En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 6 d’octubre de 2013

Lluminària

Les llums, de nit,
malden per
il·luminar el cel.
Els meus versos,
igualment de nit,
proven d'il·luminar
la meva existència,
i també un raconet
del teu cor lector.

28 comentaris:

  1. gra a gra es fa paret, mira que em fan bé els teus poemes i, em donen l'oportunitat de poder xarrar d'ells amb tu i amb els companys blocaires, sobretot de nit, quan les llums han fugit del cel.

    Abraçades

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      el millor és el cel estrellat sense llums que contaminin.
      Però és cert que voldríem ser com déus i poder escalfar el planeta com volem il·luminar la nit.

      Elimina
  2. Una declaració d'intencions amb la llum justa d'una albada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafel, potser sí que les nostres llums volen ser com una albada!

      Elimina
  3. Mentre els versos ens il·luminin, tenim una eina poderosa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      que no ens deixin d'il·luminar els versos, doncs! La poesia que sempre fa feliç.

      Elimina
  4. No tant sols il·luminen.....
    ens enamoren !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      ens enamoren als que els fem i als que els llegim.

      Elimina
  5. Crec que totes dues coses les aconsegueixes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs aconseguir aquestes dues coses em fa feliç, novesflors.

      Elimina
  6. Agraeixo el reflex lluminós que ens deixes compartir. Fa companyia, de nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      no és perquè sí, això de la foscor. La nit és el terreny de la poesia.

      Elimina
  7. Lluminària vs foscúria!
    Helena, passo de puntetes,
    llegint de refiló els teus versos.
    Sàpigues, que jo sempre apostaré
    per la llum.
    I segueixo sospirant:
    'Quina que fóra
    que tot el nostre alè fos llum;
    i la vida,
    com uns grans ulls divins
    tots blaus de firmament!'

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abel,
      així que tu apostes per la llum del dia?

      Elimina
  8. Helena, jo aposto per la llum del dia i per la claredat de la nit.
    Llavors, sóc un falaç? O potser sóc un utòpic?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abel,
      No crec que siguis res del que dius.
      Jo prefereixo la nit, no sóc gaire convencional, tot i que m'impressiona el dia. Passa com amb Cyrano, era lleig i amb bellesa interior, però estimava la bellesa exterior. Contradiccions, ambivalències de la vida.

      Elimina
    2. Sí, Helena, ambivalències de la vida que a mi m'han dut a fer moltes ziga-zagues fins arribar a apostar per la llum del dia i per la claredat de la nit. Mirar d'estar de tornada de tot!
      Fal·làcia, utopia, o...

      Elimina
    3. Abel,
      de tornada de tot? Això no pot pas ser!

      Elimina
  9. Helena,
    si creus que no pot ser, llavors o és una fal.làcia o és una utopia!

    ResponElimina
  10. Jo crec que ho aconsegueixes...

    Però no facis molt cas de la meua opinió (jo estic com un llum) :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Faig cas de la teva opinió, perquè em fa il·lusió, Ximo!

      Elimina
  11. Gràcies Helena pels teus escrits nocturns o diürns, ets una molt grata companyia, ja t'ho he dit més d'un cop.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Gemma! Tu també ets una molt grata companyia.

      Elimina
  12. Llums de mirades, llum de pensaments que es projecten des de la visió cap al dur i atrafegat treball de reflectir-lo en el paper o en la pantalla. Creem, recreem, compartim. Il·luminem en la foscor amb l'esperança de retorbar el raconet que ocupa l'altre.

    ResponElimina
  13. Eduard,
    per a mi no és gens dur de reflectir-ho en el paper o en la pantalla! Estic d'acord que creem, recreem, compartim.

    ResponElimina