De quin color són els somnis?

FREDERIC Figuera monumental dins

Associació Fotogràfica Jaume Oller

Voltada de terra i cel,

la poesia.´

Entre blanc i negre,

el gris.

Connectant fons i forma,

la interpretació.

Passat i futur,

complementant-se.

Per parelles

Repte Poètic Visual 358 Siluetes

dins Relats en català

Anar endavant
amb les mans agafades
com dues lletres.
Amb el futur
en la roda davantera
i el passat en la posterior.
Durant una posta de sol,
que connecta el dia
amb la penombra.
I amb una figuració que llueix
sobre un fons abstracte.

Contra el determinisme

GARCIA, Juan

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

És fàcil d'escollir 

el camí recte, la simetria,

veure-ho tot blanc o negre.

El que costa més és

 tenir en compte els matisos,

avançar de tort,

reunir els contraris.

El lliure albir no és 

a l'abast de tothom.

Des del pont

Fotografia meva de la resclosa que hi ha al pont 

entre Sant Fruitós de Bages i Navarcles

Interpretació de la imatge a D'allò bell, d'allò sublim

Tots els camins són bons per fer camí.

Miquel Martí i Pol

Vers inclòs dins el meu Instagram per al 

9è Premi Instapoema MMP de fotografia i poesia

Nuesa rica

Niporepte 418 Dànae dins Relats en català

L'artista arriba
al seu espectador
quan exagera.
Zeus guanya la princesa
voltant-la del seu or.

 

Només cançons

ROSANAS, Carme Bústia dins el blog Col·lecció de moments

Deixo córrer el riu,

quan truco a la porta del cel,

perquè tot el que faig ho faig per tu,

simplement el millor.

Amb l'amor que és un temple,

que és ceguesa, i jo no hi vull veure.

No t'oblidis de mi,

del meu lament de nimfa.

T'estimo com les estrelles

que es troben sobre nostre,

amb somnis de poeta,

quan l'únic que vull és a tu.

Dolce far niente

AGUILERA, Rafael On el temps s'atura

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Anar de baixada,

necessitar parar

i respirar més sovint.

Copsar-ho tot amb el color

de la música negra.

Però amb la verdor a la vista,

esperançada, exuberant,

la que sols tu mereixes,

que sols tu t'has guanyat.

Helena Bonals

Detén tus pasos.

El color no existe.

Estalla la luz.

Fackel

Jo hi vaig ser

 

El President Pujol és bell, molt bell.

El President Puigdemont és sublim.

Un no existiria sense l'altre,

com un bosc sense una primera llavor.

Aquesta pedra a la sabata,

la diferència personificada 

en aquest home bo, 

que ho és en un epítet,

sempre sorprèn i convenç,

i a mi em cau la baba.

Camins entre flors

Niporepte 416 Camins entre flors dins Relats en català

Flors i versos

És una imatge
que captura l'instant,
com un bon haiku.


Flors i quadres

Les flors, la vida,
sense voler-ho imiten
l'obra de Klimt.

Helena Bonals

A la natura

els seus colors són vida

com els poemes.

sa lluna

L'herba i les flors

expliquen primaveres

de tants colors.

Carme Rosanas

Com tornar a casa

flaire de primavera

plana florida.

Xavier Pujol

Joc de nens

Poema visual meu

Les coses rústiques, artesanals,

les coses plenes de bellesa,

sempre haurien de deixar un cert lloc

al progrés, el plàstic, el racional.

Com la crítica a la intuïció pura,

parafrasejant a Kant.

Un momentani lapse de lucidesa,

unes arrels de tota saviesa

que provenen dels jocs del infants.

Un contrast entre elements

que són en el mateix pla moral,

aquestes rajoles quadrades,

i unes torretes de fusta que les imiten,

amb aquest cub de colors llampants.

Un detall que fa art per ell sol,

ja que no es pot prescindir 

de tot el que només és útil.

Que no s'hi valen excuses

GARCIA, Juan dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Si no trobes temps per a la teva propina,

sense esdevenir una obsessió per a tu,

si pots passar l'estiu o el cap de setmana sense,

o aconsegueixes de viure sense obrir els batents,

sense la teva vocació més enllà de l'ofici,

és que no ets una autèntica lletraferida,

encara que tinguis sortida com una dona de la vida.

A posteriori

BIGAS, Joan Tormenta dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Sembla que no pugui ser

que entre passat i futur,

entre terra i cel,

puguis trobar

una escletxa d'esperança,

un fil blanc que ho relligui tot.

