En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 14 de setembre del 2013

Immortalitat

El foc del cànon
l'atien les persones
fràgils, sensibles,
que cremen com branquetes.
Troncs clàssics, per després.
a

12 comentaris:

  1. Carme Rosanas14 de setembre del 2013, a les 22:20

    Ser tronc o ser branqueta...

    ResponElimina
  2. cantireta15 de setembre del 2013, a les 1:10

    Ser jonc, per vinclar-se en temps de vent. O ser ràfec de palla feble, per acollir els valents.

    :*

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals15 de setembre del 2013, a les 8:27

      cantireta,
      hi ha la creativitat en majúscules i la creativitat en minúscules, diuen. Jo crec que sóc la segona!

      Elimina
  3. novesflors15 de setembre del 2013, a les 13:38

    M'agrada la idea que aporta Cantireta, ser jonc per vinclar-se al vent, ser feble i poderós alhora, molts i moltes som els que fem petites creativitats, però la creativitat és poderosa, immortal.

    ResponElimina
  4. Eduard15 de setembre del 2013, a les 18:31

    M'he posat al dia dels teus darrers poemes. Em sembla que cada cop crema més brillant i profund el foc de la teva poesia.
    Una abraçada enllaçada!

    ResponElimina
  5. Jordi Dorca16 de setembre del 2013, a les 8:39

    Vinclem-nos. Jo també em vinclo davant el foc de les teves paraules.

    ResponElimina
  6. Helena Bonals16 de setembre del 2013, a les 8:41

    Moltes gràcies, Jordi.

    ResponElimina
  7. Jordi Dorca22 de setembre del 2013, a les 11:23

    és un dels millors que t'he llegit
    pel contingut i per la guspira de després


    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals22 de setembre del 2013, a les 11:59

      Gràcies per dir-m'ho, Jordi, m'ajuda molt.

      Recordo, Jordi, que tu tens un poema relacionat amb el meu:

      Arbre vençut,
      admira el foc i la brasa,
      i aquesta guspira tan dolça de llibertat.


      O el llot immens, maldestre,
      on sempre més rauràs.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...