Helena, aquest matí inicio un viatge cap a Atapuerca, darrera de les petjades de l'Homo antecessor. No és el cim del món però sí són els límits d'allò que suposa la nostra condició humana. I, pensant en tu, cridaré: "Com mai, Excelsa!"
Tu estàs a Castilla la Nueva i jo sóc a Castilla la Vieja. Hi seré dues setmanes voltant per Burgos, Palencia, Valladolid i Segovia fins aterrar a Madrid on hi estaré els últims dies. A Ciudad Real, i seguint la ruta del Quixot, hi vaig estar l'any passat. Almagro em va passar per alt, però. Ei, Helena, que vagi molt bé i que estiguis molt inspirada en tot moment!
Això, això, aferradetes que desafien el temps i es perllonguen, em sembla que després d'aquest joc la paraula saltarà de ses illes i s'estendrà per l'espai-temps :)
Potser només siga una apreciació meua, no m'agradaria, però la nostra abraçada internàuta amb els nostres blocs ja va per nota també, i és que estem ja gairebé dos anys escrivint-nos.
Crec que el Vicent té raó, però encara i així hi ha un contacte màgic que és el físic, que no té el virtual. Això sí, el virtual pot obrir un camí d'una manera que el contacte físic quotidià tampoc permet -almenys habitualment-. Una magnífica combinació és, docns, iniciar un contacte virtual i esquitxar-lo de trobades reals,com la de Nervi fa unes setmanes... Una aferradeta!
Jo, d'aferradet,
ResponEliminam'hi passaria la vida:
excel·lent sempre!
Jo també, Abel!
EliminaRecorda, però, Helena, que hi ha un gran muntanyam, una serralada molt alta, i que només és possible quedar aferradets... en la distància!
EliminaCom sempre, Abel.
EliminaDoncs jo voldria pujar al cim del món i cridar: "Com mai, Excelsa!"
EliminaHelena,
Eliminaaquest matí inicio un viatge cap a Atapuerca, darrera de les petjades de l'Homo antecessor. No és el cim del món però sí són els límits d'allò que suposa la nostra condició humana.
I, pensant en tu, cridaré: "Com mai, Excelsa!"
Jo també sóc de viatje!
EliminaOooh! Coïncidirem?
EliminaSóc a Almagro.
EliminaTu estàs a Castilla la Nueva i jo sóc a Castilla la Vieja. Hi seré dues setmanes voltant per Burgos, Palencia, Valladolid i Segovia fins aterrar a Madrid on hi estaré els últims dies.
EliminaA Ciudad Real, i seguint la ruta del Quixot, hi vaig estar l'any passat. Almagro em va passar per alt, però.
Ei, Helena, que vagi molt bé i que estiguis molt inspirada en tot moment!
Menció d'honor, Helena !!
ResponEliminaUna altra per a tu !!
Moltes gràcies, Artur! No pretenia pas de treure bona nota amb el poema, però m'agrada.
EliminaAixò, això, aferradetes que desafien el temps i es perllonguen, em sembla que després d'aquest joc la paraula saltarà de ses illes i s'estendrà per l'espai-temps :)
ResponEliminaÉs molt bonica, aquesta paraula en balear, Gemma Sara.
EliminaEm sembla que ja va fent, oi??
EliminaSí, aviat passarà de l'illa a Catalunya aquesta paraula.
Eliminam'agrada! un excel·lent com a nota i també un do re mi fa sol tota la simfonia d'amistat en una aferrada que es perllonga!
ResponEliminaGràcies, Elfreelang, la teva participació als meus blocs sí que es perllonga!
EliminaLes abraçades sinceres són imprescindibles.
ResponEliminanovesflors,
Eliminales abraçades sinceres són imprescindibles, però n'hi ha que no en poden gaudir.
Aquestes són les millors, les que duren (encara que sigui en la memòria).
ResponEliminaCompletament d'acord, Sílvia.
EliminaPotser només siga una apreciació meua, no m'agradaria, però la nostra abraçada internàuta amb els nostres blocs ja va per nota també, i és que estem ja gairebé dos anys escrivint-nos.
ResponEliminaUna gran aferradeta des de València
Vicent
És veritat, Vicent!
EliminaUna forta abraçada!
Una aferradeta sincera sempre perdura, sinó físicament si en el cor.
ResponEliminaMolt maco, Helena!!
Aferradetes i mil somriures!
sa lluna,
Eliminaa mi m'agraden les abraçades que duren una hora seguida.
:)
EliminaCrec que el Vicent té raó, però encara i així hi ha un contacte màgic que és el físic, que no té el virtual. Això sí, el virtual pot obrir un camí d'una manera que el contacte físic quotidià tampoc permet -almenys habitualment-.
ResponEliminaUna magnífica combinació és, docns, iniciar un contacte virtual i esquitxar-lo de trobades reals,com la de Nervi fa unes setmanes...
Una aferradeta!
Eduard, he fet unes petites vacances que segur que milloraran el meu món virtual, que també ha de descansar.
EliminaLes abraçades llargues són molt especials... m'agrada molt com ho dius.
ResponEliminaCarme,
Eliminaquina il·lusió el teu comentari!