M'alegre pel Jordi i dir-te que les obres inacabades són l'essència de l'art, en música les hi ha com per exemple "La inacabada" de Shubert, a mi m'agrada molt i varen posar la música als dibuixos del roí dels "patufets". Cal que tornem una miqueta a allò inacabat, allò femení per infinit i inacabat i inabastable.
Amb un "sense tu" sempre li mancarà una part , per ser complert ..... contràriament, un "sense tu" , també por ser la forma de acabar...i ser complert en la individualitat.... Bon dimarts !
Helena, és un hermós poema ple d'enigma, al menys per a mi. No sé per què serà, però em fa recordar el que li tinc dit a la musa Primigènia: "En un escenari en blanc i negre tu sempre llueixes tota virolada, i única."
Abel, el títol, "Cubisme", el faig servir per parlar de com les coses es poden veure de més d'un cantó, com amb un cub. No pretenia de ser enigmàtica, el poema és inacabat, com ja he dit, tot i que acaba, perquè vosaltres hi heu de dir la vostra!
Helena, en cada vers que tu composes, en cada vers que tu manlleves, en cada vers que jo no entenc, vaig fent ziga-zagues, sóc foc d'encenalls, amb sense mi, colors ni blanc ni negre, el cubisme em supera, poema inacabat.
quin honor, Helena!
ResponEliminagràcies!
Jordi,
Eliminaés Ferrater que té l'honor de ser al teu costat!
M'alegre pel Jordi i dir-te que les obres inacabades són l'essència de l'art, en música les hi ha com per exemple "La inacabada" de Shubert, a mi m'agrada molt i varen posar la música als dibuixos del roí dels "patufets".
ResponEliminaCal que tornem una miqueta a allò inacabat, allò femení per infinit i inacabat i inabastable.
Una abraçada des de València
Vicent
Vicent,
Eliminainacabat perquè li manquen els vostres comentaris!
Amb un "sense tu" sempre li mancarà una part , per ser complert .....
ResponEliminacontràriament, un "sense tu" , també por ser la forma de acabar...i ser complert en la individualitat....
Bon dimarts !
Molt intel·ligent això que dius, Artur! Però també podria ser "amb tu" encara que sense.
EliminaHelena,
ResponEliminaés un hermós poema ple d'enigma, al menys per a mi.
No sé per què serà, però em fa recordar el que li tinc dit a la musa Primigènia:
"En un escenari en blanc i negre
tu sempre llueixes
tota virolada,
i única."
Abel,
Eliminael títol, "Cubisme", el faig servir per parlar de com les coses es poden veure de més d'un cantó, com amb un cub. No pretenia de ser enigmàtica, el poema és inacabat, com ja he dit, tot i que acaba, perquè vosaltres hi heu de dir la vostra!
Helena,
Eliminaen cada vers que tu composes,
en cada vers que tu manlleves,
en cada vers que jo no entenc,
vaig fent ziga-zagues,
sóc foc d'encenalls,
amb sense mi,
colors ni blanc ni negre,
el cubisme em supera,
poema inacabat.
Abel,
Eliminael cubisme et supera? Però si és fantàstic!
Helena,
Eliminadeixem-ho en això, en què el cubisme és fantàstic i em supera.
(help!)