En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 25 de novembre del 2017

Cortina enretirada

HOOPER, dins Relats en català


Vesteix la forma
confortable. És l'art,
que amaga i mostra.

Helena Bonals


Com un mirall
mirada a banda i banda
de la finestra.

Xavier Pujol


Traç de capvespre
pinta la placidesa
en la pell nua

KEFAS


Només jo et veig,
des dels meus ulls observo.
Ningú no em veu.

Carme Rosanas

Ulls amagats
darrere la finestra
Inquisitius

Glòria Bosch i Morera

dimarts, 21 de novembre del 2017

Amor núvol

Cap gran amor, només la tendresa.
Sylvia Plath


Els amors, com els
eufemismes, neixen morint.
Però mentre es mantenen
en metàfora, no és tot perdut.
Són com un poema
que mai l'acabes del tot.
No puc donar el que no tinc,
el que no sento.

diumenge, 12 de novembre del 2017

Integritat


"che ne infonda al patire virtù"
VERDI, Giuseppe Va pensiero dins l'òpera Nabucco


AGUS Ardea Cinerea dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

La solitud
pot ser una virtut
i no un defecte.
La vena del poema,
una illa dins el full.

Helena Bonals

La vida plena,
soroll de solitud
entre silencis

KEFAS

dissabte, 4 de novembre del 2017

Ho agafes?

Fulla seca dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Tan innocent sóc jo.
Em nego a caure del tot,
lluito contra la maduresa
fins el miraculós filferro
on desafiar la gravetat.
Ara, que no bufi més el vent,
que no plogui, em cal.
Renegant del destí.

Helena Bonals


El fràgil equilibri
de volar sense ales.
De no tocar de peus a terra,
d'habitar els somnis.
La disconformitat ens sosté.

Carme Rosanas

Funambulesca,
sobre el fil d'un poema
entre dos núvols

KEFAS

divendres, 3 de novembre del 2017

Moleskine



Una llibreta maca
és una bona raó
per a un bon poema.
Un paper on la ploma
llisca agradablement també.
El que és secundari
esdevenint essencial.

dimecres, 1 de novembre del 2017

Polític de categoria

Imatge feta per Carles Puigdemont a Instagram


El Molt Honorable President
de la nostra República
no pot anar a presó.
És un home bo, que domina les paraules,
i amb aquesta imatge és artista també.
La Generalitat de Catalunya
no ha estat mai tan a prop del cel
com amb ell.
Hi ha d'haver alguna escletxa,
alguna bona vista esperant
per a tots nosaltres.
Al darrer vers seran vençuts.

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...