En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 14 de setembre de 2013

Immortalitat

El foc del cànon
l'atien les persones
fràgils, sensibles,
que cremen com branquetes.
Troncs clàssics, per després.

12 comentaris:

  1. Ser jonc, per vinclar-se en temps de vent. O ser ràfec de palla feble, per acollir els valents.

    :*

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta,
      hi ha la creativitat en majúscules i la creativitat en minúscules, diuen. Jo crec que sóc la segona!

      Elimina
  2. M'agrada la idea que aporta Cantireta, ser jonc per vinclar-se al vent, ser feble i poderós alhora, molts i moltes som els que fem petites creativitats, però la creativitat és poderosa, immortal.

    ResponElimina
  3. M'he posat al dia dels teus darrers poemes. Em sembla que cada cop crema més brillant i profund el foc de la teva poesia.
    Una abraçada enllaçada!

    ResponElimina
  4. Vinclem-nos. Jo també em vinclo davant el foc de les teves paraules.

    ResponElimina
  5. és un dels millors que t'he llegit
    pel contingut i per la guspira de després


    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per dir-m'ho, Jordi, m'ajuda molt.

      Recordo, Jordi, que tu tens un poema relacionat amb el meu:

      Arbre vençut,
      admira el foc i la brasa,
      i aquesta guspira tan dolça de llibertat.


      O el llot immens, maldestre,
      on sempre més rauràs.

      Elimina