Oh, Helena, quin viatge a Ítaca més preclar, el teu! Ben diferents han estat el meus versos que avui he escrit jo: Camino i avanço amb el cor palpitant; a les palpentes sempre, bategant, bategant…
Es igual ... els sentits de vegades no calen per crear ,només amb el seu record n'hi ha prou , de fet evoquem els sentits, pots estar sorda i recitar de memòria Ferrater... "tant vehement va dir-se un calamar...."
Miquel Àngel, dic "sorda" en el sentit de Raimon, del que no fa soroll, del que és silenci. Per cert, no puc amb Ferrater, jo sóc més romàntica que aquest poeta, no hi entro sobretot per això.
Molt ben trobat el poema, un bon maridatge, que dirien els entesos en vins. Si vas a caçar amb el Jordi, com diu Sílvia, compte amb els mals tiradors...
"sorda" i "muda" et tornaràs, Helena, com l'Helena la que fou segrestada per Paris.
ResponElimina;-)
Vicent,
Eliminano recordo, a la Ilíada, que Helena es tornés sorda i muda!
Oh, Helena, quin viatge a Ítaca més preclar, el teu!
ResponEliminaBen diferents han estat el meus versos que avui he escrit jo:
Camino i avanço
amb el cor palpitant;
a les palpentes sempre,
bategant, bategant…
Són dues maneres de veure-ho, la teva i la meva, anònim, i les dues són veritat.
EliminaRius paral·lels...
EliminaPenso en Màrius Torres.
Molt ben trobat, Anònim. Sense ser la idea primera del poema de Màrius Torres.
EliminaMés que molt ben trobat, Helena, ha estat molt ben decidit.
EliminaSóc de Lleida.
Es igual ... els sentits de vegades no calen per crear ,només amb el seu record n'hi ha prou , de fet evoquem els sentits, pots estar sorda i recitar de memòria Ferrater... "tant vehement va dir-se un calamar...."
ResponEliminaMiquel Àngel, dic "sorda" en el sentit de Raimon, del que no fa soroll, del que és silenci. Per cert, no puc amb Ferrater, jo sóc més romàntica que aquest poeta, no hi entro sobretot per això.
EliminaAixí l'he petat amb tot he? Ho sento de vegades la desatenció em fa desviar el tret .Me perdones ?
EliminaDisculpa tu, Miquel Àngel, sóc massa aspra a voltes!
EliminaJo m'he quedat muda amb aquest poema, Helena. Només puc dir que m'agrada molt i que amb el del Jordi cacen a la perfecció. Bon cap de setmana!
ResponEliminaEl Jordi m'inspira molt!:)
EliminaMolt ben trobat el poema, un bon maridatge, que dirien els entesos en vins.
ResponEliminaSi vas a caçar amb el Jordi, com diu Sílvia, compte amb els mals tiradors...
Ups, casen!
EliminaAvui m'ho ha dit ma germana, no em sonava "cacen", però no ho associava amb "casen". No passa res!
EliminaBona observació, Olga!
EliminaCaçar espàrrecs!
Jo crec que la Sílvia faria per capellana, com aquell personatge de la Isabel Clara Simó, us en recordeu?
EliminaAquell personatge era Verdaguer.
EliminaAvui estàs molt de la broma, Jordi!!!
Quina ironia més sàvia, Olga! Un dia recordo que vas parlar de com un boletaire havia mort per un mal tir...
ResponEliminaVenir del silenci crec que està molt bé, però quedar-se sorda ja no m'agrada tant.... Que bonics els dos poemes junts!
ResponEliminaÉs veritat, Alba! A mi tampoc m'agrada. Gràcies per l'elogi, el Jordi també estarà content.
ResponEliminaGràcies a tots.
ResponEliminaA banda d'inspirar-me, és molt bo el teu haiku, Jordi, com tot el que penges o m'envies.
Elimina