Amistat romàntica dels tres als catorze,
adolescència on no vols tornar,
a priori del meu talent als disset,
anhedonia amb obstinació fins a la maduresa,
a la recerca del temps perdut als quaranta.
I amb amor al cor fins a la mort.
En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
Sense trespol,
intempèrie amb sostre.
Com una eixida.
Helena Bonals
Cognició positiva
Si puc escriure aquest poema
és perquè ara soc rica.
Que allò que em passa
més que una mancança
és un ornament.
Quan les ulleres
amb què ho veig tot
ja no són de color fosc,
la meva aurea mediocritas
no oblida els extrems d’on prové.
De quan encara no sabia
que en el contrast, la lluita,
hi ha la síntesi del que és bell.
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...