Trobo que sí, Helena: fas pensar, rumiar, considerar, cavil·lar, reflexionar... Planteges la màgia de la plenitud del viure des de l'arrel més profunda fins al branquilló més alt. Ah, si en Foix et veiés!
Efectivament tant les arrels com les branques són senyals de profunditat, hi ha qui ho diu tot en una sola mirada i hi ha qui ho diu tot en moltes moltíssimes paraules, hi ha de tot, però la profunditat rau en la conjuminació entre les branques i les arrels, en eixe misteri i claredat que és l'amor, que naix quan ell vol, i no es pot mai fer en un laboratori, és un miracle.
Un poema excel•lent !!!! Són versos rutilants com estels que pengen d’un arbre d’arrels que s’endinsen dins dels misteris del subsòl i que busquen pensaments recòndits. Salut!
Foix 2 Sí, hi ha un altre Foix, el periodista Lluis Foix, que recentment ha publicat les seves memòries d'infantesa i d'adolescència "La marinada sempre arriba". La musa Implacable em va regalar el llibre pel meu aniversari. Ella sabia que aquest regal em colpiria, perquè moltes vegades m'havia sentit contar sobre la batuda a les eres, amb les garbes i els trills; i com cada tarda s'esperava l'arribada de la marinada per aventar i separar el gra de la palla. Avui és lluna plena. Gairebé a la llum de la lluna tornaré a repassar el llibre de Lluis Foix, rememorant aquells dies màgics i plens de meravella en què l'arbre de la vida encara era un plançó.
Trobo que sí, Helena: fas pensar, rumiar, considerar, cavil·lar, reflexionar... Planteges la màgia de la plenitud del viure des de l'arrel més profunda fins al branquilló més alt.
ResponEliminaAh, si en Foix et veiés!
Abel,
Eliminamillor que no em vegi el Foix!:)
Excés d'humilitat o manca d'autoestima?
EliminaAdmiració per Foix.
EliminaAixò no obsta que tu no puguis ser excelsa...
EliminaMoltes gràcies, Abel!
EliminaVaig caminant, capbaix, per viaranys tortuosos; i penso en el llibre autobiogràfic l'Arbre de la Vida, del filòsof Eugenio Trias.
EliminaL'arbre,
des de l'arrel fins l'última branca,
transparència i misteri,
la raó i les seves ombres,
sempre sospirant per anar
més enllà del límit.
Oh, Helena, Excelsa, si en Foix ens veiés!
T'ha quedat molt bé! El motiu de la transparència i el misteri dóna molt de si!
EliminaLes arrels que ningú no sap on van. I la bellesa transperent d'aquestes fulles que ens regales.
ResponEliminaLes arrels són misterioses, les fulles transparents, ho has copsat molt bé, Igor.
EliminaTé raó l'Abel, és un poema excels! Crees profunditat amb poques paraules.
ResponEliminaMoltes gràcies, Sílvia!
EliminaUs hauré de fer cas!
Efectivament tant les arrels com les branques són senyals de profunditat, hi ha qui ho diu tot en una sola mirada i hi ha qui ho diu tot en moltes moltíssimes paraules, hi ha de tot, però la profunditat rau en la conjuminació entre les branques i les arrels, en eixe misteri i claredat que és l'amor, que naix quan ell vol, i no es pot mai fer en un laboratori, és un miracle.
ResponEliminaUna abraçada russafenca-valenciana
Vicent
Tu ets un bell arbre!
ResponEliminaMoltes gràcies, Gemma!!!
ResponEliminaUn poema excel•lent !!!!
ResponEliminaSón versos rutilants com estels que pengen d’un arbre d’arrels que s’endinsen dins dels misteris del subsòl i que busquen pensaments recòndits.
Salut!
Moltíssimes gràcies, Funámbulus!!!
ResponEliminaFoix 2
ResponEliminaSí, hi ha un altre Foix, el periodista Lluis Foix, que recentment ha publicat les seves memòries d'infantesa i d'adolescència "La marinada sempre arriba".
La musa Implacable em va regalar el llibre pel meu aniversari. Ella sabia que aquest regal em colpiria, perquè moltes vegades m'havia sentit contar sobre la batuda a les eres, amb les garbes i els trills; i com cada tarda s'esperava l'arribada de la marinada per aventar i separar el gra de la palla.
Avui és lluna plena. Gairebé a la llum de la lluna tornaré a repassar el llibre de Lluis Foix, rememorant aquells dies màgics i plens de meravella en què l'arbre de la vida encara era un plançó.
No el coneixia, aquest Foix. Me'l recomanes, suposo.
ResponEliminaEm sembla que t'ha passat pel davat i no ten'has adonat! ;)
ResponEliminahttp://viatgeplural.blogspot.com.es/2013/06/relacionar.html
No me'n recordava! Té un bloc i tot. Gràcies, Abel!
EliminaA vegades, en les aparences més superficials, podem trobar-hi una gran profunditat.
ResponEliminaCarme,
Eliminacom en la superfície del mar, tan profunda.