No plauràs mai
una rosa dient-li
com n'és de bella.
Més aviat exalça
la lleu flaire que fa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
Efectivament Helena, el gaudi fetitx serveix només per a moments puntuals i en certa manera sensuals, perquè no es pot fe una floreta a una dona dient-li: _Estàs com un tren. Sinó que hem de intentar comunicar-nos, ja et vaig dir que parlar d'amor és estimar.
ResponSuprimeixUna abraçada fresqueta
Vicent
Vicent,
ResponSuprimeixel que no se li pot dir de cap manera a un a dona és "Estàs molt bona"!
Molt bo Helena... sovint ens quedem en allò superficial i no veiem que l'important, el que de veritat toca l'ànima està més enllà.
ResponSuprimeixHo has entès molt bé, Alba! No t'has quedat en la superfície.
SuprimeixSóc a la platja de Cambrils.
ResponSuprimeixTanmateix fins aquí
m'arriba
la flaire de la rosa.
Que bo que ets, Abel! I com viatges!
SuprimeixCalia fer un petit homenatge a la lleu flaire de la rosa, no?
ResponSuprimeixO i tant, Abel! És, però, un gran homenatge.
SuprimeixHelena,
ResponSuprimeixcom la flaire de la rosa del Petit Príncep, que abasta tot el planeta!
No me'n recordo, però em sona molt això que dius, Abel.
SuprimeixElla també es delia,
ResponSuprimeixquan s’assentava als meus genolls
era una rosa que s’obria
amb tota la seva fragància.
Funámbulus,
Suprimeixm'agraden més els capolls!:)
Molt bo, Helena!
ResponSuprimeixBen cert això que dius...
Gràcies per participar als meus Relats Conjunts de substitució. Allà no hi ha hagut manera de deixar un comentari... M'ha agradat molt, també encara que no sigui un relat
Carme,
ResponSuprimeixmoltes gràcies pels dobles elogis!