Jo només cerco
la rosa, ells l'espina.
Xoc d'home i dona.

Per al 262è joc literari de Jesús M. Tibau
Inspirat per la imatge de Mireia Canício

Amarada al ventre de la tarda,

la barca emmiralla mar i cel.

Darrere els blocs

M'agrada de ser fidel a les imatges,
de fer transparents els versos,
d'omplir els llocs buits de les novel·les,
i de dir sempre alguna cosa.
De la forma al contingut,
de l'estructura a l'ornament.

Dissabte que ve hi ha la presentació del poemari de la Joana.
Us hi esperem!!!

Foix (II) Temperament poètic

És en tocar-me
el foc que porto a terme
els millors versos.

Poema habitat

No és pas una mirada de lascívia,
sinó un esguard de nen.
Riu que no gosa passar,
imant i metall,
vent que crea més vent.

261è joc literari de Jesús M. Tibau

Dins Tens un racó dalt del món

La lluita del passat,
el present escapçat,
el demà platejat.
Tots en el mateix tren.

Jocs Florals

La prosa s'acaba,
com el dia.
Un poema el trobes
per casualitat
i no et deixa mai més.
No hi ha cap flor
tan apreciada com la rosa,
excepte el seu reflex.

La bellesa és a l'interior

Em captiven
els contes de fades.
L'aneguet lleig que som
tots els inadaptats.
La bèstia que amaga
un interior de poema.
La Ventafocs
que no vol plorar
per aconseguir l'amor.
Els finals de conte
sempre aixequen el vol.

Plagi

Hi ha paraules sinònimes,
poemes amb el mateix interior,
novel·les amb el mateix argument.
També hi ha amors amb la mateixa força.
Les comparacions no són pas odioses.

Nitidesa

Com partícules de pols
sobre una superfície negra.
Però els estels
destaquen més
quan s'hi passa el drap
d'un cel clar.
El de la interpretació.

Foix

És quan la feina
t'ofega que la vena
es manifesta.

 

 

 

 

 

 

Joc literari creatiu: Una imatge, mil paraules
Bloc Antaviana

Tímida, beu-te
l'instant del despertar.
Topar amb el somni.

2.0

Un llibre obert,
una boca badada
que parla amb tu.

Ars longa, vita brevis

La bellesa és breu,
l'amor és llarg.
Malgrat l'experiència,
l'idealisme perdura.
Els estats són transitoris,
les nacions són immortals.
Si tot això és fals,
per què fer ni un poema més.

Síntesi

Els llibres pesen.
La lleugeresa és
el que en retens.

L'espai de prosa,
la regularitat,
els trenca el vers.

Jota de la biblioteca

Forro els llibres amb plàstic,
ells que em protegeixen a mi,
que són bellesa soterrada,
una parada en el camí.

Petrarquià

Ets la joguina
desitjada per totes,
o així ho vull creure.