Tot té el seu què

 Niporepte 332 Papallona

dins Relats en català

A la tardor,
un deix de primavera.
La papallona,
que ja no troba flors,
però sí fulles roges.

Quan passa alguna cosa

 ODINTSOV, Roman

dins Pexels

Deixats anar,

cabells de l'edat d'or,

el cap decoren.

Sense despentinar-te

no arriba el cop de vent.

Helena Bonals

Pasión del cabello suelto:

alocados ritmos

briosos vuelos

agitadas navegaciones

intrincado bosque

distrayendo la mirada profunda

de nuestras mentes.

Fackel

De cop i volta

arriba el cop de vent.

No l'esperaves.

Escabella't i vola.

I amb els cabells, la ment.

Carme Rosanas

Irresistible

 Imatge d'inici de l'ordinador

També jo em vinclo

i aproximo les branques

a les arrels.

Em replego endavant.

La teva llum em mena.

A l'horitzó es pon el sol

 

VOORTMAN, Sebastian

 Cos d'aigua durant l'hora daurada

dins Pexels

Accepto el risc

de les ones irades

si et puc haver.

Barana

 KOZLOV, Alex

dins Pexels

Rere el meu marbre,

més enllà del meu art,

una natura

és en expectativa.

I té tanta bellesa...

Amiga de l'ànima

 HAZELWOOD, Suzy

dins Pexels

Era una nena,

tenia tres anys,

i ja era precoç,

abans de l'ús de raó.

Sóc una dona,

tinc cinquanta anys,

i encara faig crítica

de la raó pura.

Autoretrat

 BARNES, Gary

dins Pexels

Sóc poc convencional

com els dies de festa,

sensible com una sandàlia,

constant com la pluja d'abril,

innocent com el verd,

gens cursi i minimalista

quan escric poesia.

També una nena 

com Bettina Brentano

i alhora sàvia com un vell.

M'agrada tocar de peus a terra

el mínim imprescindible, com Kafka.

I sempre voldré ser tot el que sóc.

[Aquest poema és un exercici per a un taller de poesia que estic fent]

Els teus vers colors

I see your true colors shining.

(Cyndi Lauper)

 Obra d'un autor desconegut

en una exposició a Púbol

Darrere el blanc,

revers del no color,

el teu arc iris.

Els pics deixen mostrar

l'interior del quadre.

D'una altra galàxia

 Niporepte 329 Galàxia

dins Relats en català

Surt de la cova,
la intempèrie et crida.
Sempre has cercat
no poder abastar
ni retenir l'amor.

Narcisista

Foto feta a l'exposició Klimt: l'experiència immersiva

Com quadre en vena,

pinzellada de flors,

esguard de musa.

There's a crack in everything

PORCAR, Josep dins Flickr

Cor de roca amb cova i ales

Després de tu,

l'amor petrificat

quedarà enrere.

Una esquerda hi és sempre

per deixar entrar la llum.

El que em salva II

  DE JONG, Hanneke

dins Pinterest

El meu bagatge

prové de la infantesa,

passat que torna.

El món interior

brolla enfora o rebenta.

Amb peus de plom

 CIOTAU, Ligia

dins Pinterest

La insostenible

lleugeresa del ser.

Grotesc sublim.

Foc al bosc

 Niporepte 328 Incendis al bosc

dins Relats en català

Sé que mirar
el foc és fascinant,
és paradoxa
sentir-ne la ferida,
voler-lo eliminar.

Dues estacions

 AGUS Paisatges del Vallès

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Sàhara al camp,

cel blau del teu estiu,

contrast volgut.

Les línies de la prosa

sempre acaben en sec.

 AGUS Paisatges del Vallès

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Tendresa al camp,

i un cel enfurismat

que vol negar-la.

També els versos són fets

mig de sol, mig de lluna.

La nineta dels teus ulls

KRUGER, Japie dins Pinterest

Com l'amor fa,

l'infant neix en els ulls,

i els ulls el xerren.

Aperduament

 BIGAS, Joan Girasol madur

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Provo de reflectir

la llum de la infantesa

com ho fa un gira-sol.

Tot i la decadència,

m'estimo més això

que no el progrés,

el determinisme.

El jurament a les estrelles

Frederic Quart creixent

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller 

La meva lluna

encara és incompleta.

Per molt que ho vulgui

allò que somniava

tan sols em passa a frec.

Ambivalència III

 

Niporepte 326 Efebus dins Relats en català

Darrere l'aigua,
però davant dels núvols
tot nu et dreces.
Mostres el món alhora
que mires d'amagar-lo.

Helena Bonals

Com una boca
oberta la mar deixa
que la penetri
la pell càlida i nua
d'un fill seu sense escates

Kefas

Tenyit de fosc

Alfauzikri dins Pexels

Com l'anar a peu,

entre el cel i la terra,

vell, però amb bambes.

