Consol, jo coneixia "endure" de l'anglès, i m'ha fet gràcia de veure que existeix en català. Diuen que potser és un calc, que no és una paraula genuïna. La idea de "Alenar un sol vers/ per cada gest que fas" seria semblant a "Cal que neixin flors a cada instant", de Llach.
'Endurar', amb el sentit general de 'suportar privacions' i especialment el de 'dejunar', ja apareix en Ramon Llull, en la Crònica de Jaume I, en Vicent Ferrer... També en occità antic, segons Coromines. Per tant, jo penso que sí que deu ser genuïna.
Aquest comportament que tu relates, Helena, és propi de poetes i poetesses i de tots aquells i aquelles que viuen assentats en la dimensió dels sentiments més sublims de l'art. Jo no ho sé dir d'una manera tant excelsa com la teva, sóc més prosaic: "No importa aquest fred, ni el caminar descalç, ni la boira... I, allí on em dugui el destí, no m'importen..." Endurar, endurir, suportar... "alenar un vers per cada gest..."
Bon dia! Bon matí de dissabte, salutacions des de Madrid, i molt caluroset! No et sembla prosaic de veritat, Helena, que ja de bon matí la musa Poetessa m'hagi enviat un whatsapp dient-me que és a la platja?
Que bo aquest verb, no el coneixia. A part d'endurir, he vist que té una accepció en què vol dir "Dejunar; suportar la falta de menjar o altra privació" i una altra per "enyorar". Totes t'hi queden bé!
Jo crec que les persones que tenen la sensibilitat de fer versos i d'escriure tenen eixa bellesa i eixa bondat que tan fora de moda està en aquest món en que se'ns compara a un sobrant de carxofes. De fet el fet d'escriure ja és una revolta contra eixa idea de mercantilització del subjecte, de pensar que som números o productes, per això no m'agrada gens quan d'un llibre o obra d'art se li anomena el "producte".
Endurar és una paraula que no coneixia però la crisi està posant el seu significat de moda. M'agrada molt això de "Alenar un sol vers..."
ResponEliminaConsol,
Eliminajo coneixia "endure" de l'anglès, i m'ha fet gràcia de veure que existeix en català. Diuen que potser és un calc, que no és una paraula genuïna.
La idea de "Alenar un sol vers/ per cada gest que fas" seria semblant a "Cal que neixin flors a cada instant", de Llach.
'Endurar', amb el sentit general de 'suportar privacions' i especialment el de 'dejunar', ja apareix en Ramon Llull, en la Crònica de Jaume I, en Vicent Ferrer... També en occità antic, segons Coromines. Per tant, jo penso que sí que deu ser genuïna.
EliminaTot això que dius surt al Coromines, oi, Ramon? M'agrada de saber que és genuïna, aquesta paraula, perquè en anglès ja la coneixia.
EliminaA mi també m'agrada l'expressió que diu la Consol, sobretot l'altre fragment:
ResponElimina"un sol vers per cada gest"
Carme,
Eliminala idea d'"inspirar" l'acció, i d'"expirar" un vers, m'ha fet gràcia. Com el dia i la nit.
Aquest comportament que tu relates, Helena, és propi de poetes i poetesses i de tots aquells i aquelles que viuen assentats en la dimensió dels sentiments més sublims de l'art.
ResponEliminaJo no ho sé dir d'una manera tant excelsa com la teva, sóc més prosaic: "No importa aquest fred, ni el caminar descalç, ni la boira... I, allí on em dugui el destí, no m'importen..."
Endurar, endurir, suportar... "alenar un vers per cada gest..."
Abel,
Eliminaque no sóc pas tan excelsa! Però venint de tu s'agraeix. M'agrada tot això que tu dius que és més prosaic.
Bon dia!
EliminaBon matí de dissabte, salutacions des de Madrid, i molt caluroset!
No et sembla prosaic de veritat, Helena, que ja de bon matí la musa Poetessa m'hagi enviat un whatsapp dient-me que és a la platja?
Quantes muses!!!
EliminaQue bo aquest verb, no el coneixia. A part d'endurir, he vist que té una accepció en què vol dir "Dejunar; suportar la falta de menjar o altra privació" i una altra per "enyorar". Totes t'hi queden bé!
ResponEliminaSílvia,
Eliminasí que s'hi escauen molt, aquests significats!:) Jo he trobat "suportar amb una paciencia constant".
endurar....bon verb millor que endurir
ResponEliminaElfreelang,
Eliminarealment endurar millor que endurir!
Jo crec que les persones que tenen la sensibilitat de fer versos i d'escriure tenen eixa bellesa i eixa bondat que tan fora de moda està en aquest món en que se'ns compara a un sobrant de carxofes.
ResponEliminaDe fet el fet d'escriure ja és una revolta contra eixa idea de mercantilització del subjecte, de pensar que som números o productes, per això no m'agrada gens quan d'un llibre o obra d'art se li anomena el "producte".
Una abraçada
Vicent
Una obra d'art com a producte! No és el cas, Vicent!
Elimina