Sempre m'han dit que soc molt exigent en tot.
Això és la meva virtut tant com el meu defecte.
I també em poden dir que soc ofensiva de tan perfecta,
malgrat que no soc gens perfeccionista.
És el que prové de la meva solitud i m'hi torna,
una vegada rere l'altra; el que m'ha dut a escriure,
just quan la vida començava a escapar-se'm de les mans.
Que per a mi l'entramat no cedeix, ni l'estigma minva.
Però l'equilibri d'aquest festejador buit
és el que ningú no em podrà prendre mai.
Que soc tan digna de la joia com l'alba que neix.