Aquí em teniu recitant un poema meu a Navarcles, ahir.
Persona altament sensible
Vull l'alba en el que em costa,
i la posta en el que desitjo.
Em mou més el goig
que no el plaer.
Obstinadament amateur
i no professional,
perquè estimo el que faig.
Sóc culpable de tenir
sentit de l'estètica,
amb l'atenuant
d'una gran vida interior.
El poema es teixeix millor
amb la ploma als dits,
per metonímia,
i amb la Moleskine.
Tu ets aquella temptació
que indiferent ignoro,
pagant el preu de l'espai en blanc.