En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 8 de novembre de 2019

El meu món interior

Jo també, com la tardor,
vaig morir per tornar a néixer.
Els meus fills són els meus versos,
la meva feina m'omple de dignitat.
Crec que ningú, per molta riquesa
que arribi a acumular,
no podrà mai sentir 
aquesta joia que jo sento ara.
Gràcies al progrés, i gràcies 
al meu desig i voluntat,
aquest poema podria ser 
un dels moments per als quals 
va ser fet el món.

divendres, 1 de novembre de 2019

Per què al novembre?

Niporepte 277 Fagedes a la tardor dins Relats en català

La gravetat
em crida a enamorar-me
de la tardor.
Les paraules ben dites
poden més que cap sol.

Helena Bonals


Llum de tardor.
Als nostres peus, les fulles.
De tot l'amor,
de les millors paraules,
en fem caliu.

Carme Rosanas


Arreu sona una cançó
és la veu de la poeta.
Ressona a cada racó
de la tarda al foscant
Apareix una silueta
que captiva el caminant.

Xavier Pujol

diumenge, 27 d’octubre de 2019

Recital Acròbates al carrer



Dissabte passat, 26 d'octubre, a l'Hospitalet. Per a tots els qui no m'heu pogut venir a veure! Sempre soc molt breu, perquè els meus poemes són curts. M'ho passo bé, i crec que es nota!

dissabte, 19 d’octubre de 2019

dissabte, 12 d’octubre de 2019

Bo, bell i veritable

Cliqueu aquí per copsar millor el cartell


Sincer i sencer són dues
paraules que van juntes.
Intel·ligent, aquell
capaç d'entendre.
Soc sincera, transparent,
però amb un deix 
de misteri sempre.
Conec persones 
molt despertes
que no saben llegir
els meus dissenys,
que no els entenen 
ni els entendran mai.
Però jo ja m'he expressat.

dissabte, 5 d’octubre de 2019

Quadre blindat

TÀPIES, Antoni Matèria Niporepte 275 El mur


Front l'hermetisme,
autor i espectador
pel traç lligats.

Helena Bonals


Emmanillats
per textures obscures
jo i els quadrats.

Carme Rosanas


La intel·ligència
i el vers ens alliberen
de les tenebres.

Xavier Pujol

diumenge, 29 de setembre de 2019

Una moixaina involuntària

Il·lustració meva finalista del tema "Fotografia"
del IX Concurs de Portades "ARTS"
Associació de Relataires en català


És un segon
el que copsa el botó.
D'instants es tracta,
que volem correspondre
amb paraules o imatges.

divendres, 27 de setembre de 2019

Reflexions

JUANJO En el bosc dins Associació Fotogràfica Jaume Oller


Escriure un poema és 
com anar a peu,
la prosa és una autopista.
Bellesa i utilitat,
essència i ornament,
sempre contraposats.
Només saps que ho és,
tan sols creus que ho és.

dimecres, 25 de setembre de 2019

Recital a Parets

Helena Bonals

Jordi Dorca

Carme Rosanas

Parets del Vallès, dissabte 21 de setembre de 2019


Moltes gràcies a tots, va ser fantàstic que em recitéssiu tan bé, i la presentació del Jordi, un luxe per a mi!

dijous, 19 de setembre de 2019

Començar als quaranta

La poesia, que per a molts és foc de joventut,
m'ha tocat de veritat quan molts l'abandonen.
I jo li he contestat tan bé com he sabut.

Amb una cal·ligrafia que vol ser metonímia
de la bellesa interior del que escric.
Sense servir per la música,
la paradoxa és que tinc bona veu,
i un deix de lirisme entre versos.

El meu és un talent ja
que no coneixerà cap més crisi creativa,
per molt que deixi d'escriure, com d'estimar, 
el que és altament improbable.

[Demà passat, dissabte, és el recital a la Sala Serra Cooperativa de la plaça de la Vila de Parets del Vallès, a les 18h. Hi sou tots convidats!]

divendres, 13 de setembre de 2019

Jove promesa




Començar la casa per la teulada,
l'habitació per la vista,
l'esdevenidor pel passat.

Què faria jo sense el meu a priori?

dissabte, 7 de setembre de 2019

Flors amb ales

GARCIA, Juan dins Associació Fotogràfica Jaume Oller
KEFAS


D'igual a igual.
La flor, que tu escrius,
jo la interpreto.

Helena Bonals


Como insecto
libo de las palabras.
Flor de otoño.

