En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 19 d’abril del 2013

Coordinació

Interpretar
és estimar, crear
és que t'estimin.
Els batecs, els respirs,
les llàgrimes, alhora.

12 comentaris:

  1. No puc pensar el que vull, ni quan vull;
    més aviat el pensament em desborda,
    i se m'imposa quan ell vol,
    i irromp com una bocanada de tu.
    Sol i de dol!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja passa això en fer poemes, Abel! És lel seu sol, i el seu dol.

      Elimina
    2. Helena,
      fer poemes vol dir interpretar el paper de poeta, crear; sentir els batecs de cor, sospirar i plorar, alhora!

      Elimina
    3. Bona resposta, Abel! Interpretar el paper de poeta no és el mateix que interpretar un poema, però.

      Elimina
    4. Ah, com afines, tu saps molt, Helena!!!
      D'això de la interpretació en savia molt Gil de Biedma...

      Elimina
    5. Deia... -pobre ignorant i incaüt que sóc!- deia: en SABIA molt Gil de Biedma, el poeta que quiso ser poema!

      Elimina
    6. No acostumo a llegir en castellà, però m'agradaria de saber què vol dir "el poeta que quiso ser poema"?

      Elimina
    7. Helena,
      Gil de Biedma va arribar a ser protagonista de la seva pròpia obra fins a les últimes conseqüències, interpretant el paper de poeta en el context dels seus propis poemes, fins al punt de voler deixar de ser poeta perquè volia ser poema.
      Va compondre una poesia basada sempre en la pròpia experiència, autobiogràfica, intensa, potent i vigorosa i bastida en una perfecció formal molt especial.
      I quan ell va creure que el seu cicle poètic s'havia esgotat, havent-ho dit tot en un centenar de poemes, va deixar d'escriure. I, llavors, ell mateix va compondre el propi epitafi: "No volveré a ser joven."
      "Que la vida iba en serio / uno lo empieza a comprender más tarde / -como todos los jóvenes, yo vine / a llevarme la vida por delante-. Dejar huella quería / y marcharme entre aplausos / -envejecer, morir, eran tan sólo / las dimensiones del teatro-. Pero ha pasado el tiempo / y la verdad desagradable asoma: / envejecer, morir, / es el único argumento de la obra".
      Potser sí que fóra convenient, per a entendre millor a Gil de Biedma, donar un cop d'ull al Retrat de Dorian Gray, de Oscar Wilde!
      Si tens ocasió, ves a veure la película ‘El cónsul de Sodoma’, dirigida por Sigfrid Monleón, que tracta de la seva vida.

      Elimina
    8. L'he llegit dues vegades, el Dorian Gray!
      Ja ho havia llegit, això de l'envelliment, alguna vegada. Són versos famosos!

      Elimina
    9. Doncs vinga, Helena, posem-nos a envellir plàcidament, fa un dia esplèndid de primavera...
      Bon cap de setmana! ;-)

      Elimina
  2. :) bona interpretació, Helena.

    Crear també és interpretar, i interpretar sempre és crear una mica... m'agrada tornar-ho a barrejar tot. Així podem barrejar l'estimar i el ser estimar, i els batecs i els sospirs... i les llàgrimes. :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Té truc, el meu poema, i tant que les coses es poden barrejar, Carme! És una classificació dicotòmica més.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...