El foc del cànon
l'atien les persones
fràgils, sensibles,
que cremen com branquetes.
Troncs clàssics, per després.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
Ser tronc o ser branqueta...
ResponSuprimeixCarme,
Suprimeixser cànon o ser anticànon...
Ser jonc, per vinclar-se en temps de vent. O ser ràfec de palla feble, per acollir els valents.
ResponSuprimeix:*
cantireta,
Suprimeixhi ha la creativitat en majúscules i la creativitat en minúscules, diuen. Jo crec que sóc la segona!
M'agrada la idea que aporta Cantireta, ser jonc per vinclar-se al vent, ser feble i poderós alhora, molts i moltes som els que fem petites creativitats, però la creativitat és poderosa, immortal.
ResponSuprimeixMolt maco això que dius, novesflors!
SuprimeixM'he posat al dia dels teus darrers poemes. Em sembla que cada cop crema més brillant i profund el foc de la teva poesia.
ResponSuprimeixUna abraçada enllaçada!
Faig el que puc, Eduard!
SuprimeixVinclem-nos. Jo també em vinclo davant el foc de les teves paraules.
ResponSuprimeixMoltes gràcies, Jordi.
ResponSuprimeixés un dels millors que t'he llegit
ResponSuprimeixpel contingut i per la guspira de després
Gràcies per dir-m'ho, Jordi, m'ajuda molt.
SuprimeixRecordo, Jordi, que tu tens un poema relacionat amb el meu:
Arbre vençut,
admira el foc i la brasa,
i aquesta guspira tan dolça de llibertat.
O el llot immens, maldestre,
on sempre més rauràs.