Fackel


La papallona
les ales del poema
lletra a lletra.

Xavier Pujol


La papallona és fràgil
i admirar-la és molt fàcil.

Olga Xirinacs

dimecres, 4 de setembre de 2019

Progrés enrere

Amazònia a fer punyetes dins Relats en català

Repte és fer versos
del pulmó de la terra
mudant a prosa.

Helena Bonals


Escriure prosa
d'un foc inacabable.
Mudant a llàgrima.

Carme Rosanas


Versos encara
d'un planeta impossible
entre les flames.

Xavier Pujol


divendres, 30 d’agost de 2019

Punts d'inflexió

Per què continuo sent una ombra,
si ja no soc invisible?
Per què no tinc diners,
però soc rica?
Per què tinc tan poca autoestima,
i alhora sé que soc gran?
Pregunteu-li-ho a l'Helena
de tres, de vint i un anys.

diumenge, 25 d’agost de 2019

dissabte, 17 d’agost de 2019

Paraules adients

Empro la poesia per esbravar-me,
per desfermar el que sé a ulls clucs.
Esmerço el poc lleure que tinc,
sempre atrafegada, a arrenglerar versos.
I em veig amb cor d'enfilar-me i reeixir,
per molts entrebancs que trobi.
Voldria encomanar als altres 
el saber estar-se de l'argent,
sense arribar a rovellar-se,
tot surant en el brollador
que trenca el glaç.
No em fa mai nosa, no faig d'esma
ni m'és feixuga la creativitat.
Em veig amb cor de passar via,
d'anar de dret en tot allò
que abans m'anava balder.
En definitiva, per a mi seria
esborronador no haver de menester 
la flassada de les metàfores,
que em fan lluent com un estel, pel cap baix.


Paraules en català que no s'haurien de perdre.
Les recuperem?

alinear ARRENGLERAR
descansar REPOSAR
desfogar-se ESBRAVAR-SE
deslligar DESFERMAR
invertir ESMERÇAR
manta FLASSADA
a cegues A ULLS CLUCS
ocellet MOIXÓ
per exemple COM (ÉS) ARA
retrocedir RECULAR
preguntar DEMANAR
tallar el pa LLESCAR
gratis DE FRANC
barat BÉ DE PREU
atrevir-se VEURE'S AMB COR
boda CASAMENT, NOCES
com a mínim PEL CAP BAIX, SI MÉS NO
necessitar HAVER DE MENESTER
almenys SI MÉS NO
anar de pressa PASSAR VIA
bebé NADÓ
flotar SURAR
llaga NAFRA
oci LLEURE
parentesc PARENTIU
plata ARGENT
sortidor BROLLADOR
tirants ELÀSTICS
utensili ESTRI
verdader VERITABLE
preferir ESTIMAR-SE MÉS
oxidar-se ROVELLAR-SE
els joves EL JOVENT
inclinar DECANTAR
horrorós ESGARRIFÓS, ESBORRONADOR
freqüentment SOVINT
folgat BALDER
excepte LLEVAT DE , TRET DE , FORA DE
directament DE DRET
confiar en REFIAR-SE DE
contagiar, ENCOMANAR
despentinat ESCABELLAT
estrella ESTEL
gel GLAÇ
naturalesa NATURA
rascar GRATAR
tossir ESTOSSEGAR
usar FER SEVIR, EMPRAR
abstenir-se de ESTAR-SE DE
adequat ADIENT
brillant LLUENT
encongir ARRONSAR
fila RENGLE
hàbil, habilitat TRAÇUT, TRAÇA
lamentar SABER GREU
lamentar-se PLÀNYER-SE
maquinalment D'ESMA
trampa PARANY
xocar TOPAR
animar ENCORATJAR
característica TRET
destorbar FER NOSA
dificultat ENTREBANC
gotejar DEGOTAR
ocupadíssim ATRAFEGAT
pesat FEIXUC
pujar ENFILAR-SE
rodejar VOLTAR, ENVOLTAR
tancar (els ulls) ACLUCAR
triomfar REEIXIR

A practicar! Que bonica és la nostra llengua!
(Trobat a les xarxes)

dimarts, 13 d’agost de 2019

Torneu-me la vida

Trigues deu anys a netejar
tot el tabac del teu cos,
quan el deixes.
Jo en fa més de dotze
que no tinc relacions:
és com si no n'hagués tingut mai?
Em diuen que he de ser més humana,
però jo només vull ser com Don Quixot.

dijous, 8 d’agost de 2019

Igual, diferent

BIGAS, Joan Tot volant
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller


Ets bon escriptor, si saps narrar?
Saps llegir, si ho fas com un golafre?
És no estimar, estimar de manera vegetariana?

