Com Lou Andreas-Salomé

¿Voleu saber per què
no tindré mai cap llar?
Mai més no deixaré
que transformin
la meva poesia en prosa.
Mai més no voldré
si no em volen,
ni deixaré que em vulguin
si abans no vull.
Homes de tot el món:
jo soc una dona difícil.

Joliu

ANTONI Esperança dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

L'esperança no és en el verd,
ni en els camps de blat
a punt de ser sembrats.
L'expectativa es troba
en una fràgil rosella,
però forta en el roig.
Envoltada del gris quotidià
és quan crida el seu amor.

Austeritat

BIGAS, Joan dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

La poesia és l'art més factible, senzill, 
còmode i directe que hi ha.
En qualsevol moment, en qualsevol suport,
només has de passar el que sents, 
el que vius, el que t'apassiona
pel sedàs de les paraules.
Perquè l'enlluernament de l'inici
vol persistir en el camí.

Finestra oberta

"Confinats" Niporepte 291 dins Relats en català

Batents oberts,
i pàgines badades,
per si un estel,
aquell vers o passatge,
es queda amb tu, per sempre.

Tenim els llibres

Som com llibres guardats
a la prestatgeria, atapeïts, plens de pols,
com les pàgines d'algun d'aquests llibres,
esperant que algú el prengui,
i en comenci a passar pàgines.
Que el punt de llibre
renovi la confiança
que sempre hi haurà un dia més
per a tots, per poder continuar
la lectura on l'havíem deixat.
La paradoxa és que aquests dies
llegim moltíssim, almenys jo,
per omplir amb el fet de llegir
aquest lloc buit de la nostra vida.

(Seguint la Carme, dins Itineràncies poètiques, sobre el Covid 19)

Recordar

Un dia de fred,
assentar-te a una cadira
després d'escalfar les cames
contra la llar de foc:
aquella sensació de benestar
que dura uns segons
s'assembla a la felicitat
de sentir-te corresposta.
Ni més ni menys.
Tot i que amb el poema 
roman sempre un instant afegit.