Efectes secundaris

El món sempre ha estat igual.
El meu món, sobretot.

Primer em diuen que m'estimen,
després que m'aprecien
o em tenen afecte,
i a continuació em menyspreen.

Però el rebuig que això em genera
primer em farà mediocre,
després em donarà talent,
i al final seré genial.

Molt de gust

Niporepte 250 Hola, amic! dins Relats en català

La lletra impresa
vol el traç natural,
les mans tan fràgils
i el teu primitivisme
sempre es donen la mà.

L'instant de felicitat

Ets com un viatge,
que només es gaudeix
abans, després de fer-lo.
Ets com un àpat de celebració,
tant de temps preparant-lo,
i en pocs minuts consumit.
Ets com unes oposicions,
cal anar-te darrere i darrere.
Però val la pena tot això,
tant com que aquest poema
s'acabi aquí.

Un poema

Com el blanc trencat,
com la lluna en la nit,
com el lloc que ocupa en la pàgina,
com una rosa en la neu.
No necessito res més
per tenir-ho tot.

Aparentment de curta volada

Niporepte 249: Migració dins Relats en català

Sovint ens cal
anar en sentit contrari
per avançar.


L'etern Sísif

També els ocells
són quart minvant quan toca.
Però els enyorem.

Amb la mirada en la llunyania

AGUS Santuari del Mont
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Per fer poesia,
el millor és quan entremescles
el que dius amb el que vols dir.

Per estimar,
el millor és entremesclar
el sentiment amb la mètrica,
a la recerca de l'emoció.

Per viure,
el millor és la poesia,
encara que no arribis
mai a plasmar-la.