2

M'exalta la transparència,
m'enamora el misteri.
Tant les arrels
com les branques
són senyal de profunditat.

Artistes del segle XX

La bellesa no viu de renda,
però no sol deixar el full en blanc
quan va a contracorrent.

Diana

No plauràs mai
una rosa dient-li
com n'és de bella.
Més aviat exalça
la lleu flaire que fa.

Fent punta al poema

LAFEBRE, Vicenç, dins Miramelmots

Vagis on vagis
seràs d'algun color,
però tan sols d'un.
Tots els colors del món
compensen la foscor.

Diferències

No te n'oblides
d'aquell llamp, ni del lloc
on s'encabia.
N'eres molt conscient,
perquè era irreflexiu.

Miratge d'intersecció

LABARRE, Bertrand, Salengo Balade 
dins Històries d'Art

A contrallum,
imatges encobertes.
Efecte d'ombra
que s'avença al futur,
sense motor, a peu.

Recolliment d'estiu

GOUGH, Jess dins Summer dins Històries d'Art

Passa així el temps,
et banyes, toca el sol,
la ploma als dits.
I aquella inexhaurible
tinta blava de l'aigua.

Petxina que s'enyora

Nino Repte 96: "Estiu i platja" dins Relats en català

L'amor hauria
de ser una flor al bell mig
del teu desert.

Tornar a la mar
d'on provens com a closca,
el teu desig.

Paraigües ponent

Umbrella dins Las fotos mas alucinantes

Radis com raigs.
La llum esmorteïda
és més vermella
a través d'aquest filtre,
amb el que veus el món.

Sant Benet

Lliure, fermat,
claustre de monestir
que sents dins teu.

La forma amb què escrius

Un llapis per les notes,
un bolígraf blau per la prosa,
la ploma pels poemes,
el que és virtual
pel que és intangible,
un bolígraf roig pels impossibles.

Davant dels teus ulls

Qualsevol lloc
on vagis, trobaràs
la poesia.
Ja que és inesgotable
la font de la infantesa.

Memòria de pedra

Poesia infinita
per a la nostra
transitorietat.
Lletres sobre pedra,
que un xiuxiueig
et fa arribar.

Ostracisme

Com un tren que no arrenca,
la teva vida ha estat
en gran part temps perdut.
Ara escrius sense pausa
per omplir aquella buidor
que pot tornar
en qualsevol moment.

En blanc o negre

No hi ha cap para-sol
que pugui esmorteir
aquesta llum,
ni cap llanterna
que pugui alleugerir
aquesta nit.
No hi ha clarobscurs
entre l'infern i la felicitat
d'aquest joc d'escacs.

Desprotegida

Com els cargols
surten fora amb la pluja,
els sentiments
et fan fràgil quan plores,
la crueltat t'envolta.

Endurar

El bell és fora,
la bondat no és de moda,
cal redimir-se.
Alenar un sol vers
per cada gest que fas.

Abecedari metafòric

Imatge avatar
trobada al QL?

La lletra C de Catalunya,
la lluna en quart creixent.
L'H d'Helena,
baula d'una escala
de circ vers la lluna.
L'M minúscula,
una llibreta badada
perquè l'omplis de poesia.
Tot mira enlaire,
tot t'eleva.

Duplicats

Les feines sempre
fan intercanviables
tots els "matxaques".
Però aquella emoció
no muda de persona.

Illa de bellesa

La lluna plena,
com l'illa del tresor.
El sol n'és l'or,
els estels diamants,
els versos són el cofre.

Tenir món

Una experiència d'èxit
a l'escola, a la vida,
et pot fer emprenedora,
a voltes també una persona.
Quan la ferida cicatritza,
resta el millor del passat.

Aferradetes!!D

Dins el bloc El racó de sa lluna

Una abraçada
que es perllonga en el temps,
ja va per nota.

Tens i ets

Tens l'energia,
tens la delicadesa,
em protegeixes
talment una coberta
d'un llibre de poemes.

Els atavismes

La llibertat,
com el que t'enlluerna,
no et pertany pas.
El poema recull
el que resta del dia.

