En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 23 d’abril del 2013

Interior

Ets com la tija
d'una fulla perenne.
Portes la saba
de l'arrel a les puntes.
La saba de l'artista.
a

10 comentaris:

  1. Sílvia 23 d’abril del 2013, a les 9:40

    Ara m'has fet pensar en la saba bruta i la saba elaborada que estudiàvem al col·legi. El trobo molt potent el símil!

    ResponElimina
  2. Helena Bonals23 d’abril del 2013, a les 10:01

    No és pas gaire original, el símil, Sílvia. Això de "la saba de l'artista" surt fins al diccionari.

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas23 d’abril del 2013, a les 12:34

    Molt maco... la tija d'una fulla perenne que es divideix en milers de ramificacions ...

    ResponElimina
  4. Helena Bonals23 d’abril del 2013, a les 12:36

    Ramificacions com versos, Carme!

    ResponElimina
  5. Olga Xirinacs23 d’abril del 2013, a les 20:31

    És el corrent de la vida: uns el porten verd i altres vermell. Gairebé una bandera.

    ResponElimina
  6. Helena Bonals23 d’abril del 2013, a les 21:46

    No recordo tantes coses de les ciències naturals, Olga. Tinc una ignorància estupenda, que deia Jordi Llovet!

    ResponElimina
  7. Anònim23 d’abril del 2013, a les 22:42

    Ai, Helena...
    Sóc com el pecíol
    d'una fulla caduca,
    que cada hivern
    s'estronca i mor.
    Saba d'artista glaçada,
    l'esglai a dins del cor!

    ResponElimina
  8. Helena Bonals24 d’abril del 2013, a les 8:16

    Abel, jo pretenc de ser perenne, almenys metafòricament.

    ResponElimina
  9. Anònim24 d’abril del 2013, a les 8:38

    Helena, bon dia!
    Les coses, alegries i penes, èxits i adversitats, van i venen, i tornen...
    És l'etern retorn, una altra manera de veure allò que és perenne.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...