En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 9 de juny del 2013

Optimisme

Imatge presa quan qui escriu això tenia 19 anys


Per una escletxa,
un edifici vell.
Rere una tanca,
les ruïnes i el cel,
el sol contra la fosca.

11 comentaris:

  1. Tarda de diumenge.
    Estic molt intrigat, Helena; m'ho hauràs d'explicar, això de l'escletxa...
    Quan jo tenia 19 anys, casa meva estava plena d'escletxes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abel,
      Pere Calders deia que ser romàntic només és voler trobar una escletxa d'esperança, res més.
      Aquesta escletxa ja no existeix, i l'edifici ha estat recuperat per a la Guàrdia Urbana.

      He estat fora, i he tornat amb aquest poema per a la tarda de diumenge.

      Elimina
    2. Helena, deu ser per això que ja als anys seixanta jo em sentia tan plenament romàntic: les escletxes de casa meva, tants de rajos d'esperança... I dinou anys!
      I la musa Romàntica, que sempre se'm manifesta tan fràgil i plena d'escletxes i fenedures!

      Walter Benjamin, en la seva obra 'Els Passatges de Paris', posa de manifest de manera reiterada això que tu has copsat: l'escletxa ara inexistent que temps enrera sí que hi era. El trànsit entre dues èpoques, entre dos mons.

      Elimina
  2. Una escletxa per l'optimisme... com qui vol treure'n veritats de les ferides produides amb el pas del temps, per aprendre i millorar...per sortir de la foscor, cap a la llum !
    Bon diumenge, Helena !

    ResponElimina
  3. Efectivament Helena, dóna l'optimisme de saber que darrere el mur que separa un home d'un altre sempre s'hi escola una mica de llum, de claror on podem trobar una casa, un edifici on poder assentar la paraula, l'edifici que es veu darrere d'aquest mur, és una gran fotografia.

    Una abraçada ben afectuosa

    Vicent Adsuara i Rollan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Vicent, les teves paraules s'assenten en l'edifici de la imatge!

      Elimina
  4. Darrere el passat, el futur que s'albira. O el present enllustrat.

    Interessant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És exactament això que diu la imatge, cantireta, ho interpretes molt bé!

      Elimina
  5. Gràcies per compartir aquesta escletxa de llum, Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ni me'n recordava, ja, d'aquesta fotografia. Diuen que l'art s'anticipa al futur.

      He estat fora tres dies i sempre torno una mica més inspirada!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...