No puc pensar el que vull, ni quan vull; més aviat el pensament em desborda, i se m'imposa quan ell vol, i irromp com una bocanada de tu. Sol i de dol!
Helena, Gil de Biedma va arribar a ser protagonista de la seva pròpia obra fins a les últimes conseqüències, interpretant el paper de poeta en el context dels seus propis poemes, fins al punt de voler deixar de ser poeta perquè volia ser poema. Va compondre una poesia basada sempre en la pròpia experiència, autobiogràfica, intensa, potent i vigorosa i bastida en una perfecció formal molt especial. I quan ell va creure que el seu cicle poètic s'havia esgotat, havent-ho dit tot en un centenar de poemes, va deixar d'escriure. I, llavors, ell mateix va compondre el propi epitafi: "No volveré a ser joven." "Que la vida iba en serio / uno lo empieza a comprender más tarde / -como todos los jóvenes, yo vine / a llevarme la vida por delante-. Dejar huella quería / y marcharme entre aplausos / -envejecer, morir, eran tan sólo / las dimensiones del teatro-. Pero ha pasado el tiempo / y la verdad desagradable asoma: / envejecer, morir, / es el único argumento de la obra". Potser sí que fóra convenient, per a entendre millor a Gil de Biedma, donar un cop d'ull al Retrat de Dorian Gray, de Oscar Wilde! Si tens ocasió, ves a veure la película ‘El cónsul de Sodoma’, dirigida por Sigfrid Monleón, que tracta de la seva vida.
Crear també és interpretar, i interpretar sempre és crear una mica... m'agrada tornar-ho a barrejar tot. Així podem barrejar l'estimar i el ser estimar, i els batecs i els sospirs... i les llàgrimes. :D
No puc pensar el que vull, ni quan vull;
ResponEliminamés aviat el pensament em desborda,
i se m'imposa quan ell vol,
i irromp com una bocanada de tu.
Sol i de dol!
Ja passa això en fer poemes, Abel! És lel seu sol, i el seu dol.
EliminaHelena,
Eliminafer poemes vol dir interpretar el paper de poeta, crear; sentir els batecs de cor, sospirar i plorar, alhora!
Bona resposta, Abel! Interpretar el paper de poeta no és el mateix que interpretar un poema, però.
EliminaAh, com afines, tu saps molt, Helena!!!
EliminaD'això de la interpretació en savia molt Gil de Biedma...
Deia... -pobre ignorant i incaüt que sóc!- deia: en SABIA molt Gil de Biedma, el poeta que quiso ser poema!
EliminaNo acostumo a llegir en castellà, però m'agradaria de saber què vol dir "el poeta que quiso ser poema"?
EliminaHelena,
EliminaGil de Biedma va arribar a ser protagonista de la seva pròpia obra fins a les últimes conseqüències, interpretant el paper de poeta en el context dels seus propis poemes, fins al punt de voler deixar de ser poeta perquè volia ser poema.
Va compondre una poesia basada sempre en la pròpia experiència, autobiogràfica, intensa, potent i vigorosa i bastida en una perfecció formal molt especial.
I quan ell va creure que el seu cicle poètic s'havia esgotat, havent-ho dit tot en un centenar de poemes, va deixar d'escriure. I, llavors, ell mateix va compondre el propi epitafi: "No volveré a ser joven."
"Que la vida iba en serio / uno lo empieza a comprender más tarde / -como todos los jóvenes, yo vine / a llevarme la vida por delante-. Dejar huella quería / y marcharme entre aplausos / -envejecer, morir, eran tan sólo / las dimensiones del teatro-. Pero ha pasado el tiempo / y la verdad desagradable asoma: / envejecer, morir, / es el único argumento de la obra".
Potser sí que fóra convenient, per a entendre millor a Gil de Biedma, donar un cop d'ull al Retrat de Dorian Gray, de Oscar Wilde!
Si tens ocasió, ves a veure la película ‘El cónsul de Sodoma’, dirigida por Sigfrid Monleón, que tracta de la seva vida.
L'he llegit dues vegades, el Dorian Gray!
EliminaJa ho havia llegit, això de l'envelliment, alguna vegada. Són versos famosos!
Doncs vinga, Helena, posem-nos a envellir plàcidament, fa un dia esplèndid de primavera...
EliminaBon cap de setmana! ;-)
:) bona interpretació, Helena.
ResponEliminaCrear també és interpretar, i interpretar sempre és crear una mica... m'agrada tornar-ho a barrejar tot. Així podem barrejar l'estimar i el ser estimar, i els batecs i els sospirs... i les llàgrimes. :D
Té truc, el meu poema, i tant que les coses es poden barrejar, Carme! És una classificació dicotòmica més.
Elimina