Es pot volar de moltes maneres, penso.

diumenge, 4 d’agost de 2019

Retorn a Brideshead

Il·lustració meva del tema "Pintura", per a
IX Concurs de portades "Arts" - Associació de Relataires en Català,
fent servir Ramon Casas i Pere Romeu en un automòbil a "Els quatre gats"

Com que de dia
ja no et puc veure,
a través de l'art
m'escapo a fer un cafè,
la darrera trobada
amb una felicitat
sense paper carbó.

diumenge, 28 de juliol de 2019

Reducció

Pedra sobre pedra dins Relats en català


L'espai de vers
és aquesta paret,
tan condensada.

Helena Bonals


Los versos huyen
de las cuatro paredes.
Vuelan vencejos.

Fackel


En pedra seca
les paraules eixutes
per molt que plogui.

Xavier Pujol

dissabte, 20 de juliol de 2019

dilluns, 1 de juliol de 2019

Inabastable vers

Niporepte 269 Estiu, estiu dins Relats en català

Aquesta llum,
aquesta llibertat,
a un pas del mar.

Helena Bonals


L'anhel de l'aigua,
tenint-la tan a prop:
inabastable.

Carme Rosanas


La mar t'escolta
la llibertat preuada
mai no decau.

novesflors


Arran de l'aigua
la brisa fa amable
la passejada.

Xavier Pujol

divendres, 28 de juny de 2019

48 anys (continuació)

Per a Helena, que ha estat feta en 48 anys

Amb la seva lògica implacable,
el déu cronos ha passat una altra fulla
del teu llibre de vivències.
Amb un somriure tímid
intentaràs explicar-te
aquest misteri que mai hem entès.
Les veus entranyables que viuen dins teu,
i les que abracen els teus somnis,
entraran a la fulla que has estrenat
i, quan els ulls se t'entelin d'enyor i de joia,
es posaran a cantar un himne,
el de totes les alegries
que encara estan per venir.

Kefas


¿Per què, tot i que ens quedin
menys fulles per passar,
sempre és motiu de joia
d'acabar el llibre d'un any 
i començar el següent?
¿Per què ens fa tan jolius
que ens felicitin els anys o el sant?
El temps ara passa de pressa,
i tu enyores el llanguiment
de la teva infantesa,
fins i tot el tedi de la joventut,
ara que et costa tant
d'estar sense fer res.
Has conegut la felicitat,
també la humiliació,
i la teva maduresa en serà mirall.

Helena Bonals


Ja no ets una nena,
no deixis de somniar
Segueix estudiant Helena
no deixis res per demà.
No hi ha roses sense espines
ni rodes sense pals.
Amb la poesia que ara afines
seràs l'Helena Bonals

Xavier Pujol


Seràs l'Helena Bonals
pas a pas i vers a vers.
Sigui fàcil o difícil
t'hi acostes cada cop més.
Els poemes són miralls
l'amor i l'amistat també.
No deixem d'emmirallar-nos
i ens reconeixerem més bé.

Carme Rosanas


Com que veig l'aniversari
en poemes dels amics,
ara et felicito, tard,
tot esperant que els teus anys
siguin feliços i rics.
Dius que en són 48,
has pujat els esglaons
que t'han portat fins aquí,
ara l'amor i la glòria
t'acompanyen pel camí.

Olga Xirinacs

dijous, 27 de juny de 2019

48 anys, 20 de juny de 2019

Aquí encara en tenia 47, amb el meu pare i el meu llibre,
a la meva biblioteca

Soc una mena de retrat de Dorian Gray,
sembla que hagi fet un pacte amb el diable.
Tothom em fa molt més jove del que soc.
Però com en un poema,
que entremescla el que dius 
amb el que vols dir,
la meva innocència,
la meva bellesa interior hi ajuda.
La meva arrogància també.

dilluns, 24 de juny de 2019

Faria una cabana davant la vostra porta

Sílvia Bel


Sempre m'ha captivat
la manera d'estimar
que tenen els dos germans
protagonistes de Nit de reis,
Sebastià i Viola.
Els voldria com a models
de les meves relacions personals,
perquè s'entreguen sense reserves,
sense malícia, sense plorar.
Però ja se sap 
que Shakespeare és molt gran,
i no cap en una vida
tot el que s'ha escrit sobre ell.

dilluns, 17 de juny de 2019

Lolita

Sensualitat Niporepte 268
dins Relats en català

Dos pits com dues
magdalenes. Les cuixes,
que es fan mirar,
no saben què és un home.
Espurna condemnada.

diumenge, 9 de juny de 2019

Com un capoll

Món Sant Benet


Turons contra muntanyes,
deltes que no volen ser mar,
poemes que superen la prosa.