Submergir-se

COBO, Pedro dins Pinterest

 

L'instant aquell

que l'extrem es revolta

i no s'enfonsa.

Un peu que és captivat,

com el peu d'un poema.

Regurgitant

GRABOWSKA, Karolina dins Pexels

 

Darrere el plàstic,

com darrere la forma,

un roig ardent.

Un progrés que no pot

atordir la bellesa.

Helena Bonals

Que no ens distreguin.

No mirem l'embolcall.

Tots els colors

perduraran per sempre

festejant la bellesa.

Carme Rosanas

Savis dits de cec

 ORLOVA, Maria dins Pexels

Un cop de vent

et pot fer feliç.

Un vers original

et pot alliberar.

L'art et redimeix

i comprendre 

és perdonar.

La bellesa sol ser

invisible als ulls.

Helena Bonals

Tres cops al dia

respiro aire de versos

per sobreviure

puix que el món no em perdona

que el vent em despentini

Kefas

Esclat groc

 BURROW, Jill dins Pexels

La flor és real,

la mà que me la dóna

és virtual.

Es tracta d'engrapar

el sentit del poema.

Com els trobadors

"Per què fer un poema d'amor si mentrestant pots estar cardant?"

Bill Phillips, professor de poesia anglesa a la UB

Artist øjeRum

dins Pinterest

Per la diferència entre tenir i ser.

Perquè abans “fer l’amor”

no tenia el sentit d’ara,

i mai l'hauria d'haver perdut.

Perquè “platònic” és un adjectiu

que no passa de moda.

Perquè estimar no és estar

enganxat a l’altre,

ni situar-se una virtut.

Perquè una metàfora

sempre és millor

que la realitat del cos.

Perquè alguna cosa sempre es perd...

Reflex

"Knowledge of self is the foundation of wisdom"

 SARAO, Navroop 

dins Pinterest

Vius per escriure,

ho fas per tu mateixa,

perquè voldries

un sentiment sinònim

al d'allò que llegeixes.

Primer pla

 PORCAR, Josep Cala d'Orpesa 

dins Salms

Només et tinc

en les coses petites,

mes ja en tinc prou.

Per fer sentit

l'important és la sal,

no et cal la mar.

Recurs literari

Deix de bellesa

que es reflecteix en tu,

plàstic, progrés.

Helena Bonals

 RUIZ, Eliseo Barcelona dins 

Associació Fotogràfica Jaume Oller

Deix del passat

que dus a través teu,

disseny, progrés.

Després del llamp

 Antoni Després de la tempesta 

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

El temporal

l'han construït els versos:

aclarir el cel

és cosa de l'intèrpret,

de qui en fa la lectura.

Antic

Masia a Gallecs dins Col·lecció de moments

Com la infantesa,

com l'autenticitat més pura,

com la terra que trepitgem

com les arrels amagades,

com la feina feta i la resistència,

com l'aliment del cos i de l'ànima.

Així: una masia.

Carme Rosanas

Com llegir el que tenies a dins

com reconèixer-t'hi

com trepitjar la mateixa terra

com coincidir en les arrels...

Així és la teva poesia.

Xavier Pujol

Com un clàssic,

com allò al que sempre tornes,

com el que s'imposa a tot,

com un cop de geni.

Així són els teus records.

Helena Bonals

En l'inconscient

 Niporepte 322: Un fet quotidià: la mort

dins Relats en català

No vols pensar-hi,
però oblidar el futur
no el fa menys cert.
Es pot morir d'amor
sense arribar a saber-ho.

Kandinsky

Tres voltes blava:

en la mar, en el cel

i en la muntanya.

Una cosa molt gran

Com una d'aquelles rajoles hidràuliques

que sap fer-se vella, o sigui, que no se'n fa.

Sempre tan estètica, ara torna a ser de moda,

com el que no passa mai, com el nom d'Helena.

M'han trepitjat, i m'he descolorit, però això

m'ha afegit l'encant de les coses rústiques.

Sóc a sota de tot però amb la mirada als núvols,

igual que sóc feta de quadrats i arabescos.

Connecto amb el passat, celebro el present.

Fràgil esclat

 FREDERIC Proves 

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Una rosella és a una rosa

com un diamant sense polir 

a una joia acabada.

Però, tot i ser més continguda,

és la protagonista de la primavera.

La seva senzillesa, la seva austeritat,

la seva manca de pretensions,

és el que més enamora.

I si la trobes a mils 

en un camp d'espigues verdes,

ja no et cal res més

per saber què és la bellesa.

A un pas

[Imatge de l'ordinador en engegar-lo]

La passarel·la 

dels versos, la finestra

al teu futur,

projectat al passat,

i sempre de tons freds.

