Clareja. Comença el dilluns, clar i curull. Entreveig a l'horitzó tot un paissatge ple de vida, de capolls, de flors i de fruits. I, oh, com floreixen les flors! 'E lucevan le stelle,... E non ho amato mai tanto la vita! Tanto la vita!...'
El capoll, la flor, el fruit i la terra és el cicle de la vida i cada etapa és un prodigi, un miracle però l’instant present és l’etern, allò més real, assaborim-lo, delectem-nos, abandonem-nos als sentits. Tot és possible si deixem de pensar en el passat i el futur.
Però Helena, et donaré el segon consell en la nostra ja llarga comunicació, no t'entossudisques en arribar, fes el camí, que caiga el fruit quan ell vulga, el capoll ja l'l'has passat, també la flor, ara vindrà el fruit, però ja et dic no l'esperes amb velocitat, amb impaciència, si no que l'has de deixar vindre amb tot el seu gust, passe el que passe i pergues el que pergues amb ell o sense.
Una vida pot ser molt llarga....
ResponEliminaperò la excel·lència,és molt breu.
com una flor !
Això que dius és carregat de raó, Artur.
EliminaQuan baixa la tapa és que ha acabat.
ResponEliminaPerdó, no he pogut evitar-ho.
Jpmerch,
Eliminaés que possiblement en la majoria de casos no es pot tenir èxit fins després de mort, si és que en tens.
S'ha de viure cada dia, hagi caigut el fruit a terra o no... i no perdre ni un moment!
ResponEliminaCarme,
Eliminahi ha fruits que no podria suportar que caiguessin a terra. I encara més, flors que no voldria pas convertides en fruit.
Crepuscle. S'acaba el diumenge,
Eliminallarg i lànguid.
Entreveig a l'horitzó
com un paisatge ple de vida,
de capolls, de flors i de fruits.
Abel,
Eliminatot té el seu encant, oi? Però jo em quedaria amb la flor.
Tens raó, Helena, la flor, plenitud en mig del capoll i el fruit.
ResponEliminaClareja. Comença el dilluns,
Eliminaclar i curull.
Entreveig a l'horitzó
tot un paissatge ple de vida,
de capolls, de flors i de fruits.
I, oh, com floreixen les flors!
'E lucevan le stelle,...
E non ho amato mai tanto la vita!
Tanto la vita!...'
M'agrada molt aquest fragment d'òpera, Abel.
EliminaEl capoll, la flor, el fruit i la terra és el cicle de la vida i cada etapa és un prodigi, un miracle però l’instant present és l’etern, allò més real, assaborim-lo, delectem-nos, abandonem-nos als sentits. Tot és possible si deixem de pensar en el passat i el futur.
ResponEliminaFunámbulus,
Eliminaés veritat el que dius, però el Carpe Diem no m'agrada gaire, de totes maneres.
Però Helena, et donaré el segon consell en la nostra ja llarga comunicació, no t'entossudisques en arribar, fes el camí, que caiga el fruit quan ell vulga, el capoll ja l'l'has passat, també la flor, ara vindrà el fruit, però ja et dic no l'esperes amb velocitat, amb impaciència, si no que l'has de deixar vindre amb tot el seu gust, passe el que passe i pergues el que pergues amb ell o sense.
ResponEliminaUna abraçada valenciana
Vicent
Jo no sóc entusiasta del fruit, Vicent. Em quedo amb la flor.
Elimina