Helena, el meu treball quotidià és molt feixuc i penós! Si sabessis...
Camí de l'etern exili, el dur camí irreversible que sempre ens empeny i al qual voldria aturar-m'hi un moment per pensar. Però amb la càrrega a l'esquena quin altre remei sino caminar, caminar, caminar...
Gràcies, Helena!!! (saps el meu nom, ja no sóc l'Anònim?) Gràcies, encara que no em manca la voluntat i estic ple de resiliència. I les muses, totes elles que m'envolten, com una aureola protectora enfront de tants avatars desfavorables!
Les teves paraules em porten a pensar de nou que la vida és del tot nutritiva! Gràcies per les teves fines i acurades reflexions, Helena. M'ets una bona companyia.
Qualsevol instant és bo per a ser immortalitzat. El que costa, de vegades, és trobar el mot adequat que interpreti el sentiment del moment triat. Però quan es troba... no hi ha millor satisfacció!
:) sempre és el sentiment, l'emoció, el que fixa el moment i el mot o el traç poden ser l'eina que ens hi ajuda.
ResponEliminaCarme,
Eliminatambé l'instant del poema recolleix el sentiment que és passat, generalment.
Helena,
Eliminaigual que un far que gira
i de forma recurrent
ens il·lumina,
així és l'instant etern
que sempre retorna
i ens guia.
Aquest teu poema és un bon far!
EliminaHelena, a vegades no n'hi ha prou amb els mots, amb les paraules...
EliminaNo puc trobar les paraules,
no puc acabar les frases,
només puc fer poesia
de la teva imatge!
El teu treball quotidià és molt productiu!
EliminaÉs veritat que la poesia no és sols en les paraules.
Helena, el meu treball quotidià és molt feixuc i penós!
EliminaSi sabessis...
Camí de l'etern exili,
el dur camí irreversible
que sempre ens empeny
i al qual voldria aturar-m'hi un moment
per pensar.
Però amb la càrrega a l'esquena
quin altre remei
sino caminar, caminar, caminar...
Em sap greu, Abel.
EliminaGràcies, Helena!!! (saps el meu nom, ja no sóc l'Anònim?)
EliminaGràcies, encara que no em manca la voluntat i estic ple de resiliència.
I les muses, totes elles que m'envolten, com una aureola protectora enfront de tants avatars desfavorables!
Jo m'he fet un embolic amb el pensament.
ResponEliminaAquest tampoc l'entens? Jo avui no entenc la teva entrada!
EliminaEl que vull dir és que no entenc res del que està passant.
ResponEliminaLa meua entrada no l'entec jo tampoc.
Però si tu ets molt intel·ligent!
ResponEliminaLes teves paraules em porten a pensar de nou que la vida és del tot nutritiva!
ResponEliminaGràcies per les teves fines i acurades reflexions, Helena. M'ets una bona companyia.
Gemma,
Eliminaels teus comentaris també són nutritius!
El mot permet atrapar el sentiment i el sentiment el moment, l'instant (un mix del que dius tu i del que diu la Carme, que es complementen...)
ResponEliminaBon mix, Gemma!
EliminaQualsevol instant és bo per a ser immortalitzat.
ResponEliminaEl que costa, de vegades, és trobar el mot adequat que interpreti el sentiment del moment triat. Però quan es troba... no hi ha millor satisfacció!
Que maco això que dius, MartinaH. La poesia hauria de servir per això.
EliminaMots que atrapen el sentiment, allà s'hi trobaria a gust?
ResponEliminaI tant que s'hi troba a gust, el sentiment, atrapat pels mots, Rafel! Així és com perdura més.
EliminaHo escrius molt bé, però a vegades es difícil trobar el mot per descriure el moment.
ResponEliminaImma,
Eliminaés difícil de trobar l'adjectiu, com feia Pla, a vegades. Però quan el trobes xales molt.