En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 1 de novembre del 2013

Constància

Tocar el piano
cada dia, ajuda
a adquirir traça.
Amb el múscul d'escriure,
cremes l'enyorança.

19 comentaris:

  1. Els veïns s'estimaran més que cremes l'enyorança que no pas intentes adquirir traça.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jpmerch,
      també provo d'adquirir traça en silenci! Era una imatge una mica sorollosa!

      Elimina
  2. És molt bona aquesta imatge de cremar l'enyorança, a mi em passa quan escric.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      l'enyorança és com la tardor, bonica, però trista.

      Elimina
  3. Per a mi escriure no és només oblidar-me momentàniament de familiars ja morts o d'antigues estances amb ells sinó fer la meua vida, escriure ja és quelcom com menjar o respirar i, ho dic sense ressentiment, només amb la raó de qui sap que si no escriguera no sé que seria de mi.

    Vicent

    ResponElimina
  4. Recorro la constància dels teus poemes, que van caient lentament, com pulja tardoral, cada dia, del teixit d'un paper o d'una llibreta Moleskine fins als fotons de la pantalla que ens embriaga, a través de la xarxa 2.0 que ens permet aquest miracle de la comunicació.
    Sí, un múscul més, el d'escriure, que cal cuidar amb l'hàbit.
    salutacions!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard,
      no sé si és una virtut o un defecte, o tot alhora, però sí, sóc constant.

      Elimina
  5. Si serveix per a cremar l'enyorança doncs a escriure s'ha dit! :) Escriure cura molts mals... a mi em serveix per desfogar el meu cap boig, deixar les meves neures en un paper és una manera de que marxin de dins meu...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alba,
      escriure em fa feliç, tant per parlar del passat com del present o del futur.

      Elimina
  6. El teu missatge de la constància... Gràcies, Helena, aprenc de tu!
    El meu missatge de la constància... malgrat totes les adversitats.
    El piano ja no el puc tocar bé, però em queda el consol de què, com més se'm desencaixa la mà, millor em surt la lletra quan escric poemes.
    ... ... ... ...
    'Confidències amb la musa Poetessa'
    - ...I la mà que et vas tallar, t'ha quedat bé?
    - Sí, força bé!
    - Perfecte doncs! Jo l'altre dia a l'horta vaig caure entrepussant amb una
    manguera i em vaig donar una topada amb la mà dreta que m'ha quedat més
    esgarrada del que la tenia per l'artritis. Ja no he fet res de metges, em
    resigno que em quedi així, tocar-la seria complicar les coses. I, a més,
    ja estic de tornada del presumir...
    - Ostres! I estàs bé ja?
    - Estic bé, encara que una mica dolorit. I amb mà de "gespenst", de fantasma
    o espectre... O sigui, que si vols que et faci por, ja ho saps.
    - Jeje, t'anirà bé per Haloween.
    - Segur, i per Tots Sants també. Tinc una mà, millor dues, picassianes, d'aquelles que al Gernika es veuen implorant. Em sento important i transcendent!
    ...

    ResponElimina
  7. Abel,
    Saps que existeixen uns "Concerts per a la mà esquerra" que Paul Wittgenstein va fer compondre per a la seva única mà?
    Qui és que té la mà tallada, tu o la musa???

    ResponElimina
  8. Oh, és que saps tant de tot, tu, Helena, Excelsa!
    La musa es va fer un tall a la mà amb un ganivet, ara ja està totalment curada.

    ResponElimina
  9. I el fum de l'enyorança fa que els ulls ploren,
    encara que sigui un poquet només,
    i així els rius de la vida
    poden seguir viatjant,
    cantant
    jugant
    i ballant...
    i baixant
    cap a la mar.

    :)

    ResponElimina
  10. A vegades la cremem, a vegades l'alimentem, evidentment parlo per mi, que l'enyorança m'acompanya sempre.

    ResponElimina
  11. Carme,
    no ho havia pensat així, tens raó que a vegades les alimentem amb la melancolia, les enyorances.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...