Aquest és un poema dedicat a Raül Romeva, que, si tot va bé, sortirà en el llibre Pinzellades de llibertat, dedicat als presos polítics, properament. Si hi voleu participar m'ho dieu i us enviaré la informació per fer-ho.
No som d'un mateix projecte polític,
però ets del mateix any que jo.
Això és un fet, per a mi,
sempre carregat de sentit.
Ara penso en el meu vers lliure,
i el temps que, en relació a tu,
gaudeixo de propina.
Tu ets presoner, i jo no,
però estic lligada
a la teva captivitat
en una sinècdoque.
Em fa mal.
Penso que podem mirar-nos el progrés
com el contrari de la bellesa,
però a mi el mòbil em fa companyia.
És una de les primeres coses
que trobaria a faltar si.
No soc qui per ensenyar ningú
com anar endavant,
però he conegut la humiliació,
presonera de mi mateixa,
i si m’haguessin explicat aleshores
com de noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç he aconseguit de ser...
Catalunya ha estat feta per arribar lluny.
