Dibuix,
objectes en capses,
la mesura del llapis,
que no et tremoli el traç.
Poesia,
alguna cosa a dir,
paraules mesurades,
i deixa't anar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
No sabria dir perquè ara m'ha vingut al cap el Poema de Martí Pol i penso que aquí també es podria dir:
ResponSuprimeix... o bé si sembla massa...
Poesia,
sentiments en reguerols
la mesura dels mots
que no tremoli l'ànima.
Dibuix,
alguna cosa a expressar
traç ben mesurat
i deixa't volar.
Suggeridora, ho ets... :DDD
M'agrada molt, Carme.
SuprimeixQuin és aquest Poema de Martí i Pol?
No hi pensava, que la poesia i el dibuix se't donen tant!
És aquest, no sé si té molt a veure, però jo li he trobat una relació, i m'ha vingut al cap aquest seu vers repetit en el poema a cada estrofa: o bé, si sembla massa...
SuprimeixNO DEMANO GRAN COSA
No demano gran cosa:
poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l'amor sense haver de demanar permisos,
escriure en un paper sense pautes.
O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d'estrafer la veu,
caminar sense pautes,
parlar sense haver de demanar permisos,
fer l'amor sense crosses.
O bé, si sembla massa:
fer l'amor sense haver d'estrafer la veu,
escriure sense crosses,
caminar sense haver de demanar permisos,
poder parlar sense pautes.
O bé, si sembla massa...
Martí i Pol, Miquel. “No demano gran cosa”. Obra poètica/2. 1970-1980
Ja el coneixia, aquest poema, Carme, però no me'n recordava. Sí que té relació amb el que hem escrit les dues.
SuprimeixJo tampoc el coneixia, m'agrada molt. El teu, Helena, és molt encoratjador!
SuprimeixSílvia,
Suprimeixho provo, de fer així els poemes.
Música,
ResponSuprimeixrampellada dins l'esperit,
tècnica i instrument,
melodia sublim.
Ho has sintetitzat molt bé, Abel.
SuprimeixTu també ho has clavat de valent, Helena.
SuprimeixQue en som de bons eh!
Sí, Abel, sobretot tu!
SuprimeixOh, moltes gràcies, Helena; encara que sobre qui és el millor... això està per veure!
SuprimeixA propòsit de la inspiració i composició en poesia, et recomano llegir:
http://www.ub.edu/las_nubes/archivo/cuatro/nubesyclaros/anguva.htm
Abel,
Suprimeixsi hi ha alguna cosa sobre la qual no es puguin fer regles és amb la poesia. Un mateix autor pot dir tot el contrari del que ha dit abans, i de manera diferent, cada vegada.
Helena,
Suprimeixm'agrada aquest plantejament teu, tan obert i distès.
Voilà una torna, abans de que canviïs de capítol:
Suprimeix"Una proposició pot ser veritable i falsa alhora, sempre que atorguem graus a la veritat i a la falsedat" (Lofty A. Zadeh)
Abel,
Suprimeixja ho diuen, que hi ha moltes opinions, però no totes valen igual.
Ordre premeditat en la mètrica, desordre impulsiu en la idea.
ResponSuprimeixNo creguis, MartinaH, a vegades la mètrica també és impulsiva, com a mínim intuïtiva. I la idea també pot tenir alguna part de racional!
SuprimeixGràcies pel comentari.
La millor poesia, com deia un músic català de la música és la que ix del cor, i es bo que les musses ens entren per a escriure-la i no fer-la amb el cervell, que pot donar bons resultats però sempre a curt termini.
ResponSuprimeixUna abraçada
Vicent
Vicent,
Suprimeixuna barreja sublim de raó i cor, és el que cal per a la poesia, crec.
Sí, és cert, una mica de les dues coses fa molt més camí.
ResponSuprimeixVicent
I de vegades un lleuger tremolor en el traç, el vent que entra en l'habitació o potser només un sospir li poden donar a un dibuix, o a un poema, allò que sense saber-ho estaves buscant.
ResponSuprimeixAcabo d'entrar per primera vegada en el teu bloc i m'ha agradat molt llegir-te :)
Crec que em vaig a quedar, si no et pareix malament :)
Molta salut!
Jo també hi crec en la força d'un cop de vent, per exemple, Ximo. La inspiració és així de delicada.
SuprimeixEts molt benvingut!