I que no en siguis conscient

fins que ja ha passat,

com el tro que es fa esperar,

com el poema que primer sents

i després entens.

Helena Bonals

Discorre el temps

entre el cor i el cap.

Tot plegat és un.

Sa lluna

Secretament

Niporepte 415 Catacumbes

dins Relats en català

Són dins dels versos

aquestes galeries.

Del passat tornen.

Que ningú et vol quan perds

 

Repte Poètic Visual 355 Resurrecció

dins Relats en català

Quan has estat morta en vida,

i sempre per amor,

s'entén que duguis amb tu

el sofriment a la mirada.

Que plogui sobre mullat,

i no puguis ni arribar a fer

de perdedora simpàtica.

Però la justícia poètica

sol acompanyar malgrat tot

els aneguets lletjos com tu.

Si pots viure prou anys,

i anar omplint-los

del teu excés de sentiment,

la teva ploma serà la teva resurrecció.

Helena Bonals

Soy amor loco.

Ni salvo ni condeno.

Ma mort est douce.

Fackel

No és el que sembla

Poema visual meu

La prosa amb la poesia.

El reflex de la vida

en el que escrius.

Bellesa i progrés,

raó del sentiment,

intuïció pràctica.

Els dos per separat,

els dos en contacte,

entremesclats en el moment

de tancar el llibre,

unint una plana amb l'altra.

Quan et fas teu tot allò

que fins fa poc has llegit.

La meva part

Temps de colza dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Jo he conegut la felicitat absoluta,

però també el dolor més gran.

Per això ja res del que em pugui passar

no té cap importància ara.

No estic de tornada de tot,

només tinc experiència.

El que té sentit

GARCIA, Juan dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Per conceptual que sigui una obra,

si és art sempre podràs escoltar-ne

aquella mar dins d’una conquilla.

El moment en què,

com en una tangent,

el que és rodó coincideix

amb el que és pla,

el que dius amb com ho dius.

Helena Bonals

Tomo la concha.

Pasos en la arena.

Rumor lejano.

Fackel

El que dus dintre

Imatge presa de la xarxa

La meva vida ha estat

com una ampolla de xampany

llargament madurada.

Hi ha hagut un instant 

en què el tap ha sortit volant,

i després ja res ha estat igual.

No tornaré a tenir

sequera creativa mai més. 

Que allò meu és

talent, treball i sort,

però sobretot desig i voluntat.

No em miris així

Fotograma d'El que queda del dia,

per al Repte poètic visual 354 dins Relats en català

Ets un home gran

però sembles un infant.

No sé en qui penses, actor,

però ets com James Dean

quan feia de rebel sense causa.

I quan parlava amb el seu pare fals

no estava interpretant, era ell i prou.

Que una mirada com aquesta

és tot el que queda d'aquella

persona a qui encara estimes.

Amb la qual ens sedueixes a tots.

Fotogènia

L'amor neix en els ulls i els ulls el xerren

Refrany català

"T'ho menges tot amb aquest mig somriure",

em vas dir el darrer cop que ens vam trobar,

fa més de dos anys. Diuen que quan n'estàs d'algú

l'únic que vols és veure'l. Això és la tesi principal.

Però també que val més un altre que no cap.

Això serveix només per als que tenen horror vacui.

Per als que confonen la passió amb la compenetració.

No són per a mi les roses grogues de la gelosia,

perquè tampoc el groc del materialisme va amb mi.

Sóc del cinc per cent de la humanitat que no es casa mai.

Segurament de tant que estimo, de tant que sento.

El teu cor i la teva raó

Repte poètic visual 353 Mirant-nos per dins

dins Relats en català

Anar a contracorrent, el que fas
quan segueixes el teu motor intern.
Amb el barret et protegeixes de la intempèrie,
però també del mal que et puguin fer.
Pocs són connoisseurs d'allò que fa art.
Si la utilitat és l'únic que compta per tothom,
a tu sempre et mou la bellesa.
Sembla que no vagis endavant,
però per dins teu alguna cosa funciona.

"Let the river run"

És veritat que ens banyem

i no ens banyem al mateix riu.

Però la meva ploma no es resigna

que tot acabi aquí.

Ja que aquell Ponte Vecchio

sobre l'Arno és la imatge 

del que no passa mai.

