Helena, Excelsa, anem sempre a la recerca de l'amor pur, simple i profund, no? '¡No le toques ya más, que así es la rosa!' Cert que 'la rosa no deixaria d'esparcir la seva dolça aroma encara que s'anomenés d'una altra manera.'
Abel, m'agrada molt aquesta cita de Shakespeare. Salvador Oliva deia que és un avenç de l'estructuralisme i la diferència entre significant i significat.
Helena, tota l'obra de Shakespeare dóna molt per a reflexionar sobre l'estructuralisme; i d'una manera especial els seus personatges, precisament el significant i significat d'aquests personatges. El proper diumenge, 16 de juny, a la cadena de televisió Intereconomía, el programa 'Lágrimas en la lluvia' estarà dedicat a Shakespeare. http://www.runisp.es/juanmanueldeprada/
Alba, diguem-ne que tinc un sol per reflectir. L'amor sense espines, com la rosa blava, és una mica bleda, ho admeto, però la idea del poema és que la rosa seria rosa encara que no tingués espines.
Has pensat Helena que potser la rosa no existira si no tinguera un nom? és a dir que no sabríem que existeix o existira i no existiria per a nosaltres, com si no hi haguera roses, tot i que sentiríem la seua olor, i la percebríem com una olor de la terra o de qualsevol altra cosa? Allò simbòlic té la força del no-res, Déu és això, no-res, amb la força immensa d'allò feble, d'allò que no hi és, el buit, el No-res, la il·lusió, la meta al final del camí que ens fa seguir i només amb ella seguim, el símbol, el Símbol.
Sense espines pot fer de rosa?
ResponEliminaJpmerch,
Eliminasí, com la cervesa sense alcohol.
Helena, Excelsa, anem sempre a la recerca de l'amor pur, simple
ResponEliminai profund, no?
'¡No le toques ya más,
que así es la rosa!'
Cert que
'la rosa no deixaria d'esparcir la seva dolça aroma
encara que s'anomenés d'una altra manera.'
Abel,
Eliminam'agrada molt aquesta cita de Shakespeare. Salvador Oliva deia que és un avenç de l'estructuralisme i la diferència entre significant i significat.
Helena, tota l'obra de Shakespeare dóna molt per a reflexionar sobre l'estructuralisme; i d'una manera especial els seus personatges, precisament el significant i significat d'aquests personatges.
EliminaEl proper diumenge, 16 de juny, a la cadena de televisió Intereconomía, el programa 'Lágrimas en la lluvia' estarà dedicat a Shakespeare.
http://www.runisp.es/juanmanueldeprada/
Gràcies per la recomanació, Abel, però prècticament no veig la tele!
EliminaHelena, fes alguna excepció, sigues una miqueta versàtil...
EliminaAqueix programa de diumenge a la tarda, aquesta vegada te'l recomano!
Segurament vindrà un amic a casa i no podré estar per la tele.
EliminaL'amor no calla
ResponEliminadesfullades les roses
es perd l'essència.
Raïm sense la grana
té una dolçor espessa.
La rosa pot
Eliminano tenir cap espina,
però sense pètals,
perdrà la bellesa
i es quedarà amb el nom.
Rosa englantina,
Eliminapansida, sense espines,
colors ni flaire:
fins el nom et prendrien
pugons i papaorelles.
La rosa passaria de llir a card... molt bon poema, Ramon.
Elimina"Una rosa és una rosa, és una rosa", que deia Gertrude Stein.
ResponEliminaI que cantaven els Mecano!
EliminaLa rosa és el perfum dels enamorats.
ResponEliminaConsol,
Eliminala rosa i els enamorats sembla que van junts.
A mi m'agrada la delicadesa del Petit Príncep cap a la seua rosa, i punxes en tenia, segur (hi ha roses sense punxes?), però era la seua.
ResponEliminaRoses sense punxes, com raïm sense llavors, per què no?
EliminaOhhh, estàs enamorada Helena?? :D L'amor sense espines crec que no seria amor! Ptons!
ResponEliminaAlba,
Eliminadiguem-ne que tinc un sol per reflectir. L'amor sense espines, com la rosa blava, és una mica bleda, ho admeto, però la idea del poema és que la rosa seria rosa encara que no tingués espines.
Has pensat Helena que potser la rosa no existira si no tinguera un nom? és a dir que no sabríem que existeix o existira i no existiria per a nosaltres, com si no hi haguera roses, tot i que sentiríem la seua olor, i la percebríem com una olor de la terra o de qualsevol altra cosa?
ResponEliminaAllò simbòlic té la força del no-res, Déu és això, no-res, amb la força immensa d'allò feble, d'allò que no hi és, el buit, el No-res, la il·lusió, la meta al final del camí que ens fa seguir i només amb ella seguim, el símbol, el Símbol.
Petons i salutacions des de València
Vicent Adsuara i Rollan
Vicent,
Eliminael nom és el senyal de l'ànima d'una persona, i també ho deu ser de l'existència de la rosa.
....el nom no és tant important....
ResponEliminasap la rosa que li diuen rosa ?
i en canvi ens regala el seu perfum i bellesa igualment !!
Bon dia, poeta !!
Artur,
Eliminaquan era petita em volia dir Rosa! Ara em vull dir Helena. El nom sí que és important, de totes maneres!
i tant si és Rosa com Helena....gaudim de la teva poesia !
EliminaMoltes gràcies, Artur!
Elimina