Trobar tresors

De nit, amb cotxe,
i sense lluna.
Al tren, en una
parada sobtada .
Caminant sense
companyia,
tot perseguint la vena.
A la sala d'espera.
A la feina quan es fa feixuga.
Sempre a contracorrent,
augurant el passat,
recordant el futur.

Peus

AMFÍBRAC
Habita,
somnia,
estima
i crea.

ANAPEST
Feredat,
la tristor
de no ser
en cap vers.

TROQUEU
Joia
fora,
perds la
traça.

DÀCTIL
Tònica,
àtona,
àtona,
lírica.

IAMBE
Talent
volgut,
après,
sentit.

L'escaiença

Fer un sonet és
omplir uns mots encreuats.
El contingut
és latent en els blancs,
la forma, en els negres.

Desig i voluntat

Puc fer una rosa
per diners, per vanar-me,
per ser estimada,
però mai, mai la faré
només pel fet de fer-la.

Tardoral poètica amb la cantireta

Joan Abellaneda, Montse Aloy, Helena Bonals, Jordi Dorca, Alba Pifarré, Anna Pifarré i Joan Morros

Una tardoral gens fredolica, en un entorn molt rústic i maco, el de Verdú. Amb una Montse Aloy molt emocionada i acollidora. Uns poetes de molt nivell, i no ho dic pas per mi. M'hauria agradat de ser entre el públic, per gaudir encara més de les altres intervencions. El vídeopoema de l'Alba, per acabar amb un bon regust de boca. Il·lusió? Molta. Algun dia m'agradaria de fer un recital a Navarcles. A veure qui s'hi apunta!

Lliure albir

Davant de casa
tots els arbres giren
cercant el sol.
També el que escric és fruit
de l'esforç per la llum.

Per a la Tardoral Poètica

Deix de tristesa
reflectit en el bell,
tardor, progrés.

[Dissabte, 21 de setembre, Verdú]

Qui estima és més diví que l'estimat

PERET, i ALEU, Franc Cartes Barcelona
dins l'exposició El somni

Beauty in things

exists merely 

in the mind which

contemplates them.

David Hume

El mar, el mirall
del cel, tant com el núvol
sentit de l'aigua.
La bellesa, preuada,
precisa l'hermeneuta.

Immortalitat

El foc del cànon
l'atien les persones
fràgils, sensibles,
que cremen com branquetes.
Troncs clàssics, per després.

Món interior

Un quadre, un lloc
on fer volar la vista.
La finestra, un punt
on orientar el teu escriptori,
la teva cambra pròpia.
Tota terrassa,
a mig camí entre terra i cel,
entre ploma i paper.

Plenitud

Pel sentiment
tractem de deseixir-nos,
també a repèl.
Tenim el contingut,
arribarà la forma.

[amb aquest poema enllaço amb McAbeu en la cadena de blocs per la Independència amb el número 35]

Dos rius paral·lels

Dues persones que s'estimen
són com dos ulls generant perspectiva,
com un parell d'auriculars en estereo,
com dues corxeres agafades per dalt.
Que es fonen en una sola mirada.

Valdre la pena

Tants anys de temps perdut,
de treballar sense premi.
Però és aquesta bicicleta avariada
la que ara, amb la roda
del darrere de l'ofici
i la del davant de  la vocació,
et permet d'anar endavant.

Sensible

M'eixoriveixo
com la vegetació
quan plou,
quan m'afalagues.
Em faig enrere
en la closca
com un cargol,
quan em gires el rostre.

La utilitat d'un llapis

Dibuix,
objectes en capses,
la mesura del llapis,
que no et tremoli el traç.

Poesia,
alguna cosa a dir,
paraules mesurades,
i deixa't anar.

Quan baixa la tapa

Has passat anys
només amb el capoll,
després ha arribat la flor,
esperes de viure abans
que el fruit
no caigui al terra.