En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 7 de novembre de 2013

Palau sense regne

i és una ofrena sense nom, un càntic sense veu i un palau sense regne.
Olga Xirinacs dins "La pluja sobre els palaus" (1990)

Ploma sense paraules,
vaixell sense far,
finestra sense horitzó.

Sóc una nena,
sóc responsable.

20 comentaris:

  1. Bon dia Helena!

    Hui m'hauré d'esforçar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jpmerch,
      L'interpretaré per a tu.
      M'he inspirat en Olga Xirinacs i Ted Hugues amb "The window is starless still". Un palau sense regne, una ploma sense paraules, etc., és com quan has trobat l'amor en potència, i prou. Els dos versos finals sembla que no hi tinguin res a veure, però parlen de com mantenir l'equilibri en aquesta situació.

      Elimina
    2. Gràcies. No m'has deixat que m'esforce.

      Elimina
  2. Bon dia!!!

    Jo no m'hi he d'esforçar gens...

    veus, Jp? Tot és connectar o no connectar... :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      et felicito per entendre'm a la primera!

      Elimina
  3. Els dos versos finals parlen de mi, jo també sóc nena i responsable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      jo crec que tinc un pacte amb el diable, tothom em veu més jove del que sóc. Però m'agradaria de ser tan jove com tu!

      Elimina
  4. Carme, ja s'ho he dit al tècnic, que la connexió de vegades falla. Ara veurem el que triga de venir a reparar-la.

    Sílvia, ja sé per què no entenia el poema. Perquè sóc un nen i irresponsable.

    ResponElimina
  5. Així em sent jo, responsable amb el que dic i escric però cosit, com un vaixell sense far, quan una sentència talla la llengua d'arrel, quan un dictat del partit governant talla la televisió, la veu pública sí, és així de trist, la veu pública dels valencians.

    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt fort el que passa a València, Vicent. Ja és ben bé el que dius.

      Elimina
  6. Helena,
    ets sobirana de tu mateixa, em consta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abel,
      de mi mateixa sí que dec ser sobirana, però no de cap regne.

      Elimina
    2. Helena,
      fabrica't una talaia i, des de dalt, domina tot allò que t'envolta, essent sobirana de tu mateixa...
      Ja veuràs com acabes bastint un gran regne!

      Elimina
    3. Me'n faràs cinc cèntims, no Helena?
      Segur que te'n surts, que per això ets Excelsa, nena responsable

      Elimina
  7. Quedar-se sense palau, ploma ni paraules... i tot i així, bona nena.

    ResponElimina
  8. Ben triadíssim. Els dos darrers versos són extraordinaris, poèticament devastadors. Commouen.

    ResponElimina
  9. Em fa molta il·lusió que t'agradin, Jordi! A vegades les paraules de la ploma es troben per la xarxa.

    ResponElimina