En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 20 de setembre del 2013

Lliure albir

Davant de casa
tots els arbres giren
cercant el sol.
També el que escric és fruit
de l'esforç per la llum.
a

12 comentaris:

  1. jpmerch20 de setembre del 2013, a les 11:03

    Un fruit molt apreciat.

    ResponElimina
  2. Jordi Dorca20 de setembre del 2013, a les 12:03

    L'últim vers ja és un gran fruit.

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas20 de setembre del 2013, a les 12:17

    Cercant la llum
    s'arrengleren els mots.
    Els versos ballen
    i fan una rotllana.
    Mà amb mà tu i el vers.


    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals20 de setembre del 2013, a les 12:39

      Molt maco, Carme! Ets una gran improvisadora. M'apunto a la rotllana!

      Elimina
  4. Vicent Llémena i Jambet20 de setembre del 2013, a les 14:47

    Els arbres volen Ser, busquen la llum, la vida, que els fa per uns moments Ser com els déus, tenir vida, l'únic tangible que podem comptar amb certesa.

    Una abraçada carinyosa des de València

    Vicent

    ResponElimina
  5. novesflors20 de setembre del 2013, a les 21:29

    L'esforç, de vegades, és recompensat quan trobem un poema tot il·luminat com si fos lluna plena.

    ResponElimina
  6. Ximo Segarra "ACAPU"22 de setembre del 2013, a les 23:04

    Sempre anem buscant llum, per als que ens llegeixen i per a nosaltres mateixos, quan ens atrevim a "embrutar" un full en blanc.

    Salut :)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...