En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 18 de desembre del 2013

Crítica versus creació

Com més em reflecteixo en el mirall,
més maca és aquella que s'hi reflecteix.

20 comentaris:

  1. Respostes
    1. I tu, transmutat en Abel Boldú de petit?

      Elimina
    2. M'hi quedaria a viure sempre, de petit!
      Com més em reflecteixo en el mirall,
      més llunyà és aquell que s'hi reflecteix.

      Elimina
    3. Molt bona paràfrasi, Abel. Jo també voldria ser sempre nena!

      Elimina
  2. Les millors poesies i obres dramàtiques han estat fetes amb un espill que ha reflectit l'escriptor i, és que l'amor que es reflecteix és d'allò més fèrtil.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      la poesia deu provenir sempre de l'amor, i es fa amb amor.

      Elimina
  3. Els miralls literaris sempre diuen la veritat :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      m'agrada molt això que dius, m'ho vull creure que els miralls literaris diuen sempre la veritat.

      Elimina
  4. JO, en canvi, no sóc miop, al mirall. Curiós :))

    ResponElimina
  5. Respostes
    1. Alba,
      i tant que és bo! Tant en un sentit com en l'altre.

      Elimina
  6. Ja, ja. Bonísim. I em sembla que cert.

    ResponElimina
  7. Suposo que sí perquè vol dir estar a gust amb un mateix. I també serà més probable que s'estigui a gust amb els altres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt ben explicat, Consol. Interior i exterior en sintonia.

      Elimina
  8. Això és el que diu la Castafiore quan canta. Encertat del tot. Però hi ha miralls i miralls, i tenir un bon mirall és tenir un aliat amable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      hi ha miralls que distorsionen, és veritat. No he llegit ni sentit mai la Castafiore dient això! En quin volum del Tintin hi surt?

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...