El visible i l'invisible

Treballo per la urgència i el goig,
escric per la joia.
M'arrossego per terra,
sóc un estel.
M'enclasto a la paret,
per fer diana.
Visc en l'infern,
però albiro el cel.
Les dues cares de la lluna
sempre són en contrast.

Ambitalent

Sense inventiva,
massa racional.
Em considero
intèrpret, amb la lira
continguda en la fosca.

Fer-te poeta

El primer poema
costa més, s'estima més,
com el primer amor,
el primer fill.
D'entrada, els versos
són en lletra lligada,
lligada pel sentit.
L'últim d'arribar,
el que et fa patir més,
fins que no és reconegut
no el reconeixes tu.
Els versos són sempre
una cosa delicada,
a banda d'un plaer
de fer i de llegir.

Benvingut, estiu!

Joc literari creatiu: Benvingut, estiu! dins Antaviana

Les nostres ombres
volen banyar-se al mar.
No en tenen prou
de tendir a l'infinit,
volen viure l'estiu.

La forma en l'art

Una façana
per pintar amb colors càlids,
perquè el seu món
interior ja és
ple de sentit, de llum.

La meva llibreta

Escric sobre blanc,
potser per la llibertat
que em transmet
aquest fons, sense pautes,
per la claror que puc omplir
amb les meves ombres.
També perquè el blanc
reflecteix millor la llum del sol.

Amb bona vista

Una finestra doble
s'obre com dues planes
i és talment l'amor.
A vegades d'un sol batent,
o amb porticons.
Però la bellesa
no es pot amagar,
sempre acaba
omplenant l'estança.

L'important...



Què és un nom?

 La rosa no deixaria d'esparcir la seva dolça aroma

encara que s'anomenés d'una altra manera.

William Sakespeare. Romeo i Julieta

és estimar?
És l'enamorament?
O estar en vena?
La rosa fa de rosa
amb espines o sense.

Optimisme

Imatge presa quan qui escriu això tenia 19 anys

Per una escletxa,
un edifici vell.
Rere una tanca,
les ruïnes i el cel,
el sol contra la fosca.

Contrast

M'agrada d'escriure a llapis.
M'agrada d'escriure a ploma.
Si he de fer versos no cerco
el terme mig en primer lloc.

Ull crític

Els llibres fredament
ordenats a les prestageries
no impedeixen que trobis,
per intuïció, aquell que vols
llegir properament.

Els versos arrenglerats,
donant el màxim de significats
amb el mínim de paraules,
no impedeixen que en copsis el sentit
gairebé a primer cop d'ull.

Dir que no

La saviesa
que prové del passat,
es manifesta
no volent repetir,
a voltes, aquest món.

Brodar

Els millors versos
provenen del dolor,
i es fan patint.
Però duen a la joia,
visible o invisible.

Com cireres

No deixaràs anar mai
la tija que ens uneix.
Ets fidel per naturalesa.

El per què del nom del meu bloc

Mai he pretès
que la meva poesia
sigui com un vas d'aigua.
Simplement, que tot poema
és susceptible
de ser llegit en veu alta
de diferent manera cada cop,
i per tant també és un tronc
que pot tenir moltes branques.
Si alguna d'elles floreix
als vostres ulls,
és que ha valgut la pena.

Premi Versatile Blogger

El Rafel Casas, de La Cerdanya des de Can Fanga, m'ha afalagat tenint-me en compte per aquest premi, que jo ara traspasso als següents blocs:

1. Fent punyetes de la Sílvia, per ser la blocaire amb més empenta i talent literari que conec.
2. Adverbia de Jordi Dorca, per fer-me adonar de la connexió tan important que hi ha entre llengua i poesia.
3. Col·lecció de moments de la Carme Rosanas, perquè és la reina de la catosfera amb el seu bloc.
4.  Mirant les flors de la Carme Rosanas, per la seva poesia en prosa, que acaba de començar, i arrenca amb força.
5. Col·lectiu d'antiartistes de l'Eduard, per la manera profunda d'escriure que té sempre.
6. El bosc dels somnis, un clàssic d'una bona amiga. Per la manera insuperable que té de fer poemes.
7. MartinaH de la MartinaH, pels relats al·legòrics i misteriosos que escriu.
8. Tens un racó dalt del món, del Jesús M. Tibau, per ser una gran font d'inspiració meva amb els seus jocs.
9. Olga Xirinacs, per acompanyar-me gairebé cada dia amb les seves reflexions.
10. Globosblog, de la Glòria, perquè és molt aguda destriant bons poemes.
11. Encara estem així?, del Jpmerch, per la ironia feta art.
12. Hora blava de la Consol, per les meravelloses imatges, i les paraules que les acompanyen.
13. La reconciliació, de Vicent, per la gran quantitat de coses que sap.
14. Com qui sent ploure, de Winston Strike, per la seva ironia i sentit de l'humor.
15. Blue instant, de l'Artur, per la seva imaginació en els contes i les il·lustracions.

