Intempèrie

JUANJO, Coneixes Granollers?
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Fer un poema

sempre és millor que viure.

El cel, més bell,

amb núvols, que l'hotel.

Tres o infinits estels.

Helena Bonals


Doncs, a vegades
escriure, i a vegades
viure i viure.
Com reflex de miralls,
com camins paral·lels.

Carme Rosanas

Bellesa interior

Solcs din Relats en català

Sí, la bellesa
és dins, com aigua en gerro,
com obra i marc.

L'arrel de tota saviesa

La meva prehistòria,
el que vaig tenir el privilegi de viure,
és com la pauta
en aquest full on ara componc.
Tota la meva joia d'escriure
prové del que em dicta el passat.
No puc redactar sense el marge
que permet de respirar el text,
ni sense l'espai de vers
que em permet d'allargar
el sentit del poema
cap a l'horitzó on es troben
el record i el somni.
Jo, com Carner,
també sóc de cor fidel.

Sense veu

¿Podrà tornar-me aquest telescopi,
que ara m'ofereixes en una hipèrbole,
la meva lluna d'abans
de ser trepitjada per l'home?
¿Podran les teves paraules
aixecar-me del terra
com qui arrenca cebes?
No tinc veu si no m'arriba la teva,
i els estels són pedra de toc.