En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
dilluns, 29 de maig del 2017
Dius
¿Dius que tot es pot reescriure?
Si aquesta ploma
em cau a terra
pel punt del plomí,
mai podré tornar
a fer-la servir,
mai més.
[Inspirat en Proverbios y cantares, XLII, de Machado]
diumenge, 28 de maig del 2017
dimecres, 24 de maig del 2017
Projectar-se
No és veritat que l'Edat Mitjana
l'haguem superat. Voldríem que fos així.
Per això els clàssics són clàssics.
Per això tornem a Jane Austen,
i vibrem amb Gilabert de Pròixita.
Diuen que ara que tenim llibertat
per enamorar-nos, l'únic que hi ha és
"sexe i camaraderia".
Jo sempre m'he identificat
amb la Helen Schlegel de Forster,
sóc somniadora com una nena.
El dia que l'amor no es limiti
a les cançons, jo també
tocaré de peus a terra.
l'haguem superat. Voldríem que fos així.
Per això els clàssics són clàssics.
Per això tornem a Jane Austen,
i vibrem amb Gilabert de Pròixita.
Diuen que ara que tenim llibertat
per enamorar-nos, l'únic que hi ha és
"sexe i camaraderia".
Jo sempre m'he identificat
amb la Helen Schlegel de Forster,
sóc somniadora com una nena.
El dia que l'amor no es limiti
a les cançons, jo també
tocaré de peus a terra.
diumenge, 21 de maig del 2017
L'ombra també és real
dijous, 18 de maig del 2017
Per on l'enfiles
JUANJO Cablejat dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
La mateixa virtut de saber-me aïllar
i anar a la meva, es converteix
en defecte quan treballo i no m'adono
del que passa al meu voltant.
Tenir seny, ser responsable,
a vegades és molt arriscat.
Però he de ser conseqüent,
cadascú se sap d'allò seu.
dissabte, 13 de maig del 2017
La transformació
BIGAS, Joan Adoquinat dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
Hi ha la felicitat d'un instant,
la imatge, la metàfora,
però també la joia en el temps,
la metàfora estesa, l'al·legoria.
No és pas veritat que el sentiment s'acabi,
només passa d'un poema a un altre.
dimecres, 10 de maig del 2017
Adriana
Et volia fer un present,
ara que et mudes,
i he pensat en un poema
gens carregat, perquè allò teu
no són els luxes, però tens
un estil que no pots amagar,
i ens agraden la mateixa mena
de persones, treballadores,
amb joia de viure,
com tu mateixa.
Jo també crec que trigarem
a trobar un clàssic com tu
entre les nostres prestatgeries
-i que líric el nom de la seva autora!
Tot van ser entrebancs amb mi
per poder-te valorar,
però el teu caràcter murri,
la teva joventut imparable
i l'interior reflectit al teu rostre
m'han ben guanyat.
Desitjo que t'enyoris de Catalunya
i de la nostra biblioteca,
això no es fa!
ara que et mudes,
i he pensat en un poema
gens carregat, perquè allò teu
no són els luxes, però tens
un estil que no pots amagar,
i ens agraden la mateixa mena
de persones, treballadores,
amb joia de viure,
com tu mateixa.
Jo també crec que trigarem
a trobar un clàssic com tu
entre les nostres prestatgeries
-i que líric el nom de la seva autora!
Tot van ser entrebancs amb mi
per poder-te valorar,
però el teu caràcter murri,
la teva joventut imparable
i l'interior reflectit al teu rostre
m'han ben guanyat.
Desitjo que t'enyoris de Catalunya
i de la nostra biblioteca,
això no es fa!
dilluns, 8 de maig del 2017
De vers en vers
Crec que l'única raó
que fa que el temps de petita
passés tan lentament
i el d'ara volant
és que no coneixia,
no feia ús de la poesia.
Quan escric voldria ser eterna.
dissabte, 6 de maig del 2017
Ser un geni
Llàntia meravellosa dins Relats en català |
Sols amagant-te
podràs dir allò que penses,
fer l'absolut.
Els arabescs que malden
per sublimar el desig.
dijous, 4 de maig del 2017
Punt de fuga
ROSANAS , Carme Camps de colza dins Col·lecció de moments |
Vols un reflex
d'aquest cel a la terra?
El d'aquests camps.
El punt de fuga,
figura en l'horitzó
que fa de nexe.
L'esplendor groc,
el cel de primavera,
de tu s'allunyen.
Helena Bonals
Els caminants
són momés un puntet
de l'espectacle.
Carme Rosanas
No el pots tocar,
quan t'hi apropes, s'allunya.
És l'horitzó
que invita la mirada
a recol·lectar el goig.
KEFAS
L'or de la Terra brilla pel goig dels que contemplen.
Olga Xirinacs
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...