Cal·ligrafia contra tipografia.
Ja que té més bon gust el menjar de casa
que no pas el de restaurant.
El baf de la dutxa matinal
no és res com les gotes de rosada.
Prefereixo les espines de la rosa
davant de les flors de plàstic.
Però a voltes el que és artificial
és el que millor ens va.
La poesia és natura i és artifici. Si haig de triar m'agrada més la tipografia, menjar al restaurant i la dutxa matinal, per a mi són coses naturals. Les roses de plàstic no, això sí que no...
ResponEliminaJo és que sóc anti progrés, i alhora sóc en contra dels que volen un progrés de tornar enrere. Potser és natural un restaurant, però no és mai tan bo com el menjar de casa. La cal·ligrafia espontània està de moda, justament ara que els ordinadors ens permeten d'imprimir en tipografies perfectes, i les gotes de rosada són més líriques.
EliminaA vegades sí, a vegades el que és artificial és el que millor ens va... jo m'he quedat ben descansada de no haver d'escriure a mà, ja que la meva impaciència fa que la meva cal·ligrafia sigui bastant desastrosa. Les roses artificials, no, clar... però un ordinador, ben artificial, ell i jo no me'n voldria pas estar.
ResponEliminaLa poesia, com diu la Sílvia, és a mig camí i no voldria pas que fos en cap altre lloc, aquest li va bé.
Carme,
Eliminaa mi m'agraden les roses artificials! També una fotografia és artificial, al capdavall.
Jo les tres darreres roses que li he regalat a la meua dona han estat una groga i després dos o tres dies després li vaig regalar una rosa artificial, i ahir li vaig agafar, jo sé que no està ben fet, però li vaig agafar una d'un arbre, i li la vaig regalar, va quedar ben cofoia, però aquestes només de tant en tant, ja s'ha marcit, però va viure i va fer el seu paper, va donar la seua ànima. Per mi i per la meua dona, per tothom.
EliminaVicent
Vicent,
Eliminauna rosa groga són els gelos!
Primerament dir-te Helena que ja he posat el windows 7 i m'han posat un antivirus i pel moment no crec que tinga cap virus, i en segon lloc que ja vas veient que la darrera artificialitat és la tipogràfica, la primera el menjar, o si més no la paella de cada diumenge, l'artificialitat és tan natural com la naturalitat i és el que millor ens va de vegades.
ResponEliminaUna abraçada ben gran
Vicent Adsuara i Rollan
Vicent,
Eliminaquant de debat amb aquest poema reflexiu! Tots teniu raó.
Continues tenint una barra a baix que no em fa cap gràcia. Tu no la veus???
EliminaÉs el localitzador de lectors, que és d'eixa manera, no et preocupes, però si tu veus que hi ha virus m'ho dius.
EliminaUna abraçada ben afectuosa i russafenca
Vicent
Perquè artificial també és artístic i artesanal.
ResponEliminaI tant que sí, Josep. Tot té la mateixa etimologia.
EliminaI a mi que m'agraden les flors de plàstic... no es moren mai i les pots netejar en el rentaplats.
ResponEliminaLa ironia sempre, Jpmerch!
EliminaEvoques coses que fan enternir, Helena: l'escola del 'florido pensil' i la cal·ligrafia amb 'plumilla', la cassola de fricandó feta a casa per l'àvia, les gotes de rosada damunt de les roses del clos de casa... Són vivències gairebé incomparables davant dels hàbits moderns, i postmoderns.
ResponEliminaNaturalment que no es pot prescindir del progrés i les seves utilitats. Jo tinc adoptada una actitud davant d'una innovació que em resulti útil: em retrotrec a les formes antigues d'aquell ús i, si puc, ho practico. Un exemple, quan vaig començar a usar les bombetes de baix consum, vaig habilitar el llum de ganxo que encara guardava a les golfes: un bocí de ble, una mica d'oli i, apa, a fer llum al costat de la bombeta de baix consum!
Que original ets, Abel! Les bombetes de baix consum són horroroses, fan una llum depriment.
EliminaUna de les coses que més salvo del progrés és internet, per raons òbvies.
Tens raó, Helena, en qualificar internet com a paradigma del progrés. Més ben dit, internet és l'artífex d'un nou paradigma en la nostra existència: d'ésser analògics passem a ser, i viure, digitals.
EliminaHo va anticipar i ben bé descriure Nicholas Negroponte a la seva obra 'Being digital' (1995), llibre traduït com Ésser digital o Món digital.
Poema de la vida pràctica: la matèria que somia i la matèria útil.
ResponEliminaPel que fa a la traducció, sí, Helena, me la vaig fer jo així que el llibre català va ser editat. Llavors tenia esperança, encara...
Una abraçada.
M'agrada com ho dius, Olga.
EliminaL'esperança no s'ha de perdre, la vida fa moltes voltes.
Costa trobar la diferència exacta entre natural i artificial. Com en tot al món, entre el blanc i el negre s'estén la gran estesa dels grisos.Artificial és la poesia, ja que està feta per nosaltres. Però nosaltres i el que ens inspira la poesia som poesia. O potser no tot: quan ens inspirem directament en l'artificial caiem en un excessiu distanciament de la natura, caiem en l'artifici.
ResponElimina"Però nosaltres i el que ens inspira la poesia som poesia". Benvinguda sigui!
EliminaEl poema m'ha recordat les cartes manuscrites, nos'escriuen cartes perquè hi ha uns mitjans més pràctics. Però t'imagines que en rebéssim una, quina emoció!
ResponEliminaConsol,
Eliminala lletra de la imatge és meva, i la llibreta és on escric normalment. Un cop vaig escriure una amiga i es va emocionar que no fos per internet. M'agrada molt la teva interpretació.
Bon dia, Helena, des de l'aurora dels temps!
ResponEliminaEls temps de la cal·ligrafia, l'autèntica!
https://www.facebook.com/photo.php?fbid=1536096896948&set=a.1382700102124.52346.1670634901&type=3&theater
Ets tu???
EliminaSí, sóc jo als anys 50 (1956 ó 57, crec) a les Escoles Nacionals de Les Borges Blanques.
ResponEliminaSe't veu molt aplicat!
ResponElimina¡Quien tuvo, retuvo!
EliminaA tu també se't veu molt intel.lectual...