En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 24 de juny de 2022

El que resta del dia


 Recital on participo, podeu fer-ho també

La paraula "capvespre" hauria de constar
en un diccionari de paraules poètiques.
També "joliu" com ho és sempre la posta,
 i "glatir" com ho fa la bellesa.
L'aigua de la mar hi fa la resta.

diumenge, 19 de juny de 2022

dijous, 16 de juny de 2022

Aurea mediocritas II


 Repte poètic visual 300 El cim


Abans de pondre's 
el sol, promet tornar.
També el meu cor
anhela un cim bessó,
que és contra tot pronòstic.

dissabte, 11 de juny de 2022

Aurea mediocritas


 Repte poètic visual 300 El cim


El sol ha escollit
l'amor d'igual a igual
per a la posta.
Tenir-ho tot,
al capdavall,
és ben possible.

Helena Bonals


Tenir-ho tot,
com tresors amagats
que no et pot prendre ningú.
Tenir-ho tot,
quan ja no et falta res més.
I la vida és un tot
que enlluerna tan bellament
fins i tot per les escletxes.

Carme Rosanas


Sol

Primer enlluerna
rere l'enforcadura.
Després s'amaga.

Xavier Pujol

Un bes com l'or,
només un.
Després,
la foscor.

Jpmerch


Un mort fet pedra,
la silueta dels seu rostre,
plena de força s’aixeca
indomable al cel
i trenca el dia i la nit
engolint-se el sol
per deixar pas
al regne de la lluna.
Se l’engoli pel traç
d’una boca gegantesca
i deixa fosca la terra on regna.
L’espai entre el nas enorme
i la barbeta prominent,
va apagant el astre rei,
fent un contrallum
de la immensa imatge
del famós cap.
Demà tornarà a sortir,
per jugar eternament al joc
del faquir
que s’endrapa la gran bola de foc.
Avui sembla
que ha alçat la cella dreta,
però no t’ho podria assegurar,
si es mou,
ho fa tant lentament
que no solem adonar-nos ‘en.


qui sap si...


Un roce de luz
y más tarde la noche.
Aproximación.

Fackel


El sol reflex sobre el paisatge
fins a admirar tot el cel
i les paraules van sorgint
per a ressonar en les oïdes.

Rafael Molero Cruz

dissabte, 4 de juny de 2022

Vents de poesia

Imatge del cartell dins Pexels


El que no es veu
és l'únic que em sacseja,
tu ho recol·lectes.

Helena Bonals

Lo que se siente
agita la mirada.
Alumbramiento.

Fackel

dissabte, 28 de maig de 2022

I sentir com ahir


BLANCA, Francesc Roca Unbert dins 

Tot el que et du
fins aquí, també et porta
molt més enllà.
El passat precursor, 
que posterga el futur.

dissabte, 21 de maig de 2022

Tocats pel foc


Ningú no creu,
sense el foc del lector,
en l'art dels llibres.


Els llibres prenen
en la pròpia vida,
tot fent-te viure.


Sols has d'obrir,
per poder alliberar-te,
pel mig un llibre.



Rere la boira,
aquest sol esclatant
de joventut.


Tancat, promesa.
Quan finalment ja l'obres,
esclat de llum.

Carme Rosanas

dijous, 19 de maig de 2022

Monet


 ROSANAS, Carme dins Col·lecció de moments

Les flors de cara
no són l'únic tresor,
callen la vida.

Helena Bonals


L'impressionisme
al fons del cor penetra
colors de vida.

Xavier Pujol


La luz es dueña.
Vibración de colores.
Los nenúfares.

Fackel

dilluns, 9 de maig de 2022

Vol arran de terra

Només una cosa important,
t'estim com un locu i m'aguant.

(Joan Miquel Oliver Jo diria "cine")





T'estimo en veu alta,
sense retenir-me,
però també sense pedestal.
Sense esperar res a canvi,
com no sigui que em facis cas.
Sóc tan directa com tu misteriós.
Tu ets la forma i jo la interpretació.
Som grans però tenim la poesia,
el nostre terme mig
entre l'assaig i la novel·la.
Si vaig endavant és perquè tu hi ets.
Cap pedra pot contrarestar
la delicadesa de la teva ploma.

dimecres, 4 de maig de 2022

Recança

 Cada migdia que perds és un migdia que no torna

(dins l'anunci de Free damm)



Cada amor que oblides
és un amor que mor.
Cada obra que no escoltes
és art que no diu res.
Cada llibre que no llegeixes
és una trobada que no vius.
Cada instant que perds
no retorna mai més.

diumenge, 1 de maig de 2022

Vibrar


 BIGAS, Joan Tormenta

Interpretant,
anant més lluny del llamp,
només s'hi troba
una electricitat
que ja era en tu mateixa.

divendres, 29 d’abril de 2022

Sobre l'estil

 

KANDINSKY, Vasily Muntanya blava


Regal embolicat que és metàfora,

aigua sense gerra i vista sense habitació

que són metonímia,

muntanya blava que és sinestèsia,

xiprers simbòlics que són com foc.

Més que recursos, són l’essència

de la poesia i l’art.

dimarts, 26 d’abril de 2022

Enlluernament


BIGAS, Joan Lluna rosa dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Gran lluna plena,
te n'has de resguardar,
de tant que brilla. 