Dir-ho bé

M'he equivocat,
he fet mal.

són eufemismes per dir

He estat dolenta,
sóc dolenta.

Art-ificial

Cal·ligrafia contra tipografia.
Ja que té més bon gust el menjar de casa
que no pas el de restaurant.
El baf de la dutxa matinal
no és res com les gotes de rosada.
Prefereixo les espines de la rosa
davant de les flors de plàstic.
Però a voltes el que és artificial
és el que millor ens va.

Talent per quatre

Sóc com Pessoa

i els seus quatre heterònims.

La poesia 

n'és el fil conductor.

Els meus somnis frustrats.

Les petites alegries

KANDINSKY, Wassily Les petites alegries

Entrar espontàniament en un quadre.
Creure per un instant
que has trobat el sublim.
Un cop de vent
que és com un revestiment d'art
sobre el ferro fred de la vida.

Perspectiva

La versemblança.
Veure una imatge en dues
dimensions,
que n'aparenta tres.
Voldríem que així fos.

Immaterial

Si els mots t'estimes,

guarda al calaix els llibres,
no et casis pas,
no deixis mai de ser
una ombra que s'enlaira.

Setmana de la poesia

Cap dia
sense una línia,
cap segon immutable
sense el seu vers,
cap intent de fer poesia
sense fer-li justícia.

Llibertat

Imatge trobada dins el bloc Rose Coloured World

Fulles als arbres
com els estols d'ocells.
Semblen germans.

Mai no se'n sap prou

La bondat mai
ens és suficient.
Via de tren
travessada per un
túnel intermitentment.

Contingut

Tinc un capoll
que no s'obrirà pas.
Faig un poema
tencat en ell mateix,
no cal que l'interpretis.

Scripta manent

La vida sense Ell, però per Ell, sempre.

Verba volant, scripta manent, Obrint pas dins Art d'escriure

La vida sense joia, però per la joia.
La vida sense sentit, però pel sentit.
L'impossible, pel possible, sempre.

Oxymoron

Fosca il·luminada, amor perpetrat,

rosella en blanc i negre, cos respirat.

PORCAR, Josep dins Salms

Paper en blanc inspirat, ordinador diví,

parlar comunicant, finestra sense marc.

Emoció

AREÑAS RUSIÑOL, Consol.
Vermell sobre verd dins Hora blava

Mai hauria pensat
que el millor art és el quotidià,
que l'excepció és tan rutinària.
Com una rosella neix
entre la verdor de primavera.

Impronunciable

El sentiment
que tinc, és transparent
com l'hac d'Helena.
Clàssic com aquest nom,
i alhora ornamental.

Barroc

TÀPIES, Antoni. Mirall i confetti, 1970

La teva testa
convertida en confetti,
mirall abstracte.
Així de fugissera
la bellesa que hi trobes.

Incerta glòria

LÁZARO, David. Sant Jordi... dins Buscando lo invisible

Al Passeig les roses fugaces,
com els vianants transitoris.
En clarobscurs primaverals.
Quines seran les que m'honoris?

Interior

Ets com la tija
d'una fulla perenne.
Portes la saba
de l'arrel a les puntes.
La saba de l'artista.

Experiència

Hi ha els qui no som
éssers celestials,
i anhelem molt.
Perquè embrutar-se és art,
el noble es fa amb el fang.

Coordinació

Interpretar
és estimar, crear
és que t'estimin.
Els batecs, els respirs,
les llàgrimes, alhora.

