Poema visual del qual en desconec l'autor,
en una exposició a l'escola Pau Sans de l'Hospitalet
Que tant se val qualsevol mal tràngol
que hagis viscut de gran,
tots els sarcasmes del món,
la impotència creativa,
la humiliació al rostre.
Ningú et podrà prendre
la innocència penjada a l'esquena,
el reflex de la bellesa
d'una cirera lligada a l'altra,
la felicitat precoç i immensa,
la lucidesa permanent.
Perquè ho hauràs desat tot
en l'ombra del que encara ets.