El que és contingut 
pot ser el més important.

dijous, 6 de juny de 2019

dijous, 30 de maig de 2019

D'una banda a l'altra II

RUIZ, Eliseo
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller


Com una cega formiga
m'he passat la vida
recollint engrunes de reconeixement
N'he fet un cau
que per sota dels peus
es va desfent
quan perdo un amic
si m'escatimen un somriure
quan no rebo respostes
si els m'agrades minven
i cada dia
surto a buscar engrunes
perquè el cau no es desfaci
i em precipiti en la buidor.

KEFAS

Aquest poema de Kefas l'ha inspirat el meu anterior poema en aquest blog. El publico aquí perquè crec que val molt la pena. De fet, el meu poema era fruit de la necessitat de dir a una persona el que només li puc dir en els versos, el que si no ho dic rebento, que deia Jaume Cabré que ha de fer aquell que escriu. Espero que el que Kefas i jo diem sigui també el que vosaltres anheleu llegir.

diumenge, 26 de maig de 2019

D'una banda a l'altra

RUIZ, Eliseo
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

El meu aspecte físic millora
com més cas em fas.
És el meu truc de bellesa.
Ningú no sap per què, jo tampoc,
però els meus ulls brillen,
soc feliç sense saber-ho,
i tots els sarcasmes del món
no poden ensorrar-me,
tot i la meva sensibilitat natural.
¡Visca les engrunes
que tothom menysprea!

dijous, 23 de maig de 2019

Cognició negativa

Tinc tendència 
a mirar el terra
quan camino.
Tot i ser paradoxal,
per molt que 
m'hi esforci en contra,
vaig endavant.

dijous, 9 de maig de 2019

Nuesa

Nuesa dins Relats en català


Sense paraules,
sense pudor ni roba,
connecto amb tu.

Helena Bonals


Amb la mirada,
amb l'ànima enlairada.
L'instant ets tu.

Carme Rosanas


En la nuesa
l'espera apassionada
batega vida.

Xavier Pujol



Ens construeixen
les paraules tan nues.
Som poesia.

novesflors

dilluns, 22 d’abril de 2019

Recurs literari

JJMICOLAU Pont del Petroli dins
Associació Fotogràfica Jaume Oller

Amor que es pon,
parella a contrapèl.
El pont és llum.

dimecres, 10 d’abril de 2019

Talment Van Gogh

Es ven dins Relats en català
Niporepte 263

Quan no et volen,
penses que no vals res.
Però l'art que ven
és fet d'amors frustrats,
de bellesa robada.

dimarts, 9 d’abril de 2019

El meu món interior

A les meves golfes,
entre unes quantes andròmines,
hi guardo el meu primer amor.
De les meves golfes 
surten els meus versos.
Les meves golfes són fosques,
però si n'obrissis una escletxa,
tindria sempre la millor vista.

divendres, 5 d’abril de 2019

Joia d'escriure

La intertextualitat és la manera
com encara t'estimo.
Les metàfores em permeten
de dir el que penso.
Les metonímies, 
la forma de tenir-te del tot
tan sols estrenyent-te la mà.

dimarts, 26 de març de 2019

Les dones i els dies

Niporepte 262 Les dones i els dies dins Relats en català

Vers a través

Cel estrellat
dins la taca de tinta,
dona que s'alça.


Autoestima

El bell, pels homes.
Les dones, el sublim.
Corbes divines.

divendres, 22 de març de 2019

La Moleskine

Cada primavera que perds
és una primavera que no torna,
cada poema que no anotes
és sentiment que no cristal·litza,
cada desig que no fas realitat
és un desig que perdura.

dijous, 14 de març de 2019

Com dos rius paral·lels

Preferiria, si pogués ésser,
que m'estimessin com Màrius Torres
estimava la Mahalta,
que em continuessin estimant 
encara que no em poguessin tenir,
amb l'obstinació de Petrarca.
Voldria l'enamorament perenne,
no la manca de desig al cap dels anys.
Sempre m'han dit que soc molt exigent,
però és només que no vull que em cerquin
tan sols pels meus llavis molsuts.

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...