En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 3 de setembre del 2013

La utilitat d'un llapis

Dibuix,
objectes en capses,
la mesura del llapis,
que no et tremoli el traç.

Poesia,
alguna cosa a dir,
paraules mesurades,
i deixa't anar.

22 comentaris:

  1. No sabria dir perquè ara m'ha vingut al cap el Poema de Martí Pol i penso que aquí també es podria dir:

    ... o bé si sembla massa...

    Poesia,
    sentiments en reguerols
    la mesura dels mots
    que no tremoli l'ànima.

    Dibuix,
    alguna cosa a expressar
    traç ben mesurat
    i deixa't volar.

    Suggeridora, ho ets... :DDD

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt, Carme.
      Quin és aquest Poema de Martí i Pol?
      No hi pensava, que la poesia i el dibuix se't donen tant!

      Elimina
    2. És aquest, no sé si té molt a veure, però jo li he trobat una relació, i m'ha vingut al cap aquest seu vers repetit en el poema a cada estrofa: o bé, si sembla massa...

      NO DEMANO GRAN COSA
      No demano gran cosa:
      poder parlar sense estrafer la veu,
      caminar sense crosses,
      fer l'amor sense haver de demanar permisos,
      escriure en un paper sense pautes.
      O bé, si sembla massa:
      escriure sense haver d'estrafer la veu,
      caminar sense pautes,
      parlar sense haver de demanar permisos,
      fer l'amor sense crosses.
      O bé, si sembla massa:
      fer l'amor sense haver d'estrafer la veu,
      escriure sense crosses,
      caminar sense haver de demanar permisos,
      poder parlar sense pautes.
      O bé, si sembla massa...
      Martí i Pol, Miquel. “No demano gran cosa”. Obra poètica/2. 1970-1980

      Elimina
    3. Ja el coneixia, aquest poema, Carme, però no me'n recordava. Sí que té relació amb el que hem escrit les dues.

      Elimina
    4. Jo tampoc el coneixia, m'agrada molt. El teu, Helena, és molt encoratjador!

      Elimina
    5. Sílvia,
      ho provo, de fer així els poemes.

      Elimina
  2. Música,
    rampellada dins l'esperit,
    tècnica i instrument,
    melodia sublim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu també ho has clavat de valent, Helena.
      Que en som de bons eh!

      Elimina
    2. Oh, moltes gràcies, Helena; encara que sobre qui és el millor... això està per veure!
      A propòsit de la inspiració i composició en poesia, et recomano llegir:
      http://www.ub.edu/las_nubes/archivo/cuatro/nubesyclaros/anguva.htm

      Elimina
    3. Abel,
      si hi ha alguna cosa sobre la qual no es puguin fer regles és amb la poesia. Un mateix autor pot dir tot el contrari del que ha dit abans, i de manera diferent, cada vegada.

      Elimina
    4. Helena,
      m'agrada aquest plantejament teu, tan obert i distès.

      Elimina
    5. Voilà una torna, abans de que canviïs de capítol:
      "Una proposició pot ser veritable i falsa alhora, sempre que atorguem graus a la veritat i a la falsedat" (Lofty A. Zadeh)

      Elimina
    6. Abel,
      ja ho diuen, que hi ha moltes opinions, però no totes valen igual.

      Elimina
  3. Ordre premeditat en la mètrica, desordre impulsiu en la idea.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No creguis, MartinaH, a vegades la mètrica també és impulsiva, com a mínim intuïtiva. I la idea també pot tenir alguna part de racional!
      Gràcies pel comentari.

      Elimina
  4. La millor poesia, com deia un músic català de la música és la que ix del cor, i es bo que les musses ens entren per a escriure-la i no fer-la amb el cervell, que pot donar bons resultats però sempre a curt termini.

    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      una barreja sublim de raó i cor, és el que cal per a la poesia, crec.

      Elimina
  5. Sí, és cert, una mica de les dues coses fa molt més camí.

    Vicent

    ResponElimina
  6. I de vegades un lleuger tremolor en el traç, el vent que entra en l'habitació o potser només un sospir li poden donar a un dibuix, o a un poema, allò que sense saber-ho estaves buscant.

    Acabo d'entrar per primera vegada en el teu bloc i m'ha agradat molt llegir-te :)

    Crec que em vaig a quedar, si no et pareix malament :)

    Molta salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també hi crec en la força d'un cop de vent, per exemple, Ximo. La inspiració és així de delicada.

      Ets molt benvingut!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...