 |
| SEGÚ, Josep dins Relats en català |
El nostre amor
és com aquesta llum,
als nostres peus.
dissabte, 18 de maig de 2019
divendres, 17 de maig de 2019
Tossudament alçats
 |
| BLANCA, Francesc Cames llargues dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
Caragirats,
continuem units.
Fràgils, no eteris.
dijous, 9 de maig de 2019
Nuesa
 |
| Nuesa dins Relats en català |
Sense paraules,
sense pudor ni roba,
connecto amb tu.
Helena Bonals
Amb la mirada,
amb l'ànima enlairada.
L'instant ets tu.
Carme Rosanas
En la nuesa
l'espera apassionada
batega vida.
Xavier Pujol
Ens construeixen
les paraules tan nues.
Som poesia.
novesflors
dimarts, 30 d’abril de 2019
divendres, 26 d’abril de 2019
dilluns, 22 d’abril de 2019
Recurs literari
 |
| JJMICOLAU Pont del Petroli dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
Amor que es pon,
parella a contrapèl.
El pont és llum.
dimecres, 10 d’abril de 2019
Talment Van Gogh
 |
| Es ven dins Relats en català Niporepte 263 |
Quan no et volen,
penses que no vals res.
Però l'art que ven
és fet d'amors frustrats,
de bellesa robada.
dimarts, 9 d’abril de 2019
El meu món interior
A les meves golfes,
entre unes quantes andròmines,
hi guardo el meu primer amor.
De les meves golfes
surten els meus versos.
Les meves golfes són fosques,
però si n'obrissis una escletxa,
tindria sempre la millor vista.
entre unes quantes andròmines,
hi guardo el meu primer amor.
De les meves golfes
surten els meus versos.
Les meves golfes són fosques,
però si n'obrissis una escletxa,
tindria sempre la millor vista.
divendres, 5 d’abril de 2019
Joia d'escriure
La intertextualitat és la manera
com encara t'estimo.
Les metàfores em permeten
de dir el que penso.
Les metonímies,
la forma de tenir-te del tot
tan sols estrenyent-te la mà.
com encara t'estimo.
Les metàfores em permeten
de dir el que penso.
Les metonímies,
la forma de tenir-te del tot
tan sols estrenyent-te la mà.
dimarts, 26 de març de 2019
Les dones i els dies
 |
| Niporepte 262 Les dones i els dies dins Relats en català |
Vers a través
Cel estrellat
dins la taca de tinta,
dona que s'alça.
Autoestima
El bell, pels homes.
Les dones, el sublim.
Corbes divines.
divendres, 22 de març de 2019
La Moleskine
Cada primavera que perds
és una primavera que no torna,
cada poema que no anotes
és sentiment que no cristal·litza,
cada desig que no fas realitat
és un desig que perdura.
és una primavera que no torna,
cada poema que no anotes
és sentiment que no cristal·litza,
cada desig que no fas realitat
és un desig que perdura.
dijous, 14 de març de 2019
Com dos rius paral·lels
Preferiria, si pogués ésser,
que m'estimessin com Màrius Torres
estimava la Mahalta,
que em continuessin estimant
encara que no em poguessin tenir,
amb l'obstinació de Petrarca.
Voldria l'enamorament perenne,
no la manca de desig al cap dels anys.
Sempre m'han dit que soc molt exigent,
però és només que no vull que em cerquin
tan sols pels meus llavis molsuts.
que m'estimessin com Màrius Torres
estimava la Mahalta,
que em continuessin estimant
encara que no em poguessin tenir,
amb l'obstinació de Petrarca.
Voldria l'enamorament perenne,
no la manca de desig al cap dels anys.
Sempre m'han dit que soc molt exigent,
però és només que no vull que em cerquin
tan sols pels meus llavis molsuts.
dissabte, 9 de març de 2019
Metonímies
Un poema pot ser una poesia.
L'enamorament pot ser amor.
Una finestra pot ser una vista.
Però agafar la part pel tot
és considerar que tot
el que escrius és bo, si és teu.
L'enamorament pot ser amor.
Una finestra pot ser una vista.
Però agafar la part pel tot
és considerar que tot
el que escrius és bo, si és teu.
diumenge, 3 de març de 2019
El nom fa la cosa
 |
| JUANJO Coneixes Granollers? dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
El meu pas d'Elena a Helena,
amb la hac que fa pseudònim,
coincideix amb el sorgiment
d'una felicitat vital
que no és gens decorativa,
va de dins cap a fora.
El meu món interior
és tossut, i creix com l'heura,
en la paret que no la vol,
però la somnia.
dissabte, 23 de febrer de 2019
El sentit de la poesia
Entrar en un poema
és com trencar la closca d'un ou,
com engegar una bombeta,
com un poncell que es bada.
Bellesa, bondat i sentiment,
us cerco tothora.
és com trencar la closca d'un ou,
com engegar una bombeta,
com un poncell que es bada.
Bellesa, bondat i sentiment,
us cerco tothora.
dimarts, 19 de febrer de 2019
Poesia i disseny gràfic
s'enfilava la lluna
com el punt d'una "i".
ESQUIROLS
Poemes breus,
però encara més concís
el que en retens.
Minúscul com un punt,
gran com el mot que el mena.
dimecres, 13 de febrer de 2019
El motiu del poema
 |
| BIGAS, Joan Posta de sol dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
A la finestra es ponia el sol...
KUNDERA, Milan dins La immortalitat
El sol em toca,
més lluny o més a prop,
l'hi he de respondre.
més lluny o més a prop,
l'hi he de respondre.
dimecres, 6 de febrer de 2019
dissabte, 2 de febrer de 2019
Encara no ets passada
 |
| SUDEK, Josef, 1956 L'última rosa dins Relats en català |
Rastre de gotes,
la pluja entre la rosa
i l'etern fòssil.
dissabte, 26 de gener de 2019
El meu sisè blog
Aquest nou blog és tancat, però admet els vostres comentaris. És un blog de prescripció literària que he fet per la biblioteca on treballo. Si cliqueu sobre cadascuna de les respostes us sortiran les cobertes dels llibres que recomano. A vegades la relació és superficial, d'altres molt profunda.
Aquest és l'enllaç.
dimecres, 23 de gener de 2019
La meva meta, la poesia
Estimo com escric,
de manera poc opaca.
A vegades soc tota sentiment,
fins al punt que arribo a oblidar
tota estratègia de seducció.
Escric com estimo,
per fer-me llegir,
però, sobretot,
pel sol fet d'escriure,
de parlar amb mi mateixa.
S'escau molt que allò meu
sigui la metapoesia.
de manera poc opaca.
A vegades soc tota sentiment,
fins al punt que arribo a oblidar
tota estratègia de seducció.
Escric com estimo,
per fer-me llegir,
però, sobretot,
pel sol fet d'escriure,
de parlar amb mi mateixa.
S'escau molt que allò meu
sigui la metapoesia.
diumenge, 20 de gener de 2019
dissabte, 12 de gener de 2019
La caverna
 |
| Imatge del blog Enfilant finestres, d'Empar Sáez |
Soc una mica aneguet lleig,
una mica Cyrano,
una mica Gatsby.
La meva bona vista
es redueix al reflex
que fa la finestra sobre la paret,
de retorn de ser enlluernada.
dimecres, 9 de gener de 2019
Pescador
 |
| NIPOREPTE 257 dins Relats en català |
Anar tard
Sol baix, tu amunt.
Encara et queda temps
de negar el fat.
Ham escrit
Amb les paraules
provo de retenir
el sol que passa.
El peix dibuixa
a l'entorn de la canya
gargots a l'aigua.
Xavier Pujol
divendres, 4 de gener de 2019
El maó vist
 |
| JUANJO Coneixes Granollers? dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
En tot un any
les obres a mig fer
seran bellesa,
perquè el món no s'atura
per fets materials.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...