En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 5 d’abril de 2013

Tenir-ho tot

Lluna nova,
ni estimo, ni m'estimen.
Quart creixent,
manca el reflex d'un dels dos.
Lluna plena,
ho tinc tot.

32 comentaris:

  1. Ai, Helena!

    Lluna plena, lluna plena,
    envidreïda pel fred,
    només de veure’t se’m trenca
    el meu cor en bocinets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada que t'agradi, Helena!
      Els teus versos també són preciosos i m'han commogut molt, doncs "jo tinc una mística molt especial del temps perquè els segons són els batecs del cor; els minuts, els sospirs de l'ànima; els dies són les aurores i les eixides del sol; i cada mes és una lluna plena..."

      Elimina
    2. En saps molt. Quants anys fa que fas poesia? Jo ni un any i mig.

      Elimina
    3. Miro per la finestra de matinada i veig la lluna minvant.
      I... ai, Helena, ai!

      Avui és lluna plena;
      demà, lluna minvant:
      penes i nostàlgies
      arreu regalimant.

      Elimina
    4. Ja tornarà a ser lluna plena, anònim!

      Elimina
    5. Sí, Helena, gràcies, com diu Nietzsche, és l'etern retorn de les coses!

      Elimina
  2. A mi m'agrada tant la lluna i el cel nocturn que gaudeixo de cada un dels seus estats! Si la lluna nova me n'alegro perquè podré veure molt bé les estrelles i planetes, si és quart creixent podré observar els seus cràters i si és plena m'il·lumina les nits fosques.... AAAAiiiii, la lluna!!!! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Desconeixia aquestes possibilitats de la lluna, Alba. Tot té coses bones, veig!

      Elimina
  3. Amb lluna nova és més fàcil furtar melons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bo ets, Jpmerch! I mira que un meló es fa veure!

      Elimina
  4. De la lluna nova la meva àvia en deia lluna tendra! Veig el teu poema com les etapes de la vida: infantesa, adolescència i maduresa que s'acumulen fins a tenir-ho tot. M'agrada, m'agrada molt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades les diferents etapes de la vida són entremesclades, Sílvia.

      Elimina
  5. Des de jovenet que en faig, de poemes, i sóc del 46!
    Els versos impregnen la meva vida, és una manera de viure.
    Tu també fas poesies de molt nivell... Et felicito! I amb més motiu encara si fa tant poc de temps que has començat a compondre!

    ResponElimina
  6. Molt bo, Helena. Perfectíssim.
    És un dels millors poemes que he llegit.

    ResponElimina
  7. Respostes
    1. Gràcies!!!
      Què els hi passa als dos primers versos, Jordi?

      Elimina
  8. Unamuno, que era molt yang deia que creia en Déu segons el moment del dia.

    Una abraçada catalano-valenciana

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo en Déu no hi crec ni amb lluna plena!

      Elimina
    2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
  9. Refaig el camí, etapes que també es poden barrejar com les teves...

    Lluna plena
    vessem l'amor arreu
    quart minvant
    temps vacil·lant
    lluna nova
    amor distant

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre em guanyes! M'agrada moltíssim, Carme!

      Elimina
    2. No et guanyo... tu m'inspires... gràcies, guapa!

      Elimina
  10. Bellíssima lluna plena
    que rima amb el nom d'Helena.

    ResponElimina
  11. La lluna sempre, que ens ho dóna i ens ho treu tot! Haver-la sense tenir-la, vet aquí la glòria i el drama.

    Bona feina, Helena. Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu sí que fas bona feina, Josep!
      Estic d'acord amb el teu comentari, haver-la sense tenir-la.

      Elimina
  12. Respostes
    1. Gemma,
      moltes gràcies. El motiu de la lluna m'inspira!

      Elimina