Dels 14 en endavant

Perdre una nina a final de curs,
i en tornar al setembre no retrobar-la.
La buidor del pas a l'adolescència
va ser d'una manera semblant.
Després de l'estiu ja no érem amigues.

Trobada

El teu estel
és com llegir a l'atzar,
entre mil planes,
la que t'arriba al cor.
I ja no et deixa pas.

Humanitats

Alço la veu:
l'art ni es compra, ni es penja,
ni es consumeix.
És la joia de viure
perllongada en el temps.

Treball quotidià

Aprofitar
qualsevol moment per
fixar l'instant,
qualsevol mot permet
d'atrapar el sentiment.

Fràgil i forta

TÀPIES, Antoni. Porta metàl·lica i violí

El que és bell, rere
la porta tan feixuga,
amb traços basts.
Només el violí
sap tots els seus secrets.

Curiositat

Quanta part hi ha
de reflex, quanta part
d'abstracte té
el ritme i melodia
de la teva mirada?

Tenir-ho tot

Lluna nova,
ni estimo, ni m'estimen.
Quart creixent,
manca el reflex d'un dels dos.
Lluna plena,
ho tinc tot.

Essències

274è joc literari de Jesús Ma. Tibau

Escot paraula
d'honor, maniquí sense
braços ni cap.
Com el vers que es despulla
del que no és immutable.

Impressions

Com el vent rere
els vidres, que hi és,
tu no el perceps
directament al cos,
sinó amb els ulls tan sols.

Prosòdia

Poema en caixa esquerra

o bé centrat,

al mig de la pàgina
o en un racó.
Poema curt,
poema llarg.
Poema clar,
poema espès.

Però si el vers és teu,
sempre té força,
tot i que subtil per a mi,
com un accent.

Ingenuïtat

Jo no crec en res
però m'ho crec tot.
No m'he despertat
fins la tardor.

Creativitat

He patit desamor,
he patit malalties,
però res m'ha fet tan infeliç
com no ser com Picasso.
L'autoestima d'una persona
no s'hauria de basar en res més.

Signes

El teu badall
és un senyal de son,
com el poema
s'escau molt a l'amor,
el que sents, el que reps.

Escletxes

Jo m'he esquitllat a la festa.
El progrés m'ho ha permès.
Per què hauria de renegar-ne?

Jota d'una obstinada

Tinc facilitat pel dibuix,
i la vocació d'escriure.
No volem pas seguir el corrent,
ni fer cas del reclam, en viure.

Ara ets rica

Al cim del dia

el bosc enyora el gust

de la rosada.

Jordi Dorca

De la rosada 

fins al final del dia,

la plenitud.

Ja que vens del silenci

i sorda et tornaràs.

Cal·ligrafia

A mesura que escric,
m'expresso millor.
A mesura que creo,
hi veig més clar.
La meva vocació
és la meva vida.

Finals infinits

TÀPIES, Antoni. Infinit, 1988

Llibres esperant de ser llegits,
llibres en el record d'haver-los fruït.
I el punt que senyala el moment actual,
les nostres ganes de viure
per poder saber el final obert de l'obra.

Enlluernada

Provo de reflectir la llum del sol
com ho fa la lluna,
però a voltes és lluna nova,
d'altres els núvols me la tapen,
o bé la pluja dels ulls no me la deixa veure.

A...M...O...R

Com el singlot,
que torna molt sovint,
a batzegades.

Hivern va amb hac,
la de la terra eixorca,
la que és més fèrtil.

Col·laboració

Aquí teniu la meva primera entrada a la revista Nervi, on tindré el plaer de publicar de tant en tant:

Prestatgeries

La poesia
és el que et fa quedar
sense paraules.

Reflexió

Per què és tan
insignificant l'espurna,
si immenses són les estrelles,
l'obra que se'n desprèn?

Hivern

Aquí, tristesa.

Aquest fred l'esperona:

l'espill no es trenca.

DORCA, Jordi. Comentari dins El bosc dels somnis

Aquí, la joia.
Aquest fred tonifica:
l'espill perdura.

Excel·lència

Com una vela en l'horitzó,
com un far enmig de la costa,

o la corona d'un campanar,

així transcendim en escriure.

Constància

La saviesa
va amb l'erudició.
El cim, la imatge.

