Així com hi ha el blanc trencat,
trobem el negre trencat
de les estrelles en la nit.
Que són la manera com torna la llum
que ja no pots estimar,
si no és amb el que escrius.
En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
divendres, 28 de febrer de 2014
dimecres, 26 de febrer de 2014
Pretensions
Una carrera, quatre anys.
Un enamorament, tres anys.
Un llibre, dos anys.
El teu aniversari, cada any.
Però la meva carrera és tota la meva vida,
estic enamorada de manera perenne,
escric sempre el mateix llibre,
i m'agradaria que l'eco, algun dia,
es fes ressò del meu naixement.
Un enamorament, tres anys.
Un llibre, dos anys.
El teu aniversari, cada any.
Però la meva carrera és tota la meva vida,
estic enamorada de manera perenne,
escric sempre el mateix llibre,
i m'agradaria que l'eco, algun dia,
es fes ressò del meu naixement.
dilluns, 24 de febrer de 2014
En la pols de l'aire
Sovint ho penso.
L'amor és com aquesta cançó
que ara escoltes.
És com tu i és com jo.
El veus passar,
saps que és aquí,
llunyà i dolorós alhora,
i no el pots haver,
però és dolcíssim
en la pols de l'aire.
Jordi DORCA dins En la pols de l'aire
La pols de l'aire s'eleva,
però prové de les nostres passes,
del nostre passat ple de teranyines.
L'amor no el pots haver en el poema,
però tampoc fora d'ell.
Només és present per uns instants
quan la moneda cau de gairell.
Helena BONALS
dissabte, 22 de febrer de 2014
"La coneixença del dolor"
Tots els fonemes
que se t'atravessaven
ara són versos.
El teu arrossegar-te,
ara és joia de viure.
que se t'atravessaven
ara són versos.
El teu arrossegar-te,
ara és joia de viure.
dijous, 20 de febrer de 2014
dimecres, 19 de febrer de 2014
Les necessitats inexpressades
Llibres esperant de ser llegits,
poemes que volen ser interpretats,
sentiments esperant de ser corresposts.
La prestatgeria és gairebé buida.
poemes que volen ser interpretats,
sentiments esperant de ser corresposts.
La prestatgeria és gairebé buida.
dilluns, 17 de febrer de 2014
Tot jugant amb els mots
La bellesa és cosa d'elles.
La tendresa no cal endreçar-la.
L'amor no mor.
Ploure és plorar.
La inspiració la desvetlla l'ira.
El sol es troba sol.
De lluna només n'hi ha una.
La tendresa no cal endreçar-la.
L'amor no mor.
Ploure és plorar.
La inspiració la desvetlla l'ira.
El sol es troba sol.
De lluna només n'hi ha una.
dissabte, 15 de febrer de 2014
Haiku parafrasejat
per al qui diu
"quina càrrega, els fills!"
no hi ha flors...
Bashô Matsuo (1644-1694)
Per al qui diu
"quina càrrega, l'art!"
no hi ha bellesa...
dijous, 13 de febrer de 2014
Sinceritat
Dura com una
pedra foguera, diuen.
Però amb la duresa
del vidre, i amb la seva
lleialtat inherent.
pedra foguera, diuen.
Però amb la duresa
del vidre, i amb la seva
lleialtat inherent.
dimarts, 11 de febrer de 2014
Perdre la identitat
Aquell que estimo,
penso, enraono, sento
semblant a ell.
No sé fer altra cosa
amb les meves paraules.
penso, enraono, sento
semblant a ell.
No sé fer altra cosa
amb les meves paraules.
diumenge, 9 de febrer de 2014
Sentit i retornat
Estimar sense que t'estimin
és com tenir un llibre sense coberta,
una casa sense llar de foc,
o una bombeta sense pàmpol.
Pots prescindir-ne,
però aquestes coses
fan la vida molt més bella.
és com tenir un llibre sense coberta,
una casa sense llar de foc,
o una bombeta sense pàmpol.
Pots prescindir-ne,
però aquestes coses
fan la vida molt més bella.
dissabte, 8 de febrer de 2014
Vers i prosa
En un instant
et faràs immutable,
punt de la i.
En un volum
espès, alguna perla
s'hi encabirà.
et faràs immutable,
punt de la i.
En un volum
espès, alguna perla
s'hi encabirà.
dijous, 6 de febrer de 2014
dimarts, 4 de febrer de 2014
La nostra força
El cant a crits, el llamp
que invoca Déu és necessari,
el déu en minúscules
de la nostra obra,
sempre captivada
i enlluernadora,
amb erra de vibrant.
Per a les Itineràncies poètiques
Centenari Joan Vinyoli
dilluns, 3 de febrer de 2014
Figures
Les històries s'adormen al paper, les mans no m'obeeixen, enyorades.
Olga Xirinacs
Les imatges comuniquen,
les paraules mostren.
La bellesa és a la propera plana,
l'amor és en el pròleg,
la joia de viure en aquest punt
que ara marca un descans,
el descans d'haver-te trobat.
dissabte, 1 de febrer de 2014
Paradoxes
Sols en actiu en les hores d'esplai.
Joana Navarro
Sols estimo
quan sóc amiga.
Sols excel·leixo
quan suspenc.
Sols sóc un clàssic
quan sóc anticànon.
Helena Bonals
Sols veig llum
quan tanque els ulls.
Jpmerch
Sols llegeixo quan els versos em parlen.
Joana navarro
Sols estic sol
quan no sé que estic sol.
xavier pujol
Sols sóc mòbil quan estic connectat.
artur
Sols t'estimo
quan ja no et busco.
Sols excel·leixo
quan no dic res.
Només m'adapto
quan sóc rebel.
Carme Rosanas
"Sols aprenc quan desaprenc".
Sílvia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...