En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 19 de març de 2012


Pena llegir,
pena veure la vista,
quan vas en tren.


[inspirat en aquest haiku]

15 comentaris:

  1. Pena veure't trista
    t'imagino al tren
    amb la tristor
    posada com un abric.
    saps Elena ? La Roser
    em va dir quan tornavam:
    que Dolça que es la Elena, oi?
    doncs que la teva pena sigui dolça al menys.
    Saps que tens amics, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que no estic pas trista! És simplement adonar-me que si tinc una cosa no tinc l'altra. Quan viatges de nit no hi ha alternativa, però de dia, amb el sol que fa, és una delícia mirar per la finestra.

      Elimina
    2. Buenuuuuu!! pos si no estas trista molt millor!!!

      Elimina
  2. Pena llegir, si es perd la vista. Però pena veure la vista? Per mi la vista és el millor del trajecte en tren...

    ResponElimina
  3. És que m'agrada molt de llegir al tren, també, i aleshores veig que se m'escapa la vista. Fins i tot si vas parlant se t'escapa!

    ResponElimina
  4. Pena qui té ulls i no sap què ni com mirar. Va ser genial conéixe't, Helena! Un petonàs!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El mateix et dic, cantireta! Recordo molt la vista, el poble i vosaltres.

      Elimina
  5. Encara que sigui un poeta de nom el que esmentes en vermell, 'la-la' és una cacofonia. Cal ser més curós, que paraules no en falten.
    Pel que fa al teu poema, Helena, penso que no ens podem apenar per no poder fer totes dues coses alhora: mirar el paisatge i llegir; o fas l'una o fas l'altra, però sense gens de recança, ¿eh?, no ens hem de sentir culpables de res, sinó lliures, i amb consciència de llibertat.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un artista no té cap necessitat de ser perfecte, inqüestionable, he llegit algun cop, Olga. Aquest poema m'embadaleix, encara que hi hagi una cacofonia.

      A mi em molesta de no tenir-ho tot, no en el sentit de perfecció, sinó en el d'anar pel fil del ganivet, pràcticament impossible.

      Elimina
  6. Tristoi, però molt bo.
    L'hermeneuta deixarà de ser una hermeneuta?

    ResponElimina
  7. L'hermeneuta no deixarà de ser hermeneuta: jo encara no tinc 1000 llibres de poesia a casa!

    Que m'inspiri en d'altres no vol dir que no sigui creativa, penso, a més, el poema em va venir primer que la referència, que vaig trobar-hi a posteriori.

    Gràcies pel comentari!

    ResponElimina
  8. a vegades s'ha de ser prou valent per viure i no contemplar i prou, ara cal tenir en compte que dins el mar ens podem ofegar...


    bon Haiku!

    ep, ja que surt el tema, jo petit aplegador de paraules en ratlles curtes, no he llegit mai cap llibre de poesia, com a molt un centenar de poemes aleatoris...molts vostres per cert, única manera de ser jo...tinc certa tendència al mimetisme i això no m'agrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al final el millor que podem fer és nedar una mica i prendre el sol, una estona de cada.

      Jo des de la carrera que no llegeixo crítica, només en faig. De poesia n'he comentat molt més que no n'he fet, com podeu veure. Però al final he caigut! Fas bé de no llegir gaire poesia, en definitiva, et desintel·lectualitzes i només ets artista, tot i que a mi també m'ha ajudat.

      Elimina
  9. El tren funciona com una metàfora de la fugida en molts poemes i especialment en cançons pop (estic pensant, per exemple, en "Land of hope and dreams" que fa poc comentava al meu bloc), ni que sigui una fugida endavant, un anar a la recerca desesperada (i aquí Corazar em corregiria i em diria que anar a un encontre mai no pot ser escapar). Però aquí el viatge amb tren el fas anar com una punyent i intensa metàfora -concentrada com urani enriquit- de la vida mateixa, del seu fluir inevitable i inexorable. "diré el que em fuig", que deia Ferrater.
    No sé si arribes a aquesta densitat a través de la reflexió o de la intuïció, però em sembla en tot cas admirable.

    ResponElimina
  10. El que jo trobo admirable és el que tu veus en aquest haiku. Em va sortir quan anava en tren i vaig venir a pensar això que dic.

    ResponElimina