Perenne

Passejar dins el bloc Col·lecció de moments

El paisatge s'omple com la prosa,
es despulla com la poesia.

Els versos no deixen veure la idea,
ni la idea els versos.

El poeta té tanta por de la selva
com del desert.

Gratitud

Escric amb més
afany, si m'agombolen
les vostres petges.
Sou els vagons darrere
certa locomotora.

Canvis de xip

Pots ser sensible
i tan lògica alhora,
exòtica i de dia.
Cerques la subtilesa
en un ordinador.

A beautiful mind

El teu nom dringa
com un clàssic,
la teva mà
pot fer bellesa,
els teus ulls també,
i saps que estimes.
Què més vols?

Mímesi

Com un gall d'indi,
mostrem els ornaments
perquè ens estimin.

"Només connecta"

Vius en contrast
el que és vocació
i el teu ofici.
Però l'un ajuda l'altra
com la muntanya el mar.

COSTA, Matías. Cuando todos seamos ricos. Pekín 2006

En qualsevol
submergiment, el cap
sol excel·lir.
La ment és la darrera
part del cos que es rendeix.

Fosca ardent

Dus ulleres de sol
enmig de la nit.
Escrius a llapis
i no s'esborra.
Vols córrer
i les cames no es mouen.
Ningú t'ha ensenyat a viure,
però l'art l'aprens tota sola.

Metàfora

És tan esplèndid

que hi hagi un astre,

com que trobem

un reflex d'ell en l'aigua,

al bell mig del desert.

La vida, la causa;
l'efecte, la ferida.
Ens cura el vers.

[seguint la Carme]

Estàs tocada
pel foc, i les espurnes
són els teus versos.

La mel que vols

Ara ets diferent del Miquel Àngel
que fa la Capella Sixtina,
adaptant-se a l'encàrrec.
No ets tan sols
els possibles pètals d'una flor.
Ets l'abella que recull
el pol·len de moltes flors.

Llum i foscor

Tota la joia
confosa dins la nit,
reneix de dia.
Cada estel al seu lloc,
si sabem on trobar-los.

[Poema de la Carme]


Tota la joia
invisible de dia,
reneix de nit.
En el contrast sabem
on trobar cada estel.

[Poema meu]

Determinisme

Tots els estels
que mai has trobat, són
voltats de nit.
A repèl, tota joia
que hagis pogut tenir.

Doble talent

Imatge trobada al QL?

Un text s'il·lustra
amb art tant com
l'art amb un text.
Imatges i paraules
saben emmirallar-se.

Bones lectures del passat

La casa on passava
els estius de la infantesa,
ara és buida,
l'estem apariant.
Avui hem encès una llar de foc
del que no n'és pas cap, de llar.
També tots els llibres
llegits des de petita
entre aquestes parets,
ara sembla que no viuen
enlloc més que entremesclats
en la meva vena quotidiana.

Passem pantalles,
girem les fulles grogues,
esborrem traços.

Conseqüent

Desitjo d'arribar
a ser una anticànon, tan sols.
De talent contingut,
bellesa serena,
fama soterrada.
I la joia de saber que vals.

Lluita

Llapis esborrat,
ploma ratllada,
fulls estripats,
nervis gastats,
vergonya soferta.
I joia de viure,
al capdavall.

Dins el bloc Col·lecció de moments de la Carme

Ulls grans, com fars,
mostren l'interior.
Boca en silenci.

Llapis de marca
no fa millors dibuixos,
ni l'art es compra.

Sóc una intèrpret.
Em fascinen els versos
més que cap altra
maniobra subtil
de seduir el meu cor.

Faig poemes per Margarit,
interpreto art per Worringer,
llegeixo anticànons pel meu pare.
La bellesa em captiva des de petita,
per "deformació professional",
perquè el cor em guia a través dels ulls.

Ha estat l'hivern,
que torna una altra volta,
com el passat.

Bellesa i progrés

SEURAT, Georges. Un bany a Asnieres

Desitjo que les bombetes
es cobreixin amb un pàmpol,
que els banyistes de Seurat
arraconin les fàbriques,
que una novel·la s'acompanyi
sempre d'una bona coberta.
Desitjo de fer reeixir les paraules
per descriure la primavera.