En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 9 d’agost del 2012

Com un escot, com un tall
a la faldilla, el text
deixa entreveure el sentit.
Allà on s'aferra l'intèrpret.

9 comentaris:

  1. Respostes
    1. És una jota! Em va sortir amb molta facilitat, parlo d'un tema que conec!

      Elimina
    2. La Jota es ua forma musical que esdevé de la Franja de Ponent i per la paret del sud cap a les Garrigues i la Terra Alta Ulldemolins i cap al Delta de l'influencia arriba fins a ses illes i a Valencia. Es fals que la JOta naixi a orient , la jota naix a la franja i s'espànxdeix capa a l'Aragó i Cap a Catalunya , igualment: Les Garrigues i la Noguerra estan plenes de recors musicals de Jota . Altra cosa es que es vulgui fer un "resset" de la memòria DELS POBLES. CATALUNYA A LA BOCA , TRAIDORS I PLUJA FINA....

      Elimina
    3. Sílvia,
      volia canviar de metre, trencar amb la monotonia ajuda! Crec que en faré més.

      Elimina
  2. Perfecta interpretacó de la interpretació, aquest poema resumeix perfectament allò que jo personalment sent quan veig que interprete un text, "allà on s'aferra l'intèrpret", és perfecte, cal aferrar-se a una idea o sentiment per a poder ancorar-se per a poder viure, més que interpretar, alguns ho prenen com el Nom del Pare, uns altres prenen com aquest Nom la ciència, etc.

    Molt bo i explícit.

    Una abraçada des de València i dir-te que ja no tens el virus, és que entrava només al teu bloc ahir i posava l'antivirus i m'eixia un virus, ara ja no el tens, vinga un petó d'amic.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Vicent, el meu pare ha passat l'antivirus, però continuo veient anuncis.

      Elimina
  3. A mi també em passava allò dels anuncis, però se'm van anar a soles, ara el que em passa és que es penja molt a sovint i per la nit és quan funciona una miqueta millor, i he passat l'antivirus un muntó de vegades, però tranqui·la quan vinc al teu bloc no se'm carrega ja de virus. Però vaja que em va malament de veritat eh, l'ordinador, tot i pel que veig els altres no els veuen.

    Vicent

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...