Helena, no voldria que passessis pàgina sense deixar reflectit un passatge referit a com són les meves, de convencions. "...I és així que la meva vida és un continu anar i tornar d'un ego a l'altre ego, del mite a la realitat i de la realitat al mite, d'una existència tangible a una altra conformada en els somnis. La confiança i complicitat mantinguda entre els meus dos egos m'ha permès transmutar l'escala de valors i obrir-me camí cap a una elecció conscient que supera el desig d'aconseguir honors, dignitats, fama i poder; lluny de les ambicions desmesurades i aliè a l'èxit social, a gran distància d'hipotecar determinats aspectes de la meva vida." (Parlament al dinar de comiat amb motiu de la meva jubilació, 10.2.2012)
Fa dies que em volta pel cap el concepte "accessori" contra el concepte "fonamental" o també "autèntic"... no acabo de trobar el que m'agradaria dir... aquesta autenticitat com un miratge s'hi acosta una mica... seguiré buscant.
Normalment es paga molt, i jo ho pague tots els dies, tu em comprens, que ets també o ho intentem de ser autèntics i no deixar-nos dur pel ramat, ho paguem, amb atacs de la gent que t'hi veu com aliè al grup, però estar de grat amb nosaltres mateixos, per exemple fent poesia, quan la poesia es vista per la major part de la gent com aliena al seu tarannà o ens titllen de epítets estranys i cruels, en fer servir la llengua del nostre domini lingüístic i ens miren com estrangers de vegades, estrangers de ment, jo tinc un poema que en parla, es diu "Desig o ganes de viure" si pots te'l llegeixes. I una manera de no "lluitar" sinó amb el desig ser com volem ser ho fa de vegades la voluntat, de vegades cal anar contracorrent del nostre desig, és el cas de pretendre que tothom entenga i parle la nostra llengua a Barcelona, a València a Alacant, potser ens diguen il·lusos però la voluntat també és important a banda del desig i l'amor i el gaudi. Si t'abelleix ves al meu darrer article i mira un mapa que he posat al final que exposa els nivells d'utilització de la llengua per municipis.
És del 25-07-12, i no te'l pose ací perquè em sembla incorrecte, però pots mirar-lo en l'arxiu del bloc, em va eixir quan en parlar-li a una dona de Cadis en la nostra llengua em va confondre amb un nacionalista i vam parlar dels nacionalismes bascos i catalans i jo li vaig dir que en el fons tots els pobles són nacionalistes, i ja em va anatemitzar, em va confondre pel simple fet de parlar a tothom a la meua faena, jo treballe d'acomodador a un teatre a banda de donar classe de l'ESO a xiquets, i com que em veia parlar a tothom en català-valencià, al descans em va confondre simplement, i va sorgir aquest poema, a banda de que eixe mateix dia vaig parlar amb un home, havia tingut un dia dur, vaig parlar amb un home a un bar del barri, jo que no solc donar pas a discussions ni converses amb estranys, ja ho mires, o si vols te'l pose ací.
Jo crec, Jpmerch, que ser autèntic deu ser una cosa així com no seguir el corrent quan creus que no toca. Però a vegades aquell més anticonvencional és el més convencional que et pots trobar (piercings, tatuatges, acupuntura, part natural, etc.). Hi ha molts progres retrògrads, perquè en el fons no en són, de progressistes. Quantes paradoxes! El món és ben complicat.
I tu, com ho portes, pinxa? A repèl?
ResponEliminaAbel,
ResponEliminacontra mundum.
Helena,
Eliminasignifica que tens assolida l'autèntica autenticitat?
Abel,
Eliminacrec que hi sóc més a prop que la majoria de la gent, tinc un peu fora de la caverna. Ja sé que sona pretensiós!
Helena,
Eliminaa vegades la pretenciositat fa créixer l'autoestima!
Helena,
Eliminano voldria que passessis pàgina sense deixar reflectit un passatge referit a com són les meves, de convencions.
"...I és així que la meva vida és un continu anar i tornar d'un ego a l'altre ego, del mite a la realitat i de la realitat al mite, d'una existència tangible a una altra conformada en els somnis.