Estar en vena

 Niporepte 319 Erupció del volcà de Colima

dins Relats en català

La teva vida
interior es fa,
de tant en tant,
visible en el poema.
Passat que regurgita.

Helena Bonals

Com un volcà

callat durant molts anys,

la ment serena

pot buidar el foc intern

quan surten les paraules.

Carme Rosanas

Expulsa el foc

Que converteix en cendres

La vida closa

Kefas

23 d'abril

 FREDERIC Més boira i més colza

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

L'any passat era

un camp ple de roselles

que se'm negava.

Ara és groc absolut,

continua la boira.

Coses que passen

 Si obriu l'enllaç i llegiu l'article, tindreu una sorpresa, com l'he tingut jo mateixa!

https://www.elnacional.cat/ca/politica/borras-no-pararem-vigent-encetar-1-o_599648_102.html

Paradoxes 

La lluna va endavant quan diries que minva, el dia creix

quan el fred neix, i el poema llueix quan menys t’ho sembla.

També és líric amb l’espai de prosa, i val més amb menys.

La nostra bandera, defensada amb dolor, ja va ser creada amb sang.

Edat d'or

 BIGAS, Joan Primavera dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Ets racó groc

de primavera dins

el primer temps.

Hi ets sempre i no t'esborres,

ni et confonc amb prats rossos.

Helena Bonals

El sol despulla

del vestit fred el pati

el vesteix d'herba

i de dins de la terra

eix la força daurada

Kefas

Primavera caprichosa

o déspota

hoy pintas lo que en unos meses

traicionarás.

Los colores también se siembran

y los haces crecer.

Y nutres nuestra vista

y sorteas el frío más profundo

del que los hombres no acabamos nunca 

de salir.

Fackel

Tot és possible

 BIGAS, Joan Tot és possible

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Hi ha una paraula

que no pot sortir

mai en un poema.

Hi ha un verb del qual

no vull saber res.

La meva Roma,

sempre a contracorrent,

de dreta a esquerra.

Però, com l'excepció

que confirma la regla,

sento que tan sols 

em recarà el que no he fet.

El no haver viscut

la meva lluna plena.

Helena Bonals

Ets com un núvol

fet de dubte i tendresa

que flota en l'aire

buscant les absències

que t'escriuen la vida.

Kefas

La bellesa és a l'interior

 LUCIANI, Tony La dona de la màscara

dins Niporepte 316 Relats en català

La pell solcada

del teu rostre em recorda

l'erosió

de l'argila. El fang,

la careta amb què et tapes.

Helena Bonals

Hi ha dos poemes.

Entre el títol i el tanka.

És fum el títol

És aigua de vida

el que flueix al tanka.

Kefas

Dia Mundial de la Poesia

SÁEZ, Empar dins Enfilant finestres

Ets un prat verd

amb ametllers florits.

Ets un marc verd

amb flors de primavera.

No em facis decantar.

Helena Bonals

Ho ets tot a fora

entre tanta bellesa.

Ho ets tot a dins

com un marc que m'enquadra

com les flors que m'enjoien.

Carme Rosanas

Tan verd el marc

que t'inspira ametllers

suaus com el sol.

Rafael Molero Cruz

Com dos rius paral·lels

SÁEZ, Empar Mura dins Enfilant finestres

 

Entre tots dos,

el pany de la finestra,

el verd del mig

i les rústiques corbes

d'un camí poc fressat.

Dia de la dona 2

Dia de la dona

GriFOLL CASSERRES Poble poema 

dins Poètica crapulística

Vaig conèixer una nena

que no podia suportar

qualsevol cosa al seu costat

que es mogués, gat o gos.

 

De més petita, els seus pares

l’havien dut a casa uns amics

que tenien un gos perillós.

Que gairebé la mata.

 

Crec que aquesta nena sóc jo,

en relació amb els homes.

La base de tot

 JUANJO, Coneixes Granollers?

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

D'una columna,

la base i el seu fust

una sola ombra fan.

I és que la maduresa

ens mira amb ulls d'infant.

Més enllà del progrés

 AGUS Per la serra de Ponent

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Pals antiestètics,

però alhora la força

dels teus poemes.

Helena Bonals

La solitud

a la vora dels pals

es fa més ampla.

Carme Rosanas

Són tan antics

els arbres del telègraf

que són natura.

Xavier Pujol

La nova força

des dels fils t'acompanya

camí de sempre

i quan al destí arribis

allà estarà esperant-te.

Kefas

JUANJO Coneixes Granollers?

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Arbres florits,

allò que preconitza

un somni tímid.

Del dit al fet

Niporepte 313 dins Relats en català

Vaig convertir-me,
sentir la poesia,
quan pel bell mig
vaig obrir un poemari.
Ja mai no m'ha deixat.

Helena Bonals

Els dits s'esmunyen

pels llavis de paraules

Plaer solitari

Kefas