En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 27 de març del 2013

Ingenuïtat

Jo no crec en res
però m'ho crec tot.
No m'he despertat
fins la tardor.

24 comentaris:

  1. Respostes
    1. Doncs és així tal i com sóc, Jpmerch, metafòrica i realment parlant.

      Elimina
  2. L'espurna d'enginy
    se'n va anar amb les neus perpètues;
    i la pena, es queda clavada
    al fons de la mar.
    Moltes vegades he plorat
    perquè mai ningú m'ensenyà a volar
    i els braços, de gana,
    sempre em fan mal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi tampoc ningú m'ensenyà a volar, però és que això no es pot ensenyar.

      Elimina
  3. ...metafòrica i realment parlant, Helena.

    ResponElimina
  4. M'identifico en això de ser incrèdula i crèdula alhora, ja et diré si desperto a la tardor :)
    Bon dijous (sant?), Helena!

    ResponElimina
  5. l'has ben clavat!
    jo també (o tampoc) no crec en res, però m'ho crec tot..
    bons dies d'ous de xocolata i plomes de colors..Helena!

    ResponElimina
  6. Jo també m'hi identifico moltíssim, però els teus poemes sempre me'ls crec!

    ResponElimina
  7. Ok amb els primers versos, i en els segons véns a dir que despertes fóra d'hora??... al teu moment particular?? M'agradaria saber en exactitud el que voldries comunicar. Sorra, no ho acabo de pillar!
    Bons dies, Heleníssima.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per l'interès, Gemma.
      Que m'he despertat a la tardor vol dir que al voltant dels quaranta anys he viscut la meva primavera, en els blocs, i humanament. Fins ara no sabia què era, i no em creia res, d'aquí la ingenuïtat, la d'abans i la d'ara.

      Elimina
  8. Ha sigut una primavera tardana, com el llibre que estic llegint...però segur que serà intensa i plena ........ els anys és el de menys !
    Força, Helena !

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una primavera molt maca, Artur. Tant de bo durés sempre.

      Elimina
  9. Jo sóc al revés.... no em desperto fins a la primavera! :-)) Està bé creure, però creure-s'ho tot no tant.... que hi ha gent que sembla que gaudeixi colant troles a la gent....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alba,
      això és el que em passa a mi, que em "colen troles".

      Elimina
  10. Bon poema, aquest, Helena.
    La tardor és la meva estació preferida: aviva i alhora endolceix el sentiment, com la fruita al punt.

    ResponElimina
  11. Ha de ser molt evident perquè jo no ho cregui tot fil per randa...tot i que ja hagi arribat a la tardor.

    M'agrada!

    ResponElimina
  12. La tardor ens fa madurar i potser ens fa me´s reflexius. O potser perdem la intuïció juvenil i ens empassem encaramés boles, no sé.
    Un sa escepticisme ens ajuda a relativitzar els esdeveniments del món, però l'excés ens fa caure en el groller cinisme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard,
      jo crec que empassar-se "boles" és propi dels que són com nens!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...