En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 25 de maig del 2020

Pintoresc

ROSANAS, Carme Vilopriu
dins el blog Col·lecció de moments

De porta en porta,
entre flors i bancs
per reposar,
cap a la llum m'adreço,
sense caminar en va.

divendres, 22 de maig del 2020

Mirada que captiva

KEANE, Margaret dins la pel·lícula Big eyes


Negres i grans,
de llàgrima petita,
tan innocents 
com severs, aquests ulls.
Directes al teu cor.

Helena Bonals

Mirada nua
respon una pregunta.
Els peus descaços
necessiten resposta.
La innocència és severa.

Xavier Pujol

dilluns, 18 de maig del 2020

Colgada de llibres


Imatge presa de la xarxa


I have always imagined that Paradise would be a kind of library 
(Jorge Luis Borges)


Lectures en veu alta 
abans de dormir,
visites a les llibreries,
tardes d'estiu a la biblioteca,
llibres empassats en un dia,
biblioteques com el millor refugi.
Feina de Tècnica Auxiliar,
el que no hauria imaginat.
Tot això, però, només és nit.
La poesia és la lluna que em salva.


divendres, 15 de maig del 2020

Domina


Imatge presa de la xarxa
Imatge presa de la xarxa


La mascareta al rostre
és com la meva
manera de donar-me.
Els meus ulls negres
se'n van al fons aquell
del blau, del verd.
No sóc puritana, sóc dona
i més aviat una nena,
per gran que em faci.

dissabte, 9 de maig del 2020

Es pot dir més ben dit?

GARCIA, Juan din Associació Fotogràfica Jaume Oller

Sacseges una imatge
per si pots fer 
més misteriós l'amor,
per fer lírica de
dues roselles caigudes,
com passa en anglès.
L'impressionisme
és tan exacte, a voltes...

Helena Bonals


Giravoltes les paraules
per ajudar
a fer més bell el sentiment,
per fer més personals 
els teus versos.
Com en els bons poemes.
Les metàfores
són tan exactes... quasi sempre

Carme Rosanas

dilluns, 4 de maig del 2020

Tenir-ho tot alhora

BIGAS, Joan Jocs d'aigua
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Els que es permeten el luxe de dir que no,

i els que van darrere i darrere.
Les que sovint canvien de ballador,
i les que sempre ballen amb el mateix.
Els més prosaics
i els de relacions platòniques.
Les que només volen la flor,
i les que prefereixen el fruit.
Els que ho volen tot
i les que no volen res.

No em feu decidir, perquè 
en la varietat està el gust.

divendres, 1 de maig del 2020

Art i natura

CHILLIDA, Eduardo Pinta del vent
Niporepte 292 dins Relats en català


L'ardor gelada
travessa el metall càlid.
Baules obertes.

Helena Bonals

Hi ha tanta força!
Art contra la tempesta.
Terrabastall.

Carme Rosanas


El cant d'escuma
del cor de les onades
al cel s'enfila
fins a les dents de l'aire
que amb mà ferma el pentinen

KEFAS

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...