En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 16 de febrer de 2013

Canvis de xip

Pots ser sensible
i tan lògica alhora,
exòtica i de dia.
Cerques la subtilesa
en un ordinador.

16 comentaris:

  1. L'ordinador ens pot donar les eines, però la subtilesa i la sensibilitat resideixen en l'interior de cadascú. O poden no residir-hi.

    Sobre la subtilesa de certes afinitats:

    http://afinitatsubtil.wordpress.com

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, El Profà, segur que em serviran per l'altre bloc aquestes imatges.

      Suprimeix
  2. L'ordinador com a instrument útil de transmissió de la bellesa creada. I també de l'horror.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Olga,
      l'ordinador diví, que diu Kundera. Dins el qual seríem tots.

      Suprimeix
  3. La lògica Helena, ve quan estem de grat amb nosaltres mateixos, quan li donem un lloc apartat, però lloc al mal, i l'acceptem com part de nosaltres a l'igual que el bé que hi ha dins nostre, i l'ordinador suposa, la tècnica, el quart cervell, la quarta discontinuïtat en la Història, a partir d'ara medicaments, xips al cervell o pròtesis ja no seran crosses sinó complements.
    Reconrda-ho Helena.

    Una abraçada

    Vicent

    ResponSuprimeix
  4. els ordinadors d'ara sembla que tingen cor i tot!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Joana,
      més que els ordinadors, els robots, sembla que tinguin cor.

      Suprimeix
  5. Respostes
    1. Jordi,
      volia posar "exòtica i diürna" i no m'agradava com dringava.

      Suprimeix
  6. la subtilesa la duus en tu, genial aquest poema!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Això és que hi has vist reflectida la teva, de subtilesa, Sílvia.

      Suprimeix
  7. Un afegit en referència al teu comentari al meu post. L'últim 'rescat' d'uns quans llibres meus que anaven a destruir, em va costar 130 euros, en tinc comprovants. Anteriorment ja havia pagat a una altra editorial una quantitat pel mateix motiu. Sortós, doncs, aquell a qui els regalen. Anys enrere encara te'n donaven algun, però ara, almenys a mi, ja no.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Olga,
      em diuen que això només pot ser pel transport, que els llibres te'ls regalen. Deu dependre de l'editorial.

      Suprimeix
  8. No parem mai de cercar la subtilesa, on sigui... amb tossuderia, però tossuderia subtil! :D

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Això mateix, Carme, amb tossuderia subtil. Amb la lluita "sorda i constant".

      Suprimeix

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...