M'alço del terra
per poder-te haver,
llir entre cards.

Helena Bonals


Sense resguard
de lluna, enlluernada,
combrego llum.

Carme Rosanas

dijous, 21 d’abril de 2022

Tresor


 Imatge lliure de drets a Pexels
de Ann H

No és pas trencat
el meu cor de colors.
Es corresponen 
als instants preciosos,
reverberant entre ells.

diumenge, 17 d’abril de 2022

I encara els versos

(Títol manllevat de Jordi Dorca)


Imatge dins Pexels

Sempre parles dels llibres
que et cauen de les mans.
I ara sóc jo qui sembla que ho faci.
L'èxit i el fracàs, les dues cares
de la mateixa moneda, 
els dos impostors de Kipling.
Encara vibro amb la bona música,
encara trobo sentit a escriure.

divendres, 15 d’abril de 2022

La transformació


Niporepte 345 Papallona dins Relats en català

A la recerca
del temps perdut en què
vas ser una oruga.
Tot passat té sentit,
condensat en un símil.

Helena Bonals


Amb fils de seda
de cuc a papallona
pacient crisàlide.

Xavier Pujol

dilluns, 11 d’abril de 2022

divendres, 8 d’abril de 2022

El nou i el vell


Casa Folch i Torres a Palau Solità de Plegamans
Fotografia de la meva amiga Núria Vert


Càntir de sempre,
llum de disseny, és tot
el que tant vull. 

diumenge, 3 d’abril de 2022

És quan dorms


 Niporepte 344 Kleiner Schlaf (Dormir poc)

Encara remes
en allò que no es veu,
quan tot s'acaba.

Helena Bonals


Quan tot s'acaba
comença l'aventura
en mars d'arena.

Xavier Pujol


En mars d'arena
encallades les barques
volem de nou.

Carme Rosanas

dilluns, 28 de març de 2022

René Magritte

(arrel de l'exposició a Caixa Fòrum)



 L'alta societat (1965 o 1966)

L'inabastable,
amb una ombra burgesa,
sempre en contrast.



El sentit de les realitats (1963)

La ment mou pedres,
pesades i lleugeres
com estar en vena.



La cascada (1961)

Per surreal
que siguis, ets espill
de la natura.



La gran família (1963)

Quan solques l'aire,
et fas verament gran,
per breu que escriguis.


Record de viatge III (1955)

Només la dona
de l'enamorament
s'endú la flor.

dimecres, 23 de març de 2022

Poesia visual

(Autors: DRCUERDA y ANNISET- La fábrica)


Sense saber
on et porta el viatge,
en tens certesa.


 

Sense cercar-te
et vaig trobar. I ja
no m'has deixat.





Tots dos fem u,
de vermell primavera
tot i l'edat.




Deixa't portar,
com un paral·lelisme
fa amb les paraules.




Vas més enllà
quan fuges del teu centre
de gravetat.


dissabte, 19 de març de 2022

Final de curs


Imatge dins Pexels

Llum redemptora,
de paraules que cremen,
talment els versos.
El solstici d'estiu,
d'atàvica bellesa.

(poema per a una tertúlia de poesia, sobre les nits de Sant Joan de la nostra infantesa)

dilluns, 14 de març de 2022

Seda del alma


Yo nunca

hablaba con ella

ni del amor

ni de la muerte

 

solo el ciego sabor

y el mudo tacto

circulaban entre nosotros

cuando sumidos uno en el otro

yacíamos tan cerca

 

debo

echar una mirada a su interior

mirar qué lleva

dentro

 

cuando ella dormía

con la boca abierta

miré

 

y qué

y qué

qué pensáis

que vi

 

me esperaba ver

una rama

me esperaba ver

un pájaro

me esperaba ver

una casa

junto a aguas silentes y grandiosas

 

pero allí

sobre un mostrador de cristal

vi un par de

medias de seda

 

Dios mío

le compraré esas medias

se las comparé

 

pero qué aparecerá entonces

en el mostrador de cristal

de su pequeña alma

 

será acaso algo

que no se pueda tocar

ni siquiera con el dedo de un sueño


Zbigniew Herbert



Ànima de seda


Ni tan sols amb el dit d'un somni

puc assenyalar el meu camí,

ni tocar l'horitzó.

Però sí puc tocar-te de veritat,

més enllà de la seda que et cobreix,

transparent com aquest poema.


Helena Bonals

(poema fet per a una tertúlia de poesia, inspirat en un vers del poema adjunt)

dissabte, 5 de març de 2022

Jugant amb el desert


Exposició d'art internacional Desert X AIUla, jugant amb el desert




Ayman Zedani

El mes d'abril
al desert més cruel.
Deseiximent.

 

Abdullah AlOthman

Com un miratge,
aquell reflex del cel
que és part pel tot.



Zeinab AlHashemi

Rocs facetats,
tresor en el desert,
por a la natura.




Claudia Comte

La travessia
del desert, amb graons
d'amor a l'art.

dijous, 24 de febrer de 2022

Crueltat


 El que et fa mal
també a la llarga et salva.
Ferida impune.



Delicadesa
amb la precisió
que et fa volar.



En el record,
l'essència del cactus
es manté viva.



Mitja taronja
que entremescla els extrems.
Lligam estret.



Mig ple, mig buit,
la gravetat en repte.
De sentit vessa.

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...