tota bellesa té un deix de tristor. No roman en el present, només en el record, i si a més s'entela, encara és més fugisser. La tardor arribarà, i progressarem en la maduresa, cap al silenci de l'hivern, i la reflexió interior.
Ets una Musa ;-) I sé que recitaràs bé... tots t'hi ajudarem.
Quan l'Home crea omple, i quan emplena arriba a ser absurdament humà, massa humà, jo diria que trist o absurd, i és la bellesa portada als seus límits més sagnants de embafament que té això de trist i de embafador.
Molt bona aportació! Massa brillant!;)
ResponEliminaEra més brillant l'original, però gràcies, Jpmerch!
ResponEliminaHelena, m'agradaria sentir-te'l dir, però no podré venir. M'agrada molt, tan senzill i tan potent.
ResponEliminaSílvia,
Eliminaquina pena que no puguis venir! Tu dissabte cap a les vuit desitja que reciti bé, si us plau!
Estimada,
ResponEliminatota bellesa té un deix de tristor. No roman en el present, només en el record, i si a més s'entela, encara és més fugisser. La tardor arribarà, i progressarem en la maduresa, cap al silenci de l'hivern, i la reflexió interior.
Ets una Musa ;-) I sé que recitaràs bé... tots t'hi ajudarem.
Em fa molta il·lusió, repeteixo, cantireta! Em sembla que seran set i prou, de poemes.
EliminaQuan l'Home crea omple, i quan emplena arriba a ser absurdament humà, massa humà, jo diria que trist o absurd, i és la bellesa portada als seus límits més sagnants de embafament que té això de trist i de embafador.
ResponEliminaUna abraçada
Vicent
Vicent,
Eliminaa mi m'embafa i m'entristeix molt la música omnipresent.
Tampoc seré allí per sentir-te'l. Suposo que en donareu notícies i comentaris. S'agrairan.
ResponEliminaI tant que sí, Eduard!
EliminaQue vagi molt be, Helena, serà bell i serà tardor... trist, potser no! Petons
ResponEliminaGemma Sara,
Eliminaespero que no sigui gens trist!
Tardor, batega,
ResponEliminat'escoltarem els mots
els ulls als ulls.
Fins demà, Helena!
Fins demà, Carme!
Elimina