Com més em reflecteixo en el mirall,
més maca és aquella que s'hi reflecteix.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
Doncs que això no s'aturi... endavant!
ResponSuprimeixTu tampoc no t'aturis mai, Carme!
SuprimeixTransmutada en Dorian Gray?
ResponSuprimeixI tu, transmutat en Abel Boldú de petit?
SuprimeixM'hi quedaria a viure sempre, de petit!
SuprimeixCom més em reflecteixo en el mirall,
més llunyà és aquell que s'hi reflecteix.
Molt bona paràfrasi, Abel. Jo també voldria ser sempre nena!
SuprimeixLes millors poesies i obres dramàtiques han estat fetes amb un espill que ha reflectit l'escriptor i, és que l'amor que es reflecteix és d'allò més fèrtil.
ResponSuprimeixVicent
Vicent,
Suprimeixla poesia deu provenir sempre de l'amor, i es fa amb amor.
Els miralls literaris sempre diuen la veritat :)
ResponSuprimeixSílvia,
Suprimeixm'agrada molt això que dius, m'ho vull creure que els miralls literaris diuen sempre la veritat.
JO, en canvi, no sóc miop, al mirall. Curiós :))
ResponSuprimeixBona cosa, cantireta!
SuprimeixAixò és bo, no? :))
ResponSuprimeixAlba,
Suprimeixi tant que és bo! Tant en un sentit com en l'altre.
Ja, ja. Bonísim. I em sembla que cert.
ResponSuprimeixIgor,
Suprimeixsí, és cert en un alt porcentatge de casos!
Suposo que sí perquè vol dir estar a gust amb un mateix. I també serà més probable que s'estigui a gust amb els altres.
ResponSuprimeixMolt ben explicat, Consol. Interior i exterior en sintonia.
SuprimeixAixò és el que diu la Castafiore quan canta. Encertat del tot. Però hi ha miralls i miralls, i tenir un bon mirall és tenir un aliat amable.
ResponSuprimeixOlga,
Suprimeixhi ha miralls que distorsionen, és veritat. No he llegit ni sentit mai la Castafiore dient això! En quin volum del Tintin hi surt?