En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 29 d’abril de 2013

Impronunciable

El sentiment
que tinc, és transparent
com l'hac d'Helena.
Clàssic com aquest nom,
i alhora ornamental.

23 comentaris:

  1. Hi ha sentiments que són difícils de pronunciar però que se senten. L'hac d'Helena no ho és gens de muda!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això provo de fer, no quedar-me muda! En anglès no ho és. Gràcies, Sílvia!

      Elimina
  2. Sí, hi ha asseveracions que van més enllà de les paraules -que són impronunciables!- i que són capaces de provocar emocions molt intenses. Com això que dius, Helena, del teu sentiment, diàfan, ple d'antigor i ornamental com l'Altar de Zeus!
    Si haguessis de ser musa, diria que ets la musa Excelsa.

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies Abel! Faig el que puc! I el meu nom m'agrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena, sisplau, no siguis humil, ets excelsa! I el teu nom està ple de meravella!

      Elimina
    2. M'he presentat a un concurs amb 41 haikus. I l'any que ve vull concursar amb tankes. A veure si sóc tan excelsa i tinc sort!

      Elimina
    3. N'estic segur, no en tinc cap dubte, Helena (Elena+sentiment transparent), hi haurà qui sabrà valorar la teva excelsitud.
      Ja veuràs: excel·lència i sort, cosines germanes!

      Elimina
    4. Estàs a la flor de la vida, el futur es teu!

      Elimina
  4. Sentiments transparents... quin gust llegir-te Helena.
    Molt bon dia Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada que hi trobis gust en llegir-me, Gemma! Jo també hi trobo gust en escriure.

      Elimina
  5. Transparent, clàssic i ornamental... crec que no se m'hauria acudit mai posar aquests adjectius a un sentiment. He de reconèixer que m'han fet rumiar. Crec que els entenc molt bé. Però no m'arrisco a explicar allò que entenc. Més aviat proposo la meva contrapartida, que s'inspira en els teus mots.

    El sentiment
    que tinc, és transparent,
    com si fos aire.
    Teló de fons de tot
    És profund. Et respiro.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'hac és muda i alhora és un ornament d'elena.

      Com sempre, m'agrada molt el teu poema, Carme! Tots els versos fil per randa, sense excepció.

      Elimina
  6. la mudesa de l'hac és el que més ressona del nom..
    tenir sentiments transparents seria una bona manera d'anar pel món

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sóc transparent, Helena és el meu pseudònim, em dic Elena!
      Els sentiments són com l'aire, que diu la Carme. Amb misteri alhora, el que seria l'ornament.

      Elimina
  7. Molt ben dit: H com una porta de reixat noble. H com una alenada de primavera que no necessita porta. H d'entrada a la llar. H de braços ferms i acollidors, amb una barra per entrenar la ment. H puntal de poesia.

    ResponElimina
  8. Que maco, Olga! M'agrada que la meva tanka t'hagi suggerit tot això! La millor H, la del puntal de poesia.

    ResponElimina
  9. M'agrada Helena amb hac, és impronunciable però hi és, com l'hac d'Esther de la meva germana... (per cert, ara penso que en català correcte Helena és amb h i Ester sense, bé els noms van una mica per lliure, com ha de ser). Que tinguis molta sort en el concurs!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat que en català és amb H, però no em volien deixar canviar-lo, així que és el meu pseudònim.
      El dia 11 és la festa del concurs al qual m'he presentat, però si guanyés crec que ho sabria abans.

      Elimina
  10. et puc garantir que aquesta H, no és pas invisible a tots els païssos...;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      en anglès, per exemple. Però jo sóc catalana i austera tot i l'ornament que representa l'hac.

      Elimina