Helena, aquest quadre de mirall i confetti em fa pensar, i sentir, sobre el vitalisme i el sentit dionisíac de la vida, tal com propugna Nietzsche amb el qual m'hi sento plenament identificat. Pel que fa a la teva, d'interpretació, tampoc t'acabo d'atrapar... Barroc?
Barroc és tot allò efímer, de parafernàlia, com les banderetes, les fonts de Montjuïc, les serpentines i el confetti. Així ho tinc entès, de tot el que és sempre en contrast amb el clàssic.
En el fons coincidim, Helena! Nietzsche és el meu amic: només hi ha una cosa essencial, substancial i permanent: la vida per ella mateixa, que només es pot concebre embolcallada en el mite, l'art i la metàfora, lluny de l'objectivitat de la lògica i la raó. I les altres coses no estan sotmeses a cap regularitat perquè aquest món és tot un conjunt de realitats cambiants i contradictòries, en ocasions escadusseres: "tot allò efímer, de parafernàlia, com les banderetes, les fonts de Montjuïc, les serpentines i el confetti."
Helena, naturalment que s'ha de tenir tot, lluny del dogmatisme i del maniqueisme! En una ocasió ja et vaig relatar la meva postura: la confiança i la complicitat mantinguda entre els dos egos, el del mite i el de la realitat. I pel que fa a l'art, els criteris objectius de la seva mesura no deixen de ser més que un embolcall de la seva ànima, conformada segons l'esperit i la inspiració de l'artista.
Confetti dins un quadre. Efímer per excel·lència, en efecte, el confetti, neu artificial que el vent s'enduu i la pluja desintegra. L'art modern ha integrat peces efímeres en la taula sòlida del llenç, que per tradició també és una vocació de perdurabilitat i intemporalitat. Vana vanitat, sens dubte, que lamatèria orgànica enganxada a sobre manifesta.
Sí que és veritat que hi ha caps plens de confetti... i a vegades no saps si és bo o dolent!
ResponEliminaAlba,
Eliminael confetti passat per l'art no és tan confetti, no és tan dolent!
Molt bonic, Helena. Si em permets jugar amb les teues paraules, ací et deixe un haiku
ResponEliminaDescoratjat,
el confeti confòs
s'obri al mirall
Joana,
Eliminael teu confetti surt a la superfície tot i la confusió i el descoratjament!
Em contemplo al mirall del Tàpies
ResponEliminai ves per on, mirall i confetti,
frenesí de la vida!
Nietzsche és el meu amic.
No t'atrapo, Abel!
EliminaHelena, aquest quadre de mirall i confetti em fa pensar, i sentir, sobre el vitalisme i el sentit dionisíac de la vida, tal com propugna Nietzsche amb el qual m'hi sento plenament identificat.
ResponEliminaPel que fa a la teva, d'interpretació, tampoc t'acabo d'atrapar... Barroc?
Barroc és tot allò efímer, de parafernàlia, com les banderetes, les fonts de Montjuïc, les serpentines i el confetti. Així ho tinc entès, de tot el que és sempre en contrast amb el clàssic.
EliminaEn el fons coincidim, Helena!
EliminaNietzsche és el meu amic: només hi ha una cosa essencial, substancial i permanent: la vida per ella mateixa, que només es pot concebre embolcallada en el mite, l'art i la metàfora, lluny de l'objectivitat de la lògica i la raó.
I les altres coses no estan sotmeses a cap regularitat perquè aquest món és tot un conjunt de realitats cambiants i contradictòries, en ocasions escadusseres: "tot allò efímer, de parafernàlia, com les banderetes, les fonts de Montjuïc, les serpentines i el confetti."
Abel,
Eliminajo crec que l'art es pot mesurar amb criteris objectius, i alhora ha de ser subjectiu també. Jo vull tenir-ho tot!
Helena,
Eliminanaturalment que s'ha de tenir tot, lluny del dogmatisme i del maniqueisme!
En una ocasió ja et vaig relatar la meva postura: la confiança i la complicitat mantinguda entre els dos egos, el del mite i el de la realitat.
I pel que fa a l'art, els criteris objectius de la seva mesura no deixen de ser més que un embolcall de la seva ànima, conformada segons l'esperit i la inspiració de l'artista.
El quadre i el vers m'ha fet pensar en que "venim de la pols i en pols ens convertirem"
ResponEliminaTambé en una resplendor de llum en un fons negre.
Molt ben observat, Consol.
EliminaLa meva imatge
ResponEliminaconfeti en el mirall
sòlida pluja.
El confetti com a pluja sòlida, efímera igualment.
EliminaConfetti dins un quadre. Efímer per excel·lència, en efecte, el confetti, neu artificial que el vent s'enduu i la pluja desintegra. L'art modern ha integrat peces efímeres en la taula sòlida del llenç, que per tradició també és una vocació de perdurabilitat i intemporalitat. Vana vanitat, sens dubte, que lamatèria orgànica enganxada a sobre manifesta.
ResponEliminaCom vana és la intenció de fer perdurar la bellesa física, Eduard.
Elimina