La confiança i complicitat mantinguda entre els meus dos egos m'ha permès transmutar l'escala de valors i obrir-me camí cap a una elecció conscient que supera el desig d'aconseguir honors, dignitats, fama i poder; lluny de les ambicions desmesurades i aliè a l'èxit social, a gran distància d'hipotecar determinats aspectes de la meva vida."
(Parlament al dinar de comiat amb motiu de la meva jubilació, 10.2.2012)
Ànimes bessones, Abel! Jo cada cop tinc menys ganes de publicar en paper.
EliminaFa dies que em volta pel cap el concepte "accessori" contra el concepte "fonamental" o també "autèntic"... no acabo de trobar el que m'agradaria dir... aquesta autenticitat com un miratge s'hi acosta una mica... seguiré buscant.
ResponEliminaCarme,
Eliminal'autenticitat no és un miratge, les convencions sí.
Normalment es paga molt, i jo ho pague tots els dies, tu em comprens, que ets també o ho intentem de ser autèntics i no deixar-nos dur pel ramat, ho paguem, amb atacs de la gent que t'hi veu com aliè al grup, però estar de grat amb nosaltres mateixos, per exemple fent poesia, quan la poesia es vista per la major part de la gent com aliena al seu tarannà o ens titllen de epítets estranys i cruels, en fer servir la llengua del nostre domini lingüístic i ens miren com estrangers de vegades, estrangers de ment, jo tinc un poema que en parla, es diu "Desig o ganes de viure" si pots te'l llegeixes.
ResponEliminaI una manera de no "lluitar" sinó amb el desig ser com volem ser ho fa de vegades la voluntat, de vegades cal anar contracorrent del nostre desig, és el cas de pretendre que tothom entenga i parle la nostra llengua a Barcelona, a València a Alacant, potser ens diguen il·lusos però la voluntat també és important a banda del desig i l'amor i el gaudi.
Si t'abelleix ves al meu darrer article i mira un mapa que he posat al final que exposa els nivells d'utilització de la llengua per municipis.
Una forta abraçada
Vicent
Ja m'ho miraré, Vicent! Em pots dir, també, on és el poema "Desig o ganes de viure"?
ResponEliminaÉs del 25-07-12, i no te'l pose ací perquè em sembla incorrecte, però pots mirar-lo en l'arxiu del bloc, em va eixir quan en parlar-li a una dona de Cadis en la nostra llengua em va confondre amb un nacionalista i vam parlar dels nacionalismes bascos i catalans i jo li vaig dir que en el fons tots els pobles són nacionalistes, i ja em va anatemitzar, em va confondre pel simple fet de parlar a tothom a la meua faena, jo treballe d'acomodador a un teatre a banda de donar classe de l'ESO a xiquets, i com que em veia parlar a tothom en català-valencià, al descans em va confondre simplement, i va sorgir aquest poema, a banda de que eixe mateix dia vaig parlar amb un home, havia tingut un dia dur, vaig parlar amb un home a un bar del barri, jo que no solc donar pas a discussions ni converses amb estranys, ja ho mires, o si vols te'l pose ací.
EliminaVicent
Mai he tingut clar què vol dir ser autèntic.
ResponEliminaJo crec, Jpmerch, que ser autèntic deu ser una cosa així com no seguir el corrent quan creus que no toca. Però a vegades aquell més anticonvencional és el més convencional que et pots trobar (piercings, tatuatges, acupuntura, part natural, etc.). Hi ha molts progres retrògrads, perquè en el fons no en són, de progressistes. Quantes paradoxes! El món és ben complicat.
EliminaHem vingut al món d'aquesta manera, amb la pastanaga ja posada al davant, perquè sempre puguem escriure sobre utopies.
ResponEliminaEstic d'acord amb tu, Olga.
EliminaSer autèntic és sospirar quan els altres només respiren? Llavors, sí ;-)
ResponEliminaM'embadaleix això que dius, cantireta! Tocada i enfonsada.
Elimina