Que hi ha passions impossibles

com voler que l'aigua 

es desplaci cap amunt.

He conegut la font d'aigua fresca

i cristal·lina de la infantesa,

i la tèrbola de l'adolescència.

La sequera de tota la joventut,

i el cabal d'ara que voldria desembocar

en un mar fet de punts suspensius.

El bell i el nou

AGUS Postals Granollerines

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Sense la lletjor, la grolleria, la brutícia,

potser tampoc no hi hauria art.

Amb la personalitat, el que la teva firma

diu de tu, pots connectar amb els altres.

Tan sols el contrast, l'experiència,

ens fa adonar d'allò que volem,

i ens permet d'avançar. 

No tan eixorca

Imatge dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Jo sé d'on ve la inesgotable aigua

que vessarà d'aquesta font ja seca,

la deu de tota vena poètica,

blava per antonomàsia.

També la idea interior del poema

vol transmutar la de Cor fidel de Carner,

alhora que perviu en tu que em llegeixes.

Helena Bonals

Mientras tengo sed

bebo de las palabras.

Mas pocas sacian.

Fackel

Cristal·lí

GARCIA, Juan dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Amb la teva mirada poètica, 

només, pots trencar el vidre 

que és l'embolcall de l'obra.

I entremesclar, 

fent-te més sàvia,

el que era fet tot de contrast 

fins fa un moment.

Helena Bonals

Con un destello

prendes lo recóndito.

La voz poética.

Fackel

Nítid cristal·lí

en un món que s'esquerda.

Trista mirada.

Carme Rosanas

D'un costat a l'altre

Una persona de cada cent.

Un Van Gogh el geni del qual

ningú reconeixia.

Que aquell que va a contracorrent

a la llarga esdevindrà corrent principal.

Malalts que poden ser no normals,

sinó extra normals.

Amb el temperament, el lideratge, la creativitat.

I la sensibilitat, la resiliència, 

la dignitat davant l'estigma.

Confort

Isabelita Virtual

 

La moda, com l'interiorisme,

parla de la nostra personalitat,

del nostre món interior.

Un ornament és un adjectiu, un accident.

El que decora forma part de l'essència.

No ens amaguem sota un barret,

creiem en el que és bell,

com William Morris.

Fugida endavant

GARCIA, Juan dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Només dues ombres.

Però molt més reals

que qualsevol figuració

en quatricromia.

Només una finestra,

però tota la teva vida

projectada en aquest instant. 

Abre la puerta

e inspira el aire.

Retienes tiempo.

Fackel

Ja són les ombres

així, van per les reixes,

cap ací, cap allà.

Rafael Molero Cruz

Allò que et salva

Niporepte 410 Simfonia en verd

dins Relats en català

 

Només l'ajuda,
en travessar la vida,
del teu paraigües.
El que és cada poema,
sempre tan bell com útil.

Esperant el seu torn

Repte poètic visual 351 Rere la pols dels llibres

dins Relats en català

Els clàssics s'estudien a classe.
Les cobertes són una finestra oberta,
amb un títol que n'és la maneta.
Cada volva de pols és una lletra
que s'escapa volant, com l'inefable.
Un llibre és un cant a crits silenciós,
una illa de bellesa envoltada de mar,
una loteria que sempre toca.

Aquell vici impune dels llibres

 

Imatge meva

Un segueix l'altre

com algú a qui estimar.

És peremptori.

PAS

Aquí em teniu recitant un poema meu a Navarcles, ahir.

Persona altament sensible

Vull l'alba en el que em costa,

i la posta en el que desitjo.

Em mou més el goig

que no el plaer.

Obstinadament amateur

i no professional,

perquè estimo el que faig.

Sóc culpable de tenir

sentit de l'estètica,

amb l'atenuant

d'una gran vida interior.

El poema es teixeix millor

amb la ploma als dits,

per metonímia,

i amb la Moleskine.

Tu ets aquella temptació

que indiferent ignoro,

pagant el preu de l'espai en blanc.

De puntetes

Niporepte 407 Dansaires

dins Relats en català

Quan peus, mans, alces,
també ho fas tota tu,
seguint les notes.

Helena Bonals

Con nuestros cuerpos

los humanos danzamos

sobre los miedos.

Fackel

Les mans encaixen

cos i cames leviten.

L'aire pren vida.

Kefas

El cor punteja

la suau melodia

tible i tenora

és el foc de la dansa

catalana i antiga.

Xavier Pujol