En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res. —Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
divendres, 14 de juny del 2013
Amb bona vista
Una finestra doble
s'obre com dues planes
i és talment l'amor.
A vegades d'un sol batent,
o amb porticons.
Però la bellesa
no es pot amagar,
sempre acaba
omplenant l'estança.
Helena, m'he passat tot el dia voltant per Lleida, empès per centenars de mils de tràfecs. Com si parodiés a Leopold Bloom, de l'Ulises de James Joyce, voltant per Dublin un 16 de juny... I quasi, quasi: d'aquí a dos dies serà el Bloomsday! A dalt de l'autobús he llegit el teu poema, tant delicat i excel·lent... finestra, amor, bellesa, estança... M'ha vingut al pensament Gabriel Ferrater. I també he tingut un sotrac al cor, al recordar la flaire: melangia per la flaire que regolfava per l'estança quan, a través de la finestra, bufava suau la brisa del capvespre. "Brisa suave, aroma de diosa." Però, ai, Helena, la musa Anadiosa se'n va anar a l'altra punta d'Espanya per qüestions de feina, i així va quedar tot: "Días rasgados de sol, de lluvia y de viento; y atardeceres de arcoiris. Pero Anadiosa se fue y oscureció en el Olimpo." Només queda el record de la flaire, reviscut gràcies als teus versos, Helena. Gràcies.
Abel, quines peripècies! No era la meva intenció de copiar Ferrater, ha, ha! M'alegra de saber que revius el record de la flaire a través del meu poema.
Estimada senyora Bonals, molt gràfic el seu escrit. I molt bonic. Em dona què pensar, sobre les diferents llums que envaeixen les estances a través de les finestres i de la posició del sol, sobre els paisatges que es veuen a través de cadascuna, sobre la gent que hi camina per sota. Felicitats per l'entrada, m'ha agradat molt.
Quan podrem gaudir d'algun poema seu dedicat a la pluja?
El gaudi, el desig i finalment com un ciment que uneix tots tres l'amor, és el pegament que uneix en el nus de l'estabilitat a tots tres en un quart element, digues-li com vulgues, Déu, l'objecte "a", l'estabilitat, la felicitat, etc. Un poema fet amb l'amor té quelcom que no tenen els que es fan amb l'odi, la revenja o el ressentiment, i és que es llegit i dóna en llegir-lo un somriure i una estona de joia o de felicitat.
Una abraçada i que fruisques de la teua vida Helena
Hem d'aprendre a despullar aquesta bellesa, a mostrar-la i a deixar que els altres ens mostrin la seva. Tan sols així, nua de nicieses, donarà pas a l'amor.
La bellesa i la flaire!
ResponEliminaSí, Abel, les dues son immaterials!
EliminaHelena, m'he passat tot el dia voltant per Lleida, empès per centenars de mils de tràfecs. Com si parodiés a Leopold Bloom, de l'Ulises de James Joyce, voltant per Dublin un 16 de juny... I quasi, quasi: d'aquí a dos dies serà el Bloomsday!
EliminaA dalt de l'autobús he llegit el teu poema, tant delicat i excel·lent... finestra, amor, bellesa, estança... M'ha vingut al pensament Gabriel Ferrater.
I també he tingut un sotrac al cor, al recordar la flaire: melangia per la flaire que regolfava per l'estança quan, a través de la finestra, bufava suau la brisa del capvespre.
"Brisa suave,
aroma de diosa."
Però, ai, Helena, la musa Anadiosa se'n va anar a l'altra punta d'Espanya per qüestions de feina, i així va quedar tot:
"Días rasgados de sol, de lluvia y de viento;
y atardeceres de arcoiris.
Pero Anadiosa se fue
y oscureció en el Olimpo."
Només queda el record de la flaire, reviscut gràcies als teus versos, Helena. Gràcies.
Abel,
Eliminaquines peripècies! No era la meva intenció de copiar Ferrater, ha, ha! M'alegra de saber que revius el record de la flaire a través del meu poema.
Helena, m'enduc aquests versos pel cap de setmana. Són molt macos.
ResponEliminacantireta,
Eliminaespero que passis un bon cap de setmana, doncs!
La bellesa sempre ho acaba amarant tot, com l'amor. M'agrada la bona vista d'aquest poema!
ResponEliminaSílvia,
Eliminala bona vista no l'hem d'oblidar mai, ni en l'habitació més fosca, que diu Forster.
Estimada senyora Bonals, molt gràfic el seu escrit. I molt bonic. Em dona què pensar, sobre les diferents llums que envaeixen les estances a través de les finestres i de la posició del sol, sobre els paisatges que es veuen a través de cadascuna, sobre la gent que hi camina per sota. Felicitats per l'entrada, m'ha agradat molt.
ResponEliminaQuan podrem gaudir d'algun poema seu dedicat a la pluja?
Winston Strike,
Eliminala pluja és tan natural com els dies de sol, que deia Pessoa. Ja n'hi he dedicat un:
Com estels
Meravellós. En prenc nota (amb tinta blava). Moltes gràcies per la seva atenció.
EliminaSempre l'amor, colze a colze amb la bellesa, inseparables..
ResponEliminaQue maco, Carme, és ben bé així. La bellesa de la poesia ve donada per l'amor.
EliminaEl gaudi, el desig i finalment com un ciment que uneix tots tres l'amor, és el pegament que uneix en el nus de l'estabilitat a tots tres en un quart element, digues-li com vulgues, Déu, l'objecte "a", l'estabilitat, la felicitat, etc.
ResponEliminaUn poema fet amb l'amor té quelcom que no tenen els que es fan amb l'odi, la revenja o el ressentiment, i és que es llegit i dóna en llegir-lo un somriure i una estona de joia o de felicitat.
Una abraçada i que fruisques de la teua vida Helena
Vicent
Gràcies per l'elogi indirecte, Vicent.
EliminaHem d'aprendre a despullar aquesta bellesa, a mostrar-la i a deixar que els altres ens mostrin la seva. Tan sols així, nua de nicieses, donarà pas a l'amor.
ResponEliminaLa bellesa dóna pas a l'amor, l'amor a la bellesa, Marion.
EliminaA l'amor i ala bellesa la finestra ben badada, però si no només hi ha una escletxa també farà acte de presència.
ResponEliminaMolt ben dit, Rafel! Una escletxa pot tenir molta força.
EliminaQue maco Helena! La bellesa sempre hi és... sol és que l'hem de saber veure! Ptons!
ResponEliminaGràcies, Alba, la bellesa sempre hi és, és veritat.
Elimina