En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 20 d’abril de 2012


Anar endavant
com qui fa punta al llapis,
progrés enrere.


12 comentaris:

  1. Potser et sorprendrà el meu comentari però açò no li ha passat inadvertit a la psicoanàlisi, la dialèctica, el progrés, enrere i endavant ve de l'eterna pregunta femenina que crea a la Història i a l'individu que s'ho fa a la fase de l'espill quan rep d'aquesta manera, la primera mirada si se li pot posar breument aquest nom, la primera mirada de la mare plena de desig, o que el xiquet el rep, i es fa la pregunta de que parle: _Què vol mamà? i més endavant: _Què vol una dona? És la pregunta que crea la Història i com molts diuen la mateixa feminitat.

    Lamente haver sigut tan concís i alhora haver-me allargat tant però el poema s'ho valia, dens i concís.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent: t'he de dir que la psicoànalisi no m'agrada pel que fa a curar malalties mentals, però sempre trobo interessants aquestes reflexions.

      Elimina
  2. No cal dir que no parle només del desig sexual, que en definitiva no és l'important en aquest cas, sinó l'amor de la mare cap al fill o de l'amor que el fill sent de la mare, i que en un àmbit col·lectiu i atàvicament l'inconscient col·lectiu de la Història sent i també rep un a un i tots els seus integrants.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada això de l'inconscient col·lectiu atàvic. Això del progrés endavant i enrere té moltes aplicacions, veig.

      Elimina
  3. Als teus ulls pinto
    un oritzó amb ocell
    tan fi serà el pincell.


    dedicat a TU

    ResponElimina
  4. Olor de fusta nova, mina de plom,
    llapis que pintes ales
    d'àngel i de colom.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que jo faig sembla que us inspira, a tu i el Miquel Àngel!

      Elimina
  5. Com més el llegeixo, més s'hi aplica l'oxímoron... Estic fascinada